L’economista, molt avesat a les compareixences públiques i als actes mediatitzats, ha fet aquest matí una presentació interpretativa de l’estudi que es preveu que es publiqui, en format digital i en paper, entre els mesos de maig i juny. Díaz-Giménez, que ha fet entre altres moltes al·lusions a Donald Trump i una política econòmica i comercial que obre molts interrogants i suposarà, com a poc i d’immediat, una frenada econòmica i fins i tot, una reculada, ha donat algunes dades per evidenciar la recuperació i situació d’Andorra. Així, per exemple, ha exposat que “durant aquest període (2019-2023), el PIB real ha crescut 8,1 punts percentuals, la població resident ha augmentat en 9,8 punts i l’ocupació en 9 punts”.
El professor d’IESE ha posat de relleu que a Andorra hi ha pocs treballadors fronterers comparat amb països com San Marino o Luxemburg
També ha destacat que com en tota economia basada en turisme, comerç i construcció, la mà d’obra es poc qualificada el que suposa salaris baixos però molta demanda. I en aquest sentit ha posat de relleu que a Andorra hi ha pocs treballadors fronterers comparat amb països com San Marino o Luxemburg. En fi, que Andorra ha centrat les seves decisions en matèria de política laboral en lligar treball a residència, el que comporta uns costos associats que d’altres països de l’entorn no tenen. Moltes de les xifres donades per Díaz-Giménez les ha recollit en gran part l’EFA, com s’ha encarregat de recordar el seu president, Daniel Armengol, del departament d’Estadística, a qui ha agraït la seva col·laboració.
La presentació de les primeres conclusions de l’estudi les ha exposat l’economista contractat per l’EFA després d’una presentació per part de l’esmentat Armengol o del cap de Govern, Xavier Espot, que ha fet una petita al·locució en la qual, entre altres coses, ha assegurat que preveu que l’endeutament de l’administració central quedi “per sota del 30% del PIB quan acabi aquesta legislatura”, tot augmentant el PIB per capita i fent una important contenció de la immigració. A l’acte també hi havia el ministre de Finances, Ramon Lladós, i el secretari d’Estat d’Economia i Habitatge, Jordi Puy, així com diverses empresaris o representants dels sectors econòmics més importants del país.
EL PIB ES FA TREBALLANT
L’exposició de Díaz-Giménez ha estat molt amena perquè hi ha posat moltes dosis d’humor i ironia. Deixant clar que qualsevol dels presents sabia molt més d’Andorra que ell mateix i, per tant, preferia parlar més d’un país imaginari sense aeroport, sense mar i que “quan passes la frontera et deixen sense dades. No, això no! Posin un forfet turístic, de deu hores, de quinze, del que vulguis. Però sense dades no” perquè la societat actual i molts professionals necessiten la tecnologia i les dades per poder treballar i aquest tipus de limitacions es poden tornar en contra.
“Hi pot haver una família de quatre membres i que només vol ser de quatre que guanya 100 euros, per tant 25 per cap. Seria Luxemburg. En canvi, hi ha una altra família que prefereix ser sis, dos adults i quatre fills, per poder guanyar 120. És a dir, 20 per cap. Seria Andorra. Hauran de decidir vostès si volen ser una família de quatre o una família de sis”
Díaz-Giménez ha deixat anar frases com ara que “el PIB es fa treballant i no gastant”, com es va evidenciar durant la pandèmia i el confinament i que “un país no ha de ser rentable, però les seves empreses sí”. També ha dit l’economista que la mateixa geografia que li ha donat molts beneficis a Andorra -com poder ser un país de muntanyes i de neu- també comporta uns condicionants que a voltes la fan pitjor que una illa. “Jo trigo més d’anar de Madrid a Andorra que no pas d’anar de Madrid a Nova York”, ha deixat anar entre altres coses, com quan ha comparat les economies amb les famílies.
“Hi pot haver una família de quatre membres i que només vol ser de quatre que guanya 100 euros, per tant 25 per cap. Seria Luxemburg. En canvi, hi ha una altra família que prefereix ser sis, dos adults i quatre fills, per poder guanyar 120. És a dir, 20 per cap. Seria Andorra. Hauran de decidir vostès si volen ser una família de quatre o una família de sis”, tot i que el professor d’economia ha vingut a dir que ell prefereix (o preferiria, vaja) la primera opció. Ser menys, guanyar més per capita. I és que Díaz-Giménez ha anat exposant i deixant intuir més o menys la seva posició, partint de la base que la immensa majoria d’escenaris tenen pros i contres.
I, ara mateix, l’economia es troba “en una cruïlla de camins” per diversos factors, econòmics pròpiament dits i també geopolítics. En aquest sentit, l’economista autor de l’estudi encarregat per l’EFA ha parlat de quatre grans reptes. Model de creixement, el desafiament demogràfic, que va molt lligat a l’anterior, el desafiament tecnològic i, en últim extrem encara que no menys important, l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Sobre el model de creixement, Díaz-Giménez ha parlat que Andorra l’ha sustentat en mà d’obra poc qualificada associada a la residència. I en aquest sentit ha fet comparativa amb els Estats Units i el fet que Trump lamenti que en aquell cas s’han fet addictes a la mà d’obra barata, que impedeix en molts casos la innovació. Hi ha salaris baixos, també a Andorra, però llavors és l’administració la que s’ha d’encarregar en garantir en gran mesura l’Estat del benestar. I“l’Estat del benestar andorrà dona pel que dona”.
Quant al desafiament demogràfic, l’economista de l’IESE ha manifestat que “la política econòmica més determinant és la demogràfica” i ha explicat que Andorra tenia “la mateixa renda per capita que Luxemburg el 1970” però han canviat les polítiques a nivell d’immigració, la renda per capita d’un i altre ha variat ostensiblement. “No està clar si ser molts és un avantatge o un inconvenient”, ha dit Díaz-Giménez, que ja apuntat en aquest moment que “associar-se a la UE no és decisiu”.
“Jo no m’estic posicionant ni en favor ni en contra, de veritat que no. Però Andorra fora de l’associació pot fer el mateix que a dins, però sense comprometre's, tu pots replicar el tractat, saber que què és el que no puc fer”
Quant s’ha referit als desafiaments tecnològics és quan ha parlat de les dades telefòniques. Més encara quan Andorra no té aeroport ni mar. Sia més a més no ofereix un accés fàcil a la tecnologia, mala cosa és. I després ha arribat el moment de la UE. “És un club de països rics i conservadors que sobretot estan preocupats per l’estabilitat.” Díaz-Giménez ha deixat clar que l’associació amb Europa no portarà necessàriament un augment de població i tampoc “no farà créixer l’administració”. L’increment administratiu, segons l’economista, va lligat a l’Estat del benestar.
Això sí, “la burocràcia europea, que és molt intensa, acaba limitant la sobirania”, ha deixat dit el professor de l’IESE davant l’auditori empresarial i institucional. Després, en declaracions als periodistes, l’home s’ha estès una mica més. I ha vingut a dir que Andorra ha de triar el seu propi camí, i que “pot fer el mateix sense comprometre’s” amb Europa. “Una altra cosa és que Andorra hagi de donar estabilitat normativa, garantia i seguretat jurídica.” “Jo no m’estic posicionant ni en favor ni en contra, de veritat que no. Però Andorra fora de l’associació pot fer el mateix que a dins, però sense comprometre's, tu pots replicar el tractat, saber que què és el que no puc fer”.
I s’ha fet preguntes: “Què li donarà la Unió Europea, pertànyer a la Unió Europea, que Andorra no tingui o que no pugui replicar? Aquesta és la pregunta.” I si resulta que no associant-se a la UE, França i Espanya posen pegues? “D’acord, això és veritat. Només que es posin a demanar passaports, ja estàs mort. O sigui, no sé, com s’organitzi una cua de de deu hores cada dia” no tornaria cap visitant mai més. I tot assegurant que hi ha “referèndums que els carrega el diable”, com va passar al Regne Unit. Es fonamental explicar bé tots els escenaris. I, en qualsevol cas, seria “trist haver de signar un acord per evitar un xantatge”.
Comentaris (7)