Hores d’ara, la previsió és que hi ha entre 1.900 i 2.000 habitatges en aquesta situació. Aquest cap de setmana ha tramès les dades exigides el comú d’Andorra la Vella. Ara per ara, segons la ministra de Presidència, Economia i Habitatge, Conxita Marsol, només resten el comú d’Escaldes i la Mútua Elèctrica de Sant Julià de lliurar les dades per afinar unes dades que s’allunyen molt dels 6.000 habitatges que s’havien dit fa uns anys que hi havia en desús. O emprant un terme usat per Espot, habitatges que estan en un “llimb jurídic i material”. De fet, ha afirmat el cap de Govern, permetent la cessió d’habitatges en alguns casos “segurament farem un favor als propietaris” perquè hi començar a haver qui “no paguen despeses de la comunitat” o que generen “problemes de salubritat”.
L’administració, quant als habitatges que rebi en cessió o se n’acabi forçant el ‘rescat’, es farà càrrec inicialment de les despeses necessàries perquè els habitatges estiguin adequats per a una vida digna. Ara bé, aquestes despeses seran deduïdes de les quotes que s’acabin abonant als propietaris producte de les rendes que s’obtinguin pel lloguer dels immobles en qüestió. Per cert, que l’administració es farà càrrec dels impagaments. És a dir, encara que el Govern no cobri, pel que sigui, alguna o algunes mensualitats, els propietaris de pisos continuaran cobrant. És a dir, l’executiu és garant de les rendes. El calendari de retorn de despeses i altres s’establirà per via reglamentària i, encara més concretament, a través del conveni que s’acabi establint per conveni.
L’administració garanteix al propietari del pis cedit o ‘rescatat a la força’ la renda que s’assigni al seu habitatge la pagui o no el llogater, i de tot plegat se’n dedueix el cost de les despeses, si n’hi ha hagut, per fer habitable l’immoble
En fi, en base a les dades de què es disposa s’iniciarà el procediment per aflorar al mercat els habitatges buits, que el Govern podrà activar quan escaigui al llarg de tres anys a partir de l’entrada en vigor del projecte de llei. És el termini adequat, ha assenyalat la ministra, perquè, juntament amb la mesura vigent de garantir limitacions de preu i una pròrroga als contractes de lloguer que va fins al 2027, es pugui bastir un parc públic d’habitatges. Marsol ha detallat que el procediment començarà amb l’enviament d’un requeriment a la persona titular de l’habitatge en què se l’informarà que la seva propietat entra en el supòsit de ser considerat buit.
A partir d’aquest moment, s’obrirà un termini de tres mesos perquè el propietari justifiqui que el seu habitatge no es troba en aquest supòsit i, en tot cas, tindrà la possibilitat de vendre, llogar o cedir l’ús del seu habitatge al Govern perquè aquest formi part del parc públic d’habitatges de lloguer a preu assequible en les condicions establertes. Si quan passin aquests tres mesos el titular de l’immoble no ha justificat que aquest no està buit, el Govern constatarà que l’habitatge entra en el supòsit de buit. I és aquí quan es declararà l’incompliment de la funció social de l’habitatge, un concepte tan cabdal com controvertit, i conseqüentment el mateix executiu acordarà, mitjançant una resolució, la cessió obligatòria i temporal de l’ús de l’habitatge en favor del Govern per un termini de cinc anys com a màxim.
Amb tot, si durant els primers sis mesos que l’administració disposi de l’habitatge, sigui en format de cessió voluntària o d’execució obligatòria temporal, l’immoble no és arrendat, aquest retornarà al seu propietari i ja no podrà de nou incloure's en cap altre expedient d’expropiació. En tot cas, una vegada s’activin les execucions forçoses el procediment hauria de ser ràpid perquè, tal i com han recordat tant Espot com Marsol, hi ha una necessitat d’habitatge i tant “la resolució com l’execució han de ser molt ràpides”.
“Creiem que és legítim que el Govern amb aquest procés garantista pugui fer seva la cessió temporal i pugui posar al mercat aquests pisos”, ha indicat Espot. La titular d’Habitatge ha informat també que per tal de reforçar la incorporació dels pisos buits al mercat de compra o de lloguer, el projecte de llei fixa un increment del tribut als habitatges buits, que passarà dels fins ara 50 euros per cada metre quadrat a 100 euros. Duplicant el tribut es preveu també desincentivar la voluntat dels propietaris de tenir un pis en desús. Amb tot, sempre es podrà subrogar en la posició de l’administració i de forma justificada podrà tornar a recuperar l’immoble en alguns supòsits taxats.
Comentaris (17)