La coordinadora pretén que aquest document “serveixi per enriquir el debat sobre una de les problemàtiques més urgents que enfronta el país”. El col·lectiu explica que “hem detectat diverses mancances en el projecte de llei, especialment en aspectes com la regulació del mercat de lloguer, la mobilització d'habitatges buits, i la protecció dels drets dels llogaters”. Com s’ha dit, des de la coordinadora “reconeixem alguns encerts en la voluntat de limitar l’especulació immobiliària, tot i que considerem que les mesures són insuficients i poc concretes”.
Els promotors del que van ser algunes de les manifestacions més multitudinàries que mai hi ha hagut a Andorra expliquen que “a més de l'anàlisi, entenem que les mesures han de caminar cap a limitar i cercar el poder dels especuladors”. En aquest sentit “creiem que l'augment del parc públic d’habitatge, la limitació del preu del lloguer i la regulació del preu de venda són elements imprescindibles. Intervenir el mercat de l’habitatge deixant marge de maniobra als especuladors, comporta el risc d’agreujar el problema encara més”.
ASPECTES MÉS IMPORTANTS
La coordinadora identifica un conjunt d’aspectes que considera els més importants. Com a mínim pel que fa al seu posicionament. Parla de manca de mesures efectives contra l’especulació, d’habitatges buits i turístics i d’inversió estrangera i protecció de les elets andorranes. Respecte el primer dels tres aspectes citats, la Coordinadora per l’Habitatge Digne indica que “la llei presenta poques mesures realment efectives per frenar la concentració de la propietat i la pujada artificial dels preus. Les limitacions a la inversió estrangera i la mobilització d'habitatges buits, tal com es plantegen, són insuficients i fàcilment evitables pels grans propietaris i especuladors”.
El col·lectiu també ressalta que hi ha una manca de “definició d’habitatge buit que no deixi espai a buits legals com la trampa de la llum i la creació d’un registre de la propietat accessible per identificar i penalitzar els grans tenidors que mantinguin habitatges desocupats amb fins especulatius. Pel que fa als habitatges d'ús turístic, considerem que les mesures seran poc efectives per retornar aquests habitatges al mercat de lloguer assequible, tot i que es valora positivament que s’abordi aquest camp”.
Finalment, es refereix a “les restriccions a la inversió estrangera semblen més una mesura per protegir els interessos de les elits econòmiques nacionals que una veritable política de defensa de l'habitatge per a les classes populars. Això perpetua la concentració de la riquesa i dificulta l’accés a un habitatge digne”.
UNA CONCLUSIÓ I UNA CRIDA
Vist tot plegat, els impulsors del moviment ciutadà afirmen que “la llei òmnibus, tal com està plantejada, no aborda les arrels del problema”. En aquest sentit, “la manca de regulació dels preus i de mecanismes de protecció efectiva per als llogaters, així com l'absència d'un pla a llarg termini per incrementar significativament el parc públic d’habitatge, fan evident la necessitat de polítiques estructurals més ambicioses”.
Davant de tot això, la coordinadora fa una “crida a organitzar-se i mobilitzar-se”. Així, consideren que “sols amb un moviment ampli, democràtic i combatiu podrem aconseguir aquests canvis. Aquest posicionament assenyala un camí. Amb una participació amplia i democràtica de totes aquelles disposades a sumar, es podrà posar fil a l’agulla. La mobilització és necessària mentre tingui una finalitat clara i serveixi al poble per avançar en els seus objectius”.
Comentaris (2)