Parlant en altres termes, seria una mena de bestreta que el sector tabaquer ha fet a Govern. I això, per què? Doncs resulta que quan s’anuncia un increment de taxes sobre el consum del tabac, malgrat que es faci per un procediment d’extrema urgència, sempre hi ha uns dies de marge que van de l’aprovació a la publicació de la nova llei. I aquests dies de coll permeten les empreses importadores de tabac de comprar de manera extraordinària per poder incrementar estocs amb el preu previ a l’increment de les taxes.
Seria un exemple, emprant les frases fetes, d’allò que en diuen “qui no guarda quan té, no menja quan vol”, que segurament han escoltat de forma més estesa en castellà: “pan para hoy, hambre para mañana”
En conseqüència, el que s’ha fet és anticipar compres i, per tant, abonar tributs abans del que, sense increment, s’hauria fet. Seria un exemple, emprant les frases fetes, d’allò que en diuen “qui no guarda quan té, no menja quan vol”, que segurament han escoltat de forma més estesa en castellà: “pan para hoy, hambre para mañana”. No és pas poca la recaptació extraordinària que haurà fet en pocs dies el Govern. Potser al tomb dels 25 milions. Aquests diners, però, ja no s’abonaran els propers mesos. Per tant, hi haurà un maquillatge abans de les eleccions però després…
A més, segons fonts coneixedores del sector, la mesura, l’increment del tabac, no s’acaba de veure del tot bé. S’entén que s’adoptin mecanismes per combatre l’increment del tràfic il·lícit. Però el que no s’acaba d’entendre és que s’hagi canviat el paradigma habitual. Sempre s’havien incrementat les taxes sobre el consum del tabac quan també apujava impostos el país, dels dos veïns, que oferia els preus més baixos. Per tant, normalment l’increment s’establia en relació amb Espanya. Es mantenia el diferencial i s’evitaven ensurts.
Però en aquesta ocasió, l’Estat espanyol no ha incrementat els tributs ni té intenció de fer-ho atès que la situació econòmica no és pas fàcil. En canvi, aquest cop Andorra s’ha alineat amb França, amb la qual cosa, de patac, i més enllà de l’efecte pressupostari intern, haurà aconseguit dos elements més: es perd competitivitat directa amb França i se’n perd amb Espanya, amb la qual cosa facilita que per als turistes potencials francesos se’ls pugui presentar el dilema d’acudir a centres de venda espanyols en lloc d’acudir al Pas perquè les franquícies, entre països de la UE, són més elevades.
Comentaris (5)