L’ECRI publica aquest dilluns l’informe derivat de la visita que van fer l’octubre passat a Andorra un grup d’experts d’aquest comitè. La comissió va parlar amb moltíssima gent, d’organismes oficials i de la societat civil, i van poder assistir, per exemple, a activitats a l’escola andorrana de Santa Coloma per poder comprovar alguns dels programes educatius que es fan al país. L’informe, d’una trentena de pàgines, repassa tant els avenços fets en relació amb altres demandes expressades en informes anteriors com emet noves recomanacions. Onze en concret.
L’organisme europeu celebra els progressos assolits pel Principat. Però fins i tot en aquells casos que l’ECRI detecta una millora, creu que encara s’ha d’anar més enllà. Per exemple, en relació amb el Raonador del Ciutadà, que es creu que ha de disposar de més mitjans. Com s’ha dit, manté el comitè, Andorra ha registrat avenços en diversos àmbits. I l’organisme del Consell d’Europa remarca, per exemple, la Llei dels Drets de la Infància i l’Adolescència, modificada l’any 2019, que protegeix els infants i adolescents contra la discriminació per orientació sexual i identitat de gènere. L’octubre de 2022 es va presentar el Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència i s’està implementant un pla de lluita contra l’assetjament escolar a les escoles. Els programes escolars inclouen projectes educatius orientats a la promoció dels drets humans, la no discriminació i el respecte a la diversitat.
També es destaca com a positiu el fet que les persones LGBTI són relativament ben acceptades al país. Des del gener de 2023, les parelles del mateix sexe reben el mateix tracte que les parelles heterosexuals pel que fa a l’accés al matrimoni civil amb el canvi de la denominació. A partir del 2022, el pla de salut pública cobreix completament els costos de l’atenció a l’afirmació de gènere per a les persones transgènere. La llei andorrana també permet que les persones transgènere canviïn de gènere en documents oficials sense necessitat de tractament mèdic.
LES RECOMANACIONS
Com s’ha dit, l’informe, que fa diversos apunts, tant per celebrar avenços com per enumerar nous reptes per afrontar. Són onze les recomanacions en les quals posa l’accent l’ECRI. En primer lloc, i ja s’ha insinuat, també es demana a les autoritats andorranes que “reforcin l’estatus i les competències del Raonador del Ciutadà” per donar compliment tant a les recomanacions del propi estament com a les opinions de la Comissió de Venècia del Consell d’Europa i així “garantir que la institució disposa del pressupost i del personal necessaris per al ple compliment de les seves funcions”.
“Intensifiquin els seus esforços per combatre el discurs d’odi en línia, en particular assegurant-se que el marc legislatiu estableix l’obligació legal dels mitjans de comunicació que operen en línia de no difondre el discurs de l’odi prohibit en virtuts penals, civils o administratius”
L’ECRI també recomana que les autoritats enforteixin la legislació sobre reconeixement legal de gènere a la llum dels estàndards internacionals pertinents, inclòs optant per un procediment administratiu ràpid, transparent i accessible i demana a les autoritats creïn un grup de treball interinstitucional per desenvolupar un marc regulador per combatre eficaçment el discurs d’odi racista i LGBTIfòbic, sobretot a les xarxes socials, en línia, on l’organisme internacional detecta els majors dèficits en el cas d’Andorra. Aquest grup, destaca l’informe, hauria d’incloure les autoritats competents, el Raonador del Ciutadà, les organitzacions de la societat civil i els representants dels mitjans de comunicació.
Una altra de les recomanacions de l’organisme europeu se centra en recomanar que les institucions públiques “intensifiquin els seus esforços per combatre el discurs d’odi en línia, en particular assegurant-se que el marc legislatiu estableix l’obligació legal dels mitjans de comunicació que operen en línia de no difondre el discurs de l’odi prohibit en virtuts penals, civils o administratius”. Es demana fins i tot un marc legal que prevegi “la restricció o inhabilitació de l’accés a aquest discurs d’odi publicat per tercers a les seves seccions de comentaris”.
Una altra de les recomanacions és que les autoritats assegurin que les motivacions racistes i/o LGBTIfòbiques es tinguin plenament en compte en les investigacions i els procediments judicials des del principi. Amb aquesta finalitat, “s’hauria d’introduir la formació dels agents de policia perquè es puguin utilitzar els programes i estàndards proposats per les organitzacions internacionals, i s’hauria de desenvolupar la formació de jutges i fiscals sobre l’aplicació de les disposicions de dret penal pertinents”.
“Que s’atorgui amb caràcter prioritari, el dret de vot i de presentar-se a les eleccions a nivell local als no nacionals residents a Andorra, d’acord amb els principis establerts en el conveni del Consell d’Europa sobre la participació dels estrangers en la vida pública a nivell local”
L’ECRI també recomana “fermament” que les autoritats estableixin “un sistema integral de recollida de dades desagregades per tal de proporcionar una imatge coherent i integrada dels casos de discurs d’odi racista i LGBTIfòbic i delictes d’odi denunciats a la policia, així com de seguiment judicial i que aquestes dades estiguin a disposició del públic” i també reclama que es doni suport “plenament” a les activitats de la inspecció de treball proporcionant-li els recursos adequats per prevenir i eliminar de manera efectiva totes les formes de racisme i discriminació racial en l’ocupació, en particular en els sectors del turisme, la construcció i les obres públiques.
La comissió contra el racisme i la intolerància del Consell d’Europa també demana a Andorra que es continuïn fent “els seus esforços per oferir habitatge social i assequible amb la màxima determinació i intensifiquen les iniciatives per donar suport als ciutadans estrangers en situacions vulnerables durant la crisi de l’habitatge”. I es recomana també que s’atorguin, “amb caràcter prioritari, el dret de vot i de presentar-se a les eleccions a nivell local als no nacionals residents a Andorra, d’acord amb els principis establerts en el conveni del Consell d’Europa sobre la participació dels estrangers en la vida pública a nivell local”.
L’ECRI recomana que les autoritats continuïn els seus esforços i trobin una solució per tal de permetre que les comunitats religioses minoritàries tinguin un cementiri on puguin enterrar els seus morts d’acord amb les seves creences i costums religiosos. Es pensava que durant aquest 2024 aquesta qüestió quedaria solucionada, però hores d’ara no sembla pas que això pugui ser així. L’onzena i darrera recomanació preferent és que s’adopti “un programa nacional d’accions de lluita contra el racisme i la LGBTIfòbia, en què participen tots els ministeris, el Raonador del Ciutadà i la societat civil, i que estableixin un grup de treball per garantir la seva implementació efectiva”.
APUNTS ESPECIALS
L’informe publicat des d’aquest dilluns repassa diverses qüestions. Des de l’educació inclusiva a aspectes relacionats amb l’habitatge. Repassa molts aspectes relacionats amb la igualtat i amb discursos sobre odi, inclosos aspectes violents. La integració dels migrants, les minories religioses o l’acollida de ciutadans ucraïnesos també mereixen reflexions i aportacions específiques del comitè contra el racisme i la intolerància. Condicions laborals abusives, infants en situació irregular, les limitacions que suposa el fet d’haver de saber català o les exigències per poder accedir als habitatges de lloguer assequible són aspectes que també repassa l’ECRI.
“A l’ECRI li preocupa que les pràctiques abusives d’empreses dels sectors de la construcció i les obres públiques hagin afectat alguns treballadors migrants amb la condició de ’treballador desplaçat’ del Perú i d’altres països llatinoamericans”
L’organisme recorda que “qualsevol persona que vulgui treballar a Andorra ha d’obtenir un permís de treball per poder accedir a una feina remunerada i, per tant, obtenir un permís de residència”. Però a partir d’aquí repassa situacions que denoten una degradació de les condicions laborals amb què els treballadors han d’operar. “A l’ECRI li preocupa que les pràctiques abusives d’empreses dels sectors de la construcció i les obres públiques hagin afectat alguns treballadors migrants amb la condició de ’treballador desplaçat’ del Perú i d’altres països llatinoamericans”. Aquesta situació, de fet, ja l’havia posat de relleu el grup del Consell d’Europa especialitzat en la lluita contra el tràfic d’éssers humans (GRETA).
La informació analitzada per l’ECRI també mostra que les dones migrants que treballen a la llar i les treballadores temporals poden ser especialment vulnerables a l’explotació perquè estan mal informades sobre els seus drets o tenen por d’apropar-se a la inspecció de treball quan se’ls vulneren. En aquest marc es demana a les autoritats que “vetllin perquè les treballadores migrants, incloses les dones estrangeres ocupades en treballs domèstics o treballs temporals, estiguin millor informades sobre els seus drets”.
També es fa ressò a la igualtat d’accés a l’habitatge per als estrangers en situació de vulnerabilitat. I l’organisme dependent del Consell d’Europa manté que “es veu greument afectada per la crisi generalitzada de l’habitatge al Principat d’Andorra”. “En aquest context, l’ECRI té reserves sobre el ‘requisit de cinc anys de residència’ per a l’accés a l’habitatge social i anima les autoritats a revisar aquesta condició amb l’objectiu de garantir un accés equitatiu per a tothom, inclosos els treballadors estrangers”.
“L’ECRI té reserves sobre el ‘requisit de cinc anys de residència’ per a l’accés a l’habitatge social i anima les autoritats a revisar aquesta condició amb l’objectiu de garantir un accés equitatiu per a tothom, inclosos els treballadors estrangers”
I encara es destaquen dues qüestions més que tenen a veure amb els migrants. D’una banda, l’ECRI recomana que els governs estableixin ’tallafocs’ per evitar que “els proveïdors de serveis, com ara escoles i hospitals, comparteixin les dades personals dels migrants en presència irregular amb les autoritats de control i control d’immigració”. L’objectiu d’aquests tallafocs és “protegir els drets humans fonamentals d’aquests migrants assegurant que puguin accedir als serveis públics essencials, com l’educació i l’atenció sanitària, sense por de ser deportats”.
Finalment l’organisme destaca com d’important és aprendre català. I celebra els cursos que l’administració posa a disposició dels ciutadans perquè “els serveis públics, inclòs l’assistència sanitària, s’ofereixen en català”. Amb tot, aquesta circumstància, segons l’organisme europeu, “dificulta l’accés als migrants, especialment als nouvinguts. Per tant, l’ECRI anima les institucions públiques a fer més accessibles els serveis públics per a aquells que no parlen català, fins i tot a través dels serveis d’interpretació i el subministrament de fulletons informatius en diferents idiomes”.