La coordinadora en qüestió, que aquest divendres a la tarda farà un taller de pancartes i dissabte al matí preveu fer córrer piquets informatius per diferents punts de la vall central, ha fet arribar, assegura, al cap de Govern, Xavier Espot, a la ministra responsable d’Habitatge, Conxita Marsol, als presidents de tots els grups parlamentaris o a la presidència de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) una carta amb un document annex explicant exactament què és el que es reclama i demanant que cada actor polític els respongui sobre les peticions sense menystenir les demandes que es formulen.
“Regular els preus de lloguer per tal que s’ajustin al seu valor real i al poder adquisitiu de la població és necessari no sols de manera urgent, sinó a llarg termini”, es diu entre altres coses en el document, on s’exposen diverses reclamacions i on s’hi diu que “ens agradaria saber què prefereix Govern, si haver de lidiar amb l’amenaça de la retirada de pisos del mercat, o passar a la història com el Govern que va provocar la major crisi social de la història d’aquest país. La pau social a aquest país mai havia estat tan a prop de trencar-se, i això cal posar-ho sobre la balança”.
La coordinadora, que lamenta que s’ha privat a la majoria dels ciutadans del país de la capacitat d’estalvi, i que deixa clar que la lluita última és acabar amb la inversió especulativa i que es tinguin més en compte els de fora que els que viuen al país des de sempre, demana que hi hagi un canvi real de política en matèria d’habitatge. Les quatre grans demandes que es fan són: regulació dels preus de tots els tipus de lloguer d’acord amb el seu valor real i al poder adquisitiu de la població; prohibició de tots els desnonaments sense un habitatge alternatiu digne i assequible; creació d’un registre de la propietat públic, transparent i accessible, així com la creació de censos d’habitatge periòdicament actualitzables a les diferents parròquies d’Andorra; i disposar de les mesures oportunes per acabar definitivament amb la trampa del fill.
En l’escrit, reclamen als destinataris que “ens feu arribar el vostre posicionament respecte a aquestes demandes”, tot assegurant que “estem oberts al diàleg”. En aquest sentit, recorden que “Andorra és un país petit on ens coneixem (o almenys ens reconeixem) pels carrers; no hi ha necessitat de tensar la corda, si estem tots en la mateixa línia de treball”. Ara bé, també alerten que “no podem acceptar perdre el temps en entrar en un diàleg on els nostres interlocutors no considerin com a urgents abordar aquestes demandes”.
Ja s’accepta que “tindrem visions diferents sobre com s’han de regular els preus de tots els lloguers d’acord amb el seu valor real i al poder adquisitiu de la població”. I, per això, entenen que cal “que hi hagi diàleg, enteniment i treball”, sempre “sense vendre fum o sense amenaçar de retirar habitatges del mercat de lloguer si no es fa el que uns volen”.
Des de la Coordinadora també s’avisa que, més enllà d’aquestes quatre peticions, n’hi ha d’altres mesures que consideren necessàries per acabar amb “el negoci especulatiu amb l’habitatge”. Aquest objectiu, defensen, ha de passar “necessàriament per regular també el mercat de venda, així com un augment significatiu del parc públic”.
Comentaris (12)