“Hem de continuar treballant en aquesta línia, trobar la fórmula de continuar col·laborant amb les associacions del país per obtenir aquest tipus d’edificis”, ha afirmat Marsol durant l’acte de balanç del primer any de funcionament de l’immoble, remarcant que “la col·laboració público-privada en aquestes qüestions és fonamental”. En aquest sentit i veient la llista d’espera de persones que esperen per poder accedir als pisos, la ministra ha apuntat que seria necessari disposar d’un nou edifici que permeti aplicar el model ‘Primer la llar’, i així donar cobertura a aquelles persones que necessiten un acompanyament per poder reincorporar-se tant al món laboral com a la societat. També Alberch ha reconegut que si hi hagués un segon edifici d’aquestes característiques “donaríem sortida a la llista d’espera que tenim actualment”.
Mentre aquesta idea no pot ser realitat, ja que la ministra ha reconegut que de moment des del ministeri d’Habitatge no es té cap projecte sobre la taula, si bé sí que és coneixedora que s’hi treballa des d’Afers Socials, no descarta que part dels pisos del parc públic que s’han d’anar posant al mercat progressivament es pugui destinar a aquesta finalitat. Amb tot, no ha volgut concretar-ne una xifra exacta. “Primer hem d’esperar a saber quanta gent s’inscriu al registre, quantes necessitats hi ha de preu assequible i llavors podrem arribar a definir si fem alguns canvis” per donar cobertura als casos més socials o si per contra s’opta per l’edifici específic.
En tots els discursos s’ha posat el focus en la col·laboració público-privada per poder donar resposta a les necessitats socials, tant en els casos més vulnerables com també en aquells projectes de lloguers assequibles. “Aquest és un gran exemple que la fórmula funciona i la Fundació Armor ha fet una gran aposta”, ha destacat Marsol, recordant també la col·laboració amb el Govern, l’Institut de l’Habitatge i la Creu Roja que és l’entitat que fa l’assistència social. “Queda demostrat que entre tots ho podem aconseguir, per tant és bo que sigui una mica el buc insígnia i a veure si animem a altres associacions o fundacions a fer aquest tipus de projectes. És un bon exemple de com hem de seguir”.
BALANÇ
Durant l’any en què ha estat funcionant la Casa Aristot Mora ha atès 29 persones, de les quals 5 han estat casos d’èxit que fins i tot han pogut abandonar l’equipament, mentre que dues han causat baixa. Segons Alberch, un 30% dels atesos han pogut millor la seva situació i fins i tot trobar feina, un percentatge que considera satisfactori tractant-se del primer any de funcionament, encara que no ha amagat que l’objectiu és que la xifra augmenti. “Ja sabem que quan hi ha una situació de vulnerabilitat no se soluciona en uns mesos, sinó que requereix un acompanyament a mitjà i llarg termini, per tant, penso que estem molt satisfets”.
Entrant més al detall, des de l’Institut s’ha indicat que un 17,2% dels atesos han afirmat que han millorat la seva qualitat de vida gràcies a la participació al programa ‘Primer la llar’ i de fet, el vicepresident de la Creu Roja, David Fraissinet ha detallat que durant el 2023 van dur-se a terme 3.399 intervencions: en un 60% les accions estan centrades en l’àrea personal i sociofamiliar, en gairebé un 15% en l’àrea de la salut i en un 10% en l’àrea laboral. Fruit d’aquestes intervencions un 24% ha trobat feina, un 52% de les persones ateses han millorat la seva participació a la comunitat i un 41,3% afirmen que la seva situació sanitària ha millorat.
Actualment hi ha 22 residents a Casa Aristot Mora, un 59,1% són homes i un 40,9%, dones. La majoria, un 36,4% tenen més de 60 anys, mentre que un 27,3% tenen entre 50 i 60 anys, un 18,2% tenen entre 40 i 50 anys, un 13,6% entre 18 i 30 anys i un 4,5% entre 30 i 40 anys. A més, un 50% de les persones tenen diversitat funcional reconeguda.
Respecte a la seva situació laboral, un 36,4% no treballa, un 22,7% treballa mentre que un 18,2% té un a pensió d’invalidesa i un 13,6% té una pensió de jubilació.