L’estudi, l’assessorament encomanat a Crowe Andorra és un dels quatre encàrrecs que el Govern ha fet des del 2021 per tal de fer analitzar el sector del cànnabis i mirar d’implementar-lo al Principat amb una “legislació robusta”. S’han sol·licitat encàrrecs de diferent naturalesa que, tots junts, han suposat un desemborsament de pràcticament 100.000 euros. Des de tècnics agrícoles a Catalunya o els Estats Units passant per treballs de caràcter jurídic com el que ara mateix fa Crowe o amb anterioritat Roca Junyent a Barcelona.
Tots aquests detalls apareixen en diferents respostes que el ministre de Medi Ambient i Agricultura, Guillem Casal, signa a petició de la consellera d’Andorra Endavant Carine Montaner, que els darrers temps, i arran de l’empresonament d’un resident de 31 anys per portar al cotxe poc més de mig quilo de CBD, abandera una mena de reivindicació per tal que es permeti, regulada de forma adient, la utilització mèdica i terapèutica del CBD. Com a mínim, fins a un màxim del 0,3% de THC. En les múltiples respostes que dona Casal, algunes de reiteratives, ja deixa clar que en cap moment es pretén facilitar la producció de cànnabis recreatiu. Ben al contrari, considera que aquest ha de continuar estan fermament penat.
RESPOSTES
Entre altres coses, i després de fer un repàs cronològic a la feina que s’ha fet i de justificar l’actuació governamental, Casal posa de relleu l’interès dels pagesos de participar en el projecte del cànnabis. “Des d’un primer moment, l’APRA manifesta el seu interès i són favorables a que es pugui introduir aquest nou cultiu, que al seu parer no només pot contribuir a diversificar els sector agrícola i per consegüent a disminuir la seva dependència del cultiu del tabac, sinó que pot contribuir a que es pugui desenvolupar un nou sector industrial d’alt valor afegit que pot tenir un impacte considerable a nivell de la diversificació del conjunt de l’economia del país”, exposa el titular d’Agricultura.
Els pagesos van arribar a presentar un esquema de com creien, a parer seu, que s’havia d’engiponar la indústria, per dir-ho així, del cànnabis al país, fent compatible el control d’una mercaderia sensible i el desenvolupament i la diversificació econòmica. Però es va acabar l’anterior legislatura i es va ralentitzar la qüestió. Ara, reconeix Casal, s’ha tornat a activar i hi continua havent interès de l’administració per regular i dels pagesos per participar del projecte. Manté el ministre que “l’APRA insisteix que el desenvolupament d’aquest sector ha de repercutir de forma directa en benefici del sector primari per mitjà de la seva participació al llarg del tot el procés vertical de la cadena de producció”.
És a dir, “tant en la fase de producció (cultiu del cànnabis) com en la fase de transformació industrial i posterior comercialització dels productes finals que es puguin obtenir per poder ser destinats al mercat internacional, per mitjà de l’exportació d’aquests actius industrials cap a laboratoris o empreses situats en països en els quals ja estigui regulat l’ús terapèutic dels productes derivats del cànnabis o el seu ús per a altres tipus de produccions industrials d’alt valor afegit”. I això, a més, s’ha de conjugar amb les exigències europees atès l’acord d’associació negociat.
“Preveiem que al llarg d’aquest any s’hagi pogut trobar la fórmula o vehicle jurídic que permeti encaixar aquesta participació del sector primari, de manera que sigui compatible amb la normativa que regula el lliure establiment d’empreses i capitals d’acord amb el que es preveu en l’acord d’associació”
I això és així perquè allò que s’ha pactat amb Brussel·les, inclou “uns terminis transitoris per a cadascuna de les temàtiques que en formen part, la represa de tota la normativa tècnica de la UE que regula la producció agrària, així com la normativa tècnica referida a la producció de productes industrials, entre els quals els productes farmacèutics i fins i tot els productes cosmètics”. També preveu “l’adopció i la represa del cabal comunitari que ha de permetre adaptar la normativa andorrana a l’efecte d’afavorir la lliure circulació de capitals i el lliure establiment d’empreses de forma equivalent i recíproca entre ambdós territoris. Per tant, tot un conjunt de normes tècniques i transversals que afecten també la possible introducció del cultiu del cànnabis i la seva transformació posterior per poder produir actius industrials destinats a l’exportació cap a la indústria farmacèutica o a la indústria de l’alta cosmètica”.
En aquest marc, el desembre, el Govern i els pagesos es van posar d’acord amb contractar la consultoria Crowe Andorra per tal de mirar d’identificar una solució que permetés fer encaixar totes les peces. “En aquests moments aquests treballs encara es troben en curs de desenvolupament amb vista a poder concretar la fórmula jurídica que ha de permetre aquesta participació directa del sector primari en la introducció del cultiu del cànnabis i la seva posterior transformació industrial i comercialització (exportació) d’actius que puguin ser destinats a la producció de medicaments i altres productes industrials d’alt valor afegit.”
Guillem Casal deixa dit que “preveiem que al llarg d’aquest any s’hagi pogut trobar la fórmula o vehicle jurídic que permeti encaixar aquesta participació del sector primari, de manera que sigui compatible amb la normativa que regula el lliure establiment d’empreses i capitals d’acord amb el que es preveu en l’acord d’associació entre Andorra i la UE, i que, per consegüent, es pugui acabar de desenvolupar una proposta que reguli aquest nou sector de manera que es pugui desenvolupar assegurant en tot moment la seva viabilitat a llarg termini”.
PROJECTE DE LLEI
I encara manté el titular ministerial que “un cop conclosa aquesta anàlisi, serà el moment de finalitzar, de forma transversal, la proposta de projecte de llei que haurà de regular el conjunt del sector”. I això casa amb una proposta de resolució que encomana al Govern l’elaboració de la regulació del sector. Que és el que l’executiu pretén fer. Però, alhora, també diferencia conceptes que, tot sovint, probablement es barregen. I és que Casal té clar que “cal separar el debat al voltant dels productes de CBD amb una concentració de THC inferior o igual al 0,3% de la regulació del sector industrial del cànnabis”.
“Cal separar el debat al voltant dels productes de CBD amb una concentració de THC inferior o igual al 0,3% de la regulació del sector industrial del cànnabis”
Tot i així, manté en una de les respostes que dona Casal a Montaner, “i recordant la voluntat de treballar conjuntament amb el conjunt de grups parlamentaris aquesta futura regulació, es poden analitzar nous escenaris pel que fa als productes de CBD amb una concentració de THC inferior o igual al 0,3%. Ara bé, aquest nou escenari haurà de garantir sempre la traçabilitat del producte i, la salut del consumidor i, respectar els acords i les convencions internacionals subscrits, i també caldrà fer un estudi de dret comparat amb els nostres països veïns”.
Afirma el ministre que “aquest exercici ens ha de permetre establir un control rigorós per evitar qualsevol situació que pugui induir a que es pugui crear un mercat paral·lel de productes del cànnabis, alhora que pugui perjudicar la bona imatge d’Andorra”. Finalment, “també caldrà tenir en consideració l’opinió i els neguits dels sectors socials del país, així com de les associacions socials. Aquesta ha estat la raó per la qual des de bon principi el Govern va desestimar qualsevol model de producció que pogués estar relacionat amb l’ús i el consum recreatiu dels productes derivats del cànnabis, que a criteri del Govern han de continuar regulats”.