El cas del Pas, ha admès Espot, és conegut i és lleugerament especial. Es tracta dels pisos que al seu dia va construir el comú i respecte dels quals, en part, s’ha signat un conveni. El mandatari governamental ha afirmat que té clar que no massa gent anirà a viure a la localitat fronterera. Però, en tot cas, allí hi haurà aquesta disponibilitat. En el cas d’Andorra la Vella, es tracta de l’edifici de l’antic hotel Àrtic, que es cedeix a l’administració claus en mà. A Sant Julià està a punt de finalitzar la reforma d’un immoble a l’avinguda Verge de Canòlich i a Canillo l’edifici que s’està rehabilitant és el Pellicer, a l’altura de Sant Joan de Caselles.
L’administració cada vegada més s’està trobant amb habitatges que “no s’han regularitzat, que no paguen despeses comunitàries, que generen problemes de salubritat”
En el marc d’una entrevista a RNA, el cap de Govern ha repassat diversos aspectes relacionats amb la llei òmnibus i l’habitatge, començant per refutar les crítiques que tant el titllen a ell i al conjunt de l’executiu de conservador com de comunista. “Quan em diuen que sóc un feixista o un expropiador o un comunista, aquestes crítiques les rebo amb unes certes reserves” i donant per fet que són un exemple que, al final, s’adopten decisions des de la centralitat.
Espot no ha aportat grans novetats més enllà d’avançar què hi haurà a punt en el que resta d’any i després de fer “un exercici pausat, un exercici consensuat”. Sí que ha reconegut que l’executiu va equivocar-se amb la denominada ‘llei Marsol’, que acabaria finalment derivant amb manifestacions i concentracions i un canvi molt rellevant que comportaria una pròrroga de tres anys en els contractes. Es va cometre “l’error de no acabar de calibrar el context, amb la primera ‘llei Marsol’, i de voler fer-ho d’una forma massa immediata i no tenir una sèrie de mesures” preparades per fer front a altres eventuals impactes.
A partir d’aquí, Espot ha defensat que la problemàtica actual, on hi ha gent que no pot accedir a un pis digne i amb un lloguer assequible, tenia com a punt de partida “dos problemes que en sí són força incompatibles” com són posar més pisos al mercat i que “això no vagi en detriment del creixement sostenible del nostre país”. Davant d’això, “només veig tres solucions” i tampoc ningú n’ha sabut veure cap més, ha indicat el responsable governamental. Que una part dels pisos turístics vagin al lloguer residencial, comprar des de l’erari públic immobles per reformar-los i situar-los al mateix mercat i fer aflorar pisos buits.
El cap de Govern ha rebutjat el terme expropiació, perquè ha recordat que els propietaris poden disposar de la titularitat de l’habitatge en tot moment, i ha assegurat que la cessió obligatòria “és perfectament aplicable” i que “no ens inventem la sopa d’all” perquè altres països, “democràcies liberals com la nostra, que no es poden titllar de comunistes”, ja han adoptat mesures similars. “El que volem és que sigui el propietari” qui posi els pisos al mercat i potser faltava una última empenta, atès que l’administració cada vegada més s’està trobant amb habitatges que “no s’han regularitzat, que no paguen despeses comunitàries, que generen problemes de salubritat”. En fi, habitatges que serien “carn de canó de l’ocupació en altres països”.
A partir d’aquí, i una vegada les mesures vagin tenint els seus efectes i vagin aflorant pisos al mercat, “tenim la vocació de poder anar liberalitzant el mercat de l’arrendament perquè no podem continuar així, perquè és desincentivador”, ha remarcat Espot, que ha insistit en la qüestió. Potser deixar d’intervenir arribarà abans de la finalització dels tres anys de pròrroga, però “de manera molt puntual, molt quirúrgica”. Però “l’objectiu” és “tornar a una situació de normalitat” i revertir el fet que “al nostre país tots els contractes de lloguer estiguin absolutament bloquejats”.
Comentaris (5)