Ha estat l’anunci més notable del poc menys d’hora i tres quarts d’al·locució feta al Consell General. Espot ha deixat clar que un dels objectius és obrir el teixit productiu a “sectors estratègics” en els quals, ha afirmat, “el país té potencial per ser competitiu”, l’arribada dels quals “ens ha de permetre ser més resilients als alts i baixos del cicle econòmic”.
El futur edifici també albergarà la nova sala d’exposicions de Govern, ha avançat un Espot que no s’ha estat de llançar un dard al comú d’Escaldes
I per aquest objectiu es consideren clau diverses accions, com ara l’impuls d’una nova llei d’emprenedoria i de l’economia digital així com una altra pels autònoms. I també es considera important disposar d’aquest espai: un parc tecnològic que tindria la seu a la parcel·la on s’hauria d’haver edificat el fracassat The Cloud, al centre d’Andorra la Vella. Espot ha apuntat que estarà “en un termini de dos anys” i que “ha de servir per a l’atracció d’empreses innovadores”.
L’espai, ha defensat el cap de Govern, permetria “esperonar nous sectors econòmics basats en la recerca, el desenvolupament i la innovació”. Anirien “des de la biotecnologia i la investigació mèdica fins a les diverses aplicacions del big data”. En definitiva, ha afirmat, “tot un univers de possibilitats en què Andorra té l’oportunitat de créixer”.
A banda el mateix edifici també acolliria la nova sala d’exposicions. Per tant, suposaria un retorn als orígens, ja que, cal recordar, l’espai havia estat durant molts anys a l’antiga caserna de bombers, enderrocada per construir el fallit The Cloud. Quan ha fet l’anunci, Espot no s’ha estat d’enviar un dard al comú d’Escaldes, tot recordant que “va posar fi unilateralment a la col·laboració amb el ministeri de Cultura”.
Durant els propers tres anys es destinaran més de 20 milions d’euros a un programa de transformació digital que permeti crear un sistema de “màxima simplicitat burocràtica”
El parc tecnològic, ha indicat Espot, tindrà “sinèrgies” amb un altre dels projectes estrella del tripartit: la zona franca, que “pot arribar a ser una eina en favor del comerç electrònic online, un dipòsit de custòdia d’obres d’art i un districte tecnològic”. Serviria, també, per atreure “noves activitats econòmiques d’alt valor afegit”.
Durant el discurs, el màxim responsable de l’executiu ha volgut deixar clar la voluntat d’atreure empreses i emprenedors. Per assolir aquesta fita, també es considera clau poder engegar una profunda “transformació digital” de tot el país. Per fer-ho, s’ha iniciat un programa conjunt entre Govern, Andorra Telecom i Actua Tech que ha de servir per establir “un sistema de màxima simplicitat burocràtica, transparència i traçabilitat en favor del ciutadà”. Es preveu que, fins al 2023, s’inverteixin més de 20 milions d’euros.
I això, ha deixat clar, sense oblidar els sectors tradicionals. Pel que fa al turisme, es treballa conjuntament amb els agents per “consensuar i posar en marxa un pla d’actuació” que serveixi per “garantir que som una destinació segura”. A banda, una de les infraestructures que s’han salvat de la crema és el recinte multifuncional, que “es concretarà l’any vinent i ha de permetre donar un impuls al turisme cultural i d’espectacles” sense oblidar esdeveniments esportius com l’Ironman, la potenciació del Principat com a destinació de natura gràcies a la declaració com a reserva de la biosfera i l’aposta pel turisme prèmium de salut.
Govern preveu aprovar la taxa turística al llarg del 2021 i que estigui en vigor el 2022
Espot també ha avançat que la taxa turística s’aprovarà al llarg de l’any vinent i entrarà en vigor el 2022. “Ha de ser una eina primordial per incrementar les accions de posicionament d’Andorra com a destinació de primer nivell, per crear i desenvolupar nous productes i per invertir més i millor en màrqueting, comercialització i comunicació”, ha argumentat el cap de Govern.
Un altre canvi també en camí fa referència a la fiscalitat verda. Per un costat, part de l’actual impost sobre els hidrocarburs serà finalista i se sumarà al que es recapti amb una nova taxa, la que gravarà les emissions de diòxid de carboni, per dotar el fons verd.
A nivell d’impostos, i més enllà d’aquestes taxes, la voluntat del Govern no és tocar la fiscalitat. Es vol, ha indicat Espot, que segueixi sent “competitiva”. Per tant, no es tocaran els tipus de cap de les figures principals -societats, IRPF i IGI-. Ara bé, el cap de l’executiu ha avançat que sí que es podrien “replantejar” algunes de les actuals deduccions per analitzar si “compleixen la funció de palanca de l’economia”. Així, “és probable que n’haguem d’anul·lar algunes i que, a la vegada se n’introdueixin de noves associades a qüestions com el mecenatge social, cultural o esportiu”.
La crisi del coronavirus generarà un dèficit de 165 milions entre aquest any i el vinent, però no es preveu incrementar els tipus dels principals impostos
I això malgrat que es té clar que la Covid-19 suposarà un profund impacte en les arques del Govern: dèficit de 165 milions d’euros entre 2020 (100) i 2021 (65). Això farà que l’endeutament passi de suposar el 32% del PIB a un 43%. Sobre aquesta xifra, Espot ha tret pit de la “diversificació aconseguida els darrers anys”. Actualment, els bancs del país només suporten el 14% quan havien arribat a tenir el 100%. La resta està en entitats financeres estrangeres (8%) i en emissions de deute nacionals (60%) i internacional (17%).
Uns números vermells que, per ara, han frenat la major part de les inversions. De cara l’any vinent, en xarxa viària seran limitades i centrades en el manteniment i conservació de carreteres. Com a exemple, ha posat els eixamples de la general 2 a la Traba, a Canillo, de la CG-4 entre Erts i Arinsal i de la CG.3 entre la rotonda dels Dos Valires i la d’Anyós. També es farà el punt rodó a la CG-1 al costat del Punt de Trobada.
També s’invertirà en l’aeroport de la Seu. De fet, ha avançat que hi ha contactes amb diferents companyies per disposar dels primers vols regulars. París i Madrid serien les primeres destinacions a obrir. En l’àmbit del transport, també s’avança en un altre projecte, en aquest cas intern: la creació d’un sistema per cable. Així, ja hi ha sobre la taula diferents propostes per a implementar-lo que s’han d’analitzar “amb l'objectiu de repensar la mobilitat interna del país i integrar els diferents mitjans possibles des d'una perspectiva més sostenible”.