El líder parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, afirma felicitar-se “del canvi de posició del Govern i del caràcter obert” en vista a configurar una nova llei d’inversió estrangera en el marc “d’un clima d’escolta”. Escalé ha assegurat que “estem d’acord amb la introducció de l’impost” i fins i tot que s’aniria una mica més enllà, establint “un sistema de quotes per béns immobiliaris” que limiti el nombre d’habitatges que es puguin arribar a adquirir.
Per a Concòrdia, compatible amb la taxa i aquest sistema de quotes seria també un ITP que incorpori diferents trams de gravamen en funció del nombre d’habitatges que ostenti aquell que fa la compra. Si és el primer habitatge, el 4,5%. I a partir d’aquí, anar incrementant el percentatge en funció del nombre de propietats, de béns immobiliaris de què disposi el comprador. L’objectiu és “frenar l’especulació immobiliària i afavorir la compravenda de la primera residència”, ha indicat el parlamentari de Concòrdia.
Escalé reclama incrementar el gravamen d’ITP en funció del nombre de propietats que tingui el comprador i Baró demana un pacte d’Estat sobre habitatge i tornar a què els inversors puguin tenir sols un bé immoble
Escalé ha celebrat també la bona sintonia en les trobades mantingudes fins ara amb la ministre de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, i el president parlamentari de Concòrdia ha assegurat que “si les orientacions coincideixen, ens trobaran al seu costat”. I que la pretensió és “escoltar, preguntar, negociar i debatre” solucions que han d’afavorir la gent que viu i treballa al país.
No tan content s’ha mostrat el president i conseller general del PS, Pere Baró, que ha assegurat que “la moratòria molt més llarga”. Alhora, “no entenem aquest pas intermedi que és la taxa”, que ha augurat que “no servirà massa de res”. “La taxa finalista no l’entenem perquè els és igual (als inversors) pagar 20, 30 o 40”. Per a Baró, la decisió del Govern obeeix al fet “d’anar tapant forats d’un vaixell que s’enfonsa” i, en certa manera, guanyar temps per poder adoptar decisions “cada cop més a la dreta”.
Promoure una moratòria pel procediment d’extrema urgència “ni afavoreix el debat ni és suficient”. I a l’entendre del PS, segons Baró, el que caldria seria “un pacte d’Estat d’habitatge” com els socialdemòcrates ja van reclamar. I apostar “pel model suís”, que suposaria “tornar a la llei del 2008” i, d’aquesta manera, limitar a un màxim d’un immoble les propietats que puguin tenir els inversors estrangers.
DEMÒCRATES
Evidentment, la posició demòcrata és totalment favorable a la posició governamental, malgrat que el president del grup parlamentari, Jordi Jordana, ha demanat que la moratòria duri “el més poc possible per no interferir en l’activitat econòmica del país”. Però “el principi el veiem bé”. El grup demòcrata ha tractat la qüestió en una reunió celebrada aquest matí. Es tracta, ha destacat el parlamentari taronja, de “redefinir els criteris” en relació amb la inversió estrangera, especialment la immobiliària.
Jordana parla de revisar la normativa i controlar la inversió “per tal que no tingui els efectes negatius sobre l’habitatge”
Jordana ha ressaltat que no es tracta pas d’aturar la inversió estrangera sinó de revisar alguns conceptes i posar-hi control “per tal que no tingui els efectes negatius sobre l’habitatge”. Per tant, “cal trobar un equilibri” que no sempre és senzill però que s’està treballant, ha indicat el president del grup demòcrata, per intentar trobar-lo.
Finalment, Andorra Endavant ha remès la seva posició al programa electoral, en què en aspectes sobre l’habitatge s’hi pot llegir, per exemple, posa “fre a l’especulació i a les empreses pantalla de gent de fora”. I és que “l’existència d’empreses pantalla de gent de fora, que no aporten res al país, cap recaptació fiscal i que bloquegen un pis de lloguer” no és un element positiu. Per això, i entre altres coses, proposava la formació “identificar els inversors de fora que no van declarar el seu bé immobiliari d’Andorra en el seu país d’origen” o “ajudar aquests inversors a declarar i a pagar la seva regularització en contrapartida del fet de posar el seu pis al mercat de lloguer durant 10 anys a un preu fixat pel Govern”.