Hi ha un element que és clar: l’impost que grava les inversions estrangeres és tan recent que pocs diners de menys pot deixar. Perquè no n’ha deixat pas gaires fins ara. Veiem, però, com ho explica la memòria que va annexada al projecte de llei òmnibus. “El principal impacte que reduirà la previsió de la recaptació deriva de la limitació de la inversió estrangera en immobles, i també de la prohibició de la inversió estrangera que tingui per objecte la promoció immobiliària. Aquest impacte es focalitza principalment en l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra.”
Seguidament, però, recorda que “dita figura impositiva és de nova creació -la seva aplicació va iniciar-se al març del 2024- i no es disposa d’un històric real de la recaptació de dit impost com per efectuar una projecció precisa al respecte”. En tot cas, “en el cas dels ingressos en relació amb les promocions urbanístiques i immobiliàries, es preveu que deixin de tenir lloc i, per tant, la previsió dels ingressos derivats d’aquesta modalitat d’inversió estrangera han de deixar de computar-se”.
No s’autoritzaran, si la llei tira endavant com l’ha aprovat el Govern, noves promocions immobiliàries. Però com que hi ha tantes autoritzacions concedides i en curs. Tanta feina que es pot anar fent, doncs hi ha molt marge de maniobra i per anar fent operacions. Això sí, explica la memòria que cal tenir “present que -estadísticament- només un 4,1% de les inversions estrangeres immobiliàries tenen per objectiu adquirir més de dos immobles”. De les estadístiques s’arriba a la conclusió que s’hagi limitat a dos els immobles que es permeti adquirir als inversors estrangers. Perquè dues solen ser les unitats de màxim que s’adquireix.
L’EFECTE… A LLARG TERMINI
En tot cas, “l’impacte econòmic indirecte en els sectors econòmics i en les figures tributàries relacionades, com per exemple l’ITP o l’IGI, derivat dels canvis normatius en relació amb la inversió estrangera immobiliària, pot ser, en alguns casos, destacat”, remarca la memòria del projecte de llei òmnibus. “Però no és menys cert que dit efecte es produirà a llarg termini i no abans de tres anys, tenint en compte el nombre de projectes urbanístics i promocions immobiliàries que es troben en curs d’execució a hores d’ara, a més de la inversió estrangera immobiliària que la pròpia llei ja preveu”.
La previsió pressupostària d’ingressos per al 2024 “en relació amb l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra és de 5.000.000 euros, xifra que es preveu assolir però que caldrà matisar en els exercicis successius d’acord amb l’evolució anteriorment assenyalada”
Per tant, hi ha prou factors que, “tots ells, permetran ajustar i, en el seu cas, anticipar, la corresponent previsió pressupostària”. En aquest sentit, la previsió pressupostària d’ingressos per al 2024 “en relació amb l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària al Principat d’Andorra és de 5.000.000 euros, xifra que es preveu assolir però que caldrà matisar en els exercicis successius d’acord amb l’evolució anteriorment assenyalada”. Tanmateix, “es tracta d’un escenari que preveu un manteniment de l’activitat econòmica lligada a la inversió estrangera més sostingut en el temps i a llarg termini, que permeti un consum de recursos naturals (sòl, aigua, energia, biodiversitat, etc.) sostenible”.
I encara insisteix en la filosofia i en les bondats que suposadament aporta la redacció d’una nova llei que regularà les entrades al Principat de capital forà. “En definitiva, que l’activitat econòmica vinculada a la inversió estrangera perduri en el temps de forma més harmònica amb la resta de sectors econòmics nadius del país, sense contribuir a tensionar, com ho està fent a hores d’ara, el mercat laboral, turístic i de l’habitatge.” Vaja, que en certa manera es reconeix que una part molt important dels mals que pateix el país vénen derivats de la inversió estrangera.
SIMULACIONS IMPOSITIVES
Una inversió que, almenys, si s’hagués gravat abans, hauria deixat uns calerons a la caixa de cabals pública. Però que ni així. Perquè l’impost és vigent des del març i, per ara, ja s’ha dit, ben poc ha operat. Amb tot, la memòria fa una mena de simulació. O d’extrapolació. En fi, que aplica el 10% del gravamen de les promocions immobiliàries a les operacions hagudes el 2020, el 2021 i el 2022 i del gener a l’agost del 2023, que després es va aplicar una moratòria per repensar la llei i, sobretot, per crear l’impost sobre el qual ara es fa la simulació.
Si l’impost actualment vigent sobre les promocions immobiliàries d’inversió estrangera s’hagués començat a aplicar el 2020, en menys de quatre anys hauria deixat 17 milions d’euros a la caixa pública
Per als quatre períodes citats (3.021.133 euros, 1.636.754 euros, 9.194.701 euros, 3.063.150 euros) la suma del que s’hauria recaptat si hagués estat operatiu l’impost actualment vigent en relació amb l’autorització de les promocions immobiliàries serien 16.915.738 euros. També contempla la memòria què s’hauria recaptat si el 2020, 2021… s’hagués aplicat el 3% que contempla l’impost actualment vigent sobre l’adquisició d’immobles. I la suma (2.990.940 euros, 5.303.812 euros, 5.487.659 euros i 4.886.941 euros) aboca un resultat de 18.669.352.
Aquestes mateixes transaccions i pels mateixos períodes, si s’apliqués l’impost tal i com el preveu la llei per al creixement sostenible i el dret a l’habitatge deixaria 17.903.909 euros. Per tant, i és el que insinua la memòria econòmica sense fer realment el càlcul, el que es reduiria serien uns 770.000 euros en xifres rodones. Però són, s’ha dit, 770.000 euros simulats. En l’únic període en què realment s’ha recaptat l’impost, la diferència seria d’uns 200.000 euros. 200.000 euros menys amb la llei que es proposa.