Segons la disposició transitòria relativa a les inversions estrangeres directes, aquelles que “s’hagin materialitzat almenys 12 mesos abans de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, disposen d’un termini màxim de 6 mesos a comptar de la vigència de la Llei per sol·licitar una inversió estrangera immobiliària arregladament al règim previst en la Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra”. La disposició en qüestió també recull que “les situacions individuals d’inversió anteriors a l’entrada en vigor de la Llei 10/2012, del 21 de juny, amb les seves modificacions posteriors, són vàlides. En qualsevol cas, s’han de declarar al Registre d’Inversions Estrangeres”.
Més precisions que en principi es contemplen en el projecte de llei i que, òbviament, poden ser objecte d’esmena, fan referència a “les inversions estrangeres formalitzades durant la vigència de la Llei 10/2012, del 21 de juny, amb les seves modificacions posteriors, i que d’acord amb aquesta Llei -la que tot just aquest dijous s’ha tramitat al Consell- s’han d’inscriure en el Registre d’Inversions Estrangeres, disposen del termini d’un any per fer-ho”. Finalment, “les declaracions al Registre d’Inversions Estrangeres que s’efectuïn en mèrits de la present disposició transitòria s’hi inscriuran amb la data d’efecte corresponent a la de la respectiva adquisició”.
MATISOS A LA INVERSIÓ IMMOBILIÀRIA
Una altra de les disposicions transitòries incloses a la denominada llei òmnibus estableix el règim d’aplicació de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra. En aquest cas, i com no pot ser d’una altra manera, queden sotmeses a la llei que s’està tramitant “les inversions estrangeres immobiliàries que s’autoritzin a partir de la seva vigència”. Ara bé, s’estableix un mecanisme per deixar sense efecte la limitació que s’imposa per adquirir immobles als inversors estrangers.
En efecte, amb la llei que ara es tramita, els no residents o aquells que no hagin residit al país més de tres anys durant els deu anys previs a la sol·licitud d’inversió, si no tenen cap prohibició en contra, només podrien adquirir “una parcel·la de terreny en la qual construeixi un sol habitatge unifamiliar, o en la qual estigui construït un habitatge unifamiliar” o “un habitatge unifamiliar, dos pisos, apartaments o estudis, juntament amb els seus annexos, que en cap cas no podran excedir de tres places d’aparcament i de tres trasters o similars per pis” o “tres places d’aparcament”.
En determinades condicions, es podrà ‘saltar’ les limitacions que el projecte legislatiu estableix als inversors estrangers en relació amb l’adquisició d’immobles
Aquestes limitacions, però, quedaran abolides si els sol·licitants d’inversió estrangera immobiliària que, en el termini de sis mesos des de l’entrada en vigor la llei òmnibus, “acrediten fefaentment que abans de l’entrada en vigor hi havia un acord de voluntats en relació amb la compravenda d’un immoble que superi el còmput” abans esmentat “el qual portava associat una transacció econòmica entre les parts, extrem que cal acreditar igualment de forma fefaent, es tramiten d’acord amb la normativa vigent amb anterioritat a l’entrada en vigor” de la llei que ara s’ha presentat a tràmit parlamentari i que el Govern espera que pugui prendre vigència a tot estirar l’1 de gener.
Finalment, “les inversions estrangeres autoritzades sota la vigència de la Llei reguladora de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra anterior a la present modificació queden subjectes a aquella, inclusivament si la inversió immobiliària es materialitza amb posterioritat al fet que la modificació de la llei de l’impost entri en vigor”.