Les restriccions s’imposen a les persones físiques no residents; a les persones físiques residents amb menys de 3 anys de residència; a les persones jurídiques de nacionalitat estrangera; i a les persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot superior al 25%, quan ara aquestes limitacions no s’imposen fins que el capital forà no era, com a mínim del 50%. Tots aquests actors només podran adquirir dos immobles amb els seus respectius annexos.
El projecte de llei es presentarà a tràmit parlamentari els propers dies i quant a la seva redacció és força complexe. Com ja van fer al mes d’abril, el cap de Govern, Xavier Espot; la ministra de Presidència, Economia i Habitatge, Conxita Marsol; el titular de Turisme i Comerç, Jordi Torres; i la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, han comparegut per exposar els elements clau d’un text gens fàcil des del punt de vista de tècnica legislativa i que, segons Espot, ha estat sotmès a “un treball molt aprofundit amb les formacions parlamentàries de la majoria perquè no hi hagi esmenes” encara que els partits de l’oposició “no perdran l’ocasió de fer-ho”. Els mesos que han passat des del primer anunci fins ara, segons el cap de Govern, “no és temps perdut” i es pensa que el text podria ser vigent a partir de primers de gener.
Espot ha deixat clar que “essencialment” es manté l’esperit de la llei enunciada al seu dia perquè “no volíem renunciar” als trets fonamentals del que es considera clau per poder assegurar dos elements que “sovint són contradictoris”, com és intentar resoldre “la manca d’habitatge de lloguer a preu assequible” i el creixement sostenible. I és que especialment per al primer cas, només hi ha “dues úniques mesures”, com són fer aflorar pisos buits -o tècnicament que no tenen comptador elèctric o que el consum és 0 els dos darrers anys, situació que ara compleixen entre 1.900 i 2.000 pisos- o que “una part dels habitatges d’ús turístic retornen al mercat de lloguer”.
El que es pot fer “són faves comptades, si volem garantir els preus de l’habitatge i que no hi hagi impacte en el creixement” ha dit un Espot que ha negat la inconstitucionalitat dels mecanismes previstos: “És una mesura que totes les ciutats del món, que tots els països del món, han començat a implementar”
Espot ha assegurat que s’ha treballat amb una llei plena de garanties amb procediments contradictoris que possibiliten, a l’entendre de Govern, la seguretat jurídica. Usant una expressió planera, el cap de Govern ha deixat clar que el que es pot fer “són faves comptades, si volem garantir els preus de l’habitatge i que no hi hagi impacte en el creixement”. Ja de mutu propi, el màxim responsable executiu ha afirmat que s’ha mirat molt moltíssim possibles aspectes constitucionals. “És una mesura que totes les ciutats del món, que tots els països del món, han començat a implementar”.
Amb tot, Espot ha indicat que “d’afirmacions de constitucionalitat o anticonstitucionalitat no en faré” malgrat que s’han fet les consultes prèvies i les anàlisis jurídiques escaients per mirar d’assegurar “la constitucionalitat d’aquestes mesures”. El cap de Govern ha destacat que “es posen els diversos drets en una balança”. En aquest sentit, “creiem que hi ha un dret prevalent que és el dret a l’habitatge”. “Tenim un problema d’habitatge i un problema de creixement sostenible” i davant d’aquesta evidència, ha indicat el mandatari governamental, “no podem fer marxa enrere” i acabar deixant clar que “som incapaços d’aportar solucions”.
Espot, que ha fet una crida a no fer volar coloms, ha considerat que la proposta legislativa que es fa és “ponderada, equilibrada i raonable”, però també ha deixat dit que si malgrat tot hi acaba havent qualssevol acció que qüestioni la constitucionalitat de les mesures, el que farà dita acció com no pot ser d’una altra manera és forçar qui té la potestat a emetre un posicionament definitiu que tancaria qualsevol debat ulterior.
INVERSIÓ ESTRANGERA
La ministra de Presidència, Economia i Habitatge ha admès que de tots els títols i canvis que incorpora el projecte òmnibus el que té més impacte és allò relacionat amb la inversió estrangera perquè comporta una nova llei. Marsol ha explicat que si fins ara hi havia “una llibertat absoluta” per adquirir habitatges respecte d’aquells inversors estrangers que injectaven diners en immobles, ara hi haurà unes limitacions i es considera que dos immobles de màxim “és un bon número”. És evident, però, que les restriccions que inclourà la nova llei comportarà “una disminució d’ingressos” que serà notable.
Com s’ha dit, el projecte de llei inclou limitacions en l’adquisició de propietats immobiliàries a les persones físiques no residents; a les persones físiques residents amb menys de tres anys de residència; a les persones jurídiques de nacionalitat estrangera; i a les persones jurídiques de nacionalitat andorrana amb participació estrangera en el seu capital o en els seus drets de vot superior al 25%. Tots aquests, únicament podran adquirir dos pisos, apartaments o estudis, juntament amb els seus annexos, que en cap cas no podran excedir de tres places d’aparcament i de tres trasters o similars per pis. O un habitatge unifamiliar o una parcel·la de terreny per a la construcció d’un sol habitatge unifamiliar. O tres places d’aparcament.
Marsol ha precisat que no hi ha restriccions per a les persones jurídiques estrangeres en l’adquisició de l’immoble per al desplegament de la seva activitat mercantil
També es prohibiran les promocions immobiliàries estrangeres, excepte si estan destinades al mercat de lloguer. Marsol ha precisat que no hi ha restriccions per a les persones jurídiques estrangeres en l’adquisició de l’immoble per al desplegament de la seva activitat mercantil. És a dir, si una societat pretén muntar una clínica odontològica podrà fer les actuacions necessàries per disposar dels espais que calgui per poder instal·lar dita clínica, per posar un exemple.
En relació amb la inversió estrangera directa, el projecte de llei segueix el precepte de tenir més control en el capital estranger en societats andorranes. Per això, la inversió estrangera de més del 25% en una societat andorrana requerirà autorització prèvia, quan fins ara era del 50%. A més, per constituir una societat andorrana, les persones físiques i jurídiques estrangeres que adquireixin més del 10% de capital estranger necessitaran una autorització prèvia. Les persones jurídiques andorranes amb més del 25% de capital estranger necessitaran autorització prèvia.
La ministra ha ressaltat que al projecte de llei s’ha establert que una inversió estrangera no generarà cap dret per a l’obtenció de la residència. És a dir, es condicionarà la inversió estrangera vinculada a l’obtenció de la residència a l’existència de quota d’immigració prèvia disponible i suficient, determinada en funció de les necessitats del país i que en aquest cas serà Immigració, com també ha ressaltat Molné, qui establirà la quota que escaigui.
En termes generals, el text també preveu accions de seguiment de la inversió estrangera i un règim sancionador. En concret, es determina un termini de 6 mesos, prorrogables, per efectuar la inversió. I un termini de 18 mesos per a la materialització efectiva, sota pena de nul·litat si no es compleix (s’haurà de poder demostrar a través del registre de Comerç, dipòsit de comptes anual, xifra de negoci i creació de llocs de treball). Finalment, una inversió sense autorització serà sancionada entre 10.000 i 20.000 euros amb, addicionalment, pena de nul·litat.
La titular de Presidència, Economia i Treball ha assegurat que malgrat que aquestes mesures seran d’aplicació per a les noves autoritzacions, es faran controls també pels permisos ja atorgats i els barems aniran en la mateixa línia. D’aquesta manera hi haurà una via de detecció de societats no operatives. I sancionant-les, també serà la manera que s’alliberin alguns pisos que serveixen de teòric domicili social d’empreses que realment no ho són.
DESINCENTIVAR L’ESPECULACIÓ
Un altre dels elements que inclou el projecte de llei que es tramitarà en breu té a veure amb el marc tributari. Així, i amb la voluntat de desincentivar l’especulació, Conxita Marsol ha indicat que hi haurà un increment del tipus de gravamen sobre la plusvàlua immobiliària en les transaccions de béns immobles efectuades tant per residents com per no residents, en funció del guany i del temps transcorregut des de l’adquisició del bé. La ministra ha puntualitzat que aquest increment segueix afavorint els residents i manté les exempcions actuals, com ara la reinversió en un primer habitatge.
El gravamen s’apuja del 15% al 20% per a vendes inferiors als dos anys en tots els casos, amb una reducció del percentatge a mesura que passa el temps (per exemple, en el cas dels residents, el gravamen serà del 15% entre el segon i el cinquè any, i del 10% del cinquè al sisè any amb un degradat del 2% anual fins al 0% a partir de 10 anys). A aquesta mesura, i per tal de promoure la compra, s’ha d’afegir l’exoneració de l’Impost sobre transmissions patrimonials (ITP) per a residents de més de cinc anys quan adquireixin el seu primer habitatge; sempre que aquest tingui un valor de fins a 500.000 euros, en lloc dels 360.000 euros actuals.