Prosoma, que és així com es diu l’empresa en qüestió, no és pas una constructora. Es dedica majoritàriament segons fonts del sector al país a recaptar mà d’obra. Els expedients s’han dirigit tant a la societat en sí com al seu administrador únic, un ciutadà portuguès. De fet, encara aquest mes de març el departament de Treball va comunicar la resolució d’una de les sancions. I és que, sovint, no hi ha hagut manera de localitzar cap responsable de l’empresa i les comunicacions s’han de fer a través del BOPA.
L’empresa, que aparentment es la filial d’alguna companyia més gran, estaria establerta a Encamp. I el telèfon de contacte que apareix en els seus llocs oficials de promoció és respost per un treballador de l’empresa. Un ‘funcionario’ segons la seva pròpia descripció. Després de les consultes pertinents respecte de les acusacions fetes per l’associació peruana, l’única resposta indirecta donada per Prosoma és que tot plegat és “responsabilitat de l’empresa peruana” que suposadament hauria captat inicialment els treballadors.
En fi, que Prosoma es treu de sobre les puces sense cap justificació clara, perquè com ha assegurat el president dels peruans residents a Andorra, Lorenzo Castillo, els contractes d’aquests obrers que s’han trobat sense feina -i, per tant, sense ingressos- en arribar a Andorra conté el segell i la firma de Prosoma. Certament, els suposats responsables de l’empresa andorrana, o els que han volgut donar la cara per ella, també s’han desmarcat de qualsevol responsabilitat.
L’associació peruana està alertant dels incompliments teòrics d’aquesta empresa, que va portant obrers que busquen una millor situació que la que viuen al seu país d’origen amb l’objectiu de poder enviar diners a les seves famílies i que quan arriben aquí, almenys ara per ara, es troben sens res a fer. Ni ingressos ni, en molts casos, documentació per poder moure’s sense problemes. I amb les seves famílies fent mans i mànigues des del Perú per poder-los ajudar. Quan el repte era justament al revés.