El contacte entre policies i informàtics va ser directe tal i com demostren una sèrie de correus electrònics als quals ha tingut accés l’Altaveu i que, la majoria d’ells, segons fonts consultades, ja formarien part d’algunes causes judicials obertes a l’Estat espanyol encara que fins ara havien passat per alt. Els mails intercanviats evidencien que la relació és directa entre responsables policials i comandaments informàtics de l’entitat bancària llavors controlada per l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) i que és entre aquestes parts que s’acorda com fer l’entrega. Una manera de procedir que just un dia abans que es fes realitat els propis serveis jurídics del banc van posar en qüestió.
Diversos correus electrònics evidencien que amb l’entitat bancària ja sota tutela de l’administració andorrana es van copiar dades per cedir-les a Espanya sense cap control legal
De fet, una de les integrants del gabinet jurídic de BPA advertia per correu electrònic al responsable de seguretat informàtica de l’entitat bancària encara no 24 hores abans de fer-se el lliurament que “no veiem clar els mitjans que heu establert” i deixava clar, també, que “la cooperació entre estats o institucions ha de seguir els protocols establerts als efectes”, amb la qual cosa sembla evident que no hi havia cap mena de control legal. L’interlocutor del departament jurídic arriba a plantejar l’ajornament del lliurament i explica que “el mecanisme d’entrega no l’hem establert nosaltres, l’ha establert la UDEF espanyola”.
Malgrat que amb els responsables de la policia espanyola -en un dels correus un dels comandaments policials s’acaba identificant com l’inspector en cap de la UDEF Central que seria qui es traslladaria al Principat per rebre el disc dur- hi van contactar diferents informàtics vinculats a BPA (o Banco Madrid, o l’empresa externa Ibermática) sembla també evident, i de fet, diverses fonts ho han confirmat, que tan els responsables de l’INAF com els administradors del banc nomenats pel regulador estaven al cas de la petició feta per la policia espanyola i que, suposadament, perseguia donar compliment a una necessitat de la fiscalia anticorrupció espanyola.
Els organismes policials espanyols estaven convençuts que obtindrien les dades que buscaven a Madrid mateix i el problema va sorgir quan el que necessitaven, el que pretenien, estava guardat al Principat i no a Espanya. En funció d’això, tota la moguda s’origina, aparentment, el 18 de març, just vuit dies després de la intervenció de BPA, quan el responsable informàtic de Banco Madrid, Jesús Rodríguez, s’adreça a un dels seus homòlegs de BPA demanant-li que a petició del cos nacional de la policia espanyola s’ha de preparar l’extracció d’un seguit de dades que Espanya sol·licita i que està dipositat a Andorra. Es tractaria d’un seguit d’informació referida als clients de la filial madrilenya de BPA i que es mantenien en el format de base de dades adoptat de la Kutxa, l’anterior propietari de Banco Madrid.
Un dia clau en l’acord de la manera de procedir va ser el 20 de març, el divendres anterior a que es fes efectiu el lliurament de les dades. Responsables informàtics de BPA comuniquen al seu homòleg de Madrid que la informació sol·licitada ja està preparada i dipositada en un disc dur que mentre no s’acordi com s’ha de fer arribar a la policia espanyola estarà guardat en una caixa forta al ‘búnquer informàtic’ de l’entitat bancària a l’avinguda escaldenca del Fener. En algun moment es va arribar a plantejar a fer arribar el disc per missatgeria o correu, però segons Jesús Rodríguez informa que la policia li indica que “la millor via d’entrega de les dades és a través de l’ambaixada d’Espanya a Andorra” i el dia indicat ja apareix com el dimarts 24.
L’inspector en cap de la UDEF central, que va ser el 24 de març del 2015 a Andorra, informava en un ‘mail’ que el ‘buidatge’ duraria unes quatre hores i que s’aixecaria acta de l’entrega
Aquell mateix 20 de març, i entre altres coses, l’inspector en cap de la UDEF Central explica que ell mateix estarà a l’ambaixada el dimarts següent a les 10 del matí “per rebre la persona que faci entrega del disc” i hi afegeix que “s’aixecarà acta de l’entrega en què constaran els presents així com el número ‘hash’ que generi el disc entregat”. I encara precisa que “segons em comenta el responsable de Tecnològics que m’acompanyarà calcula que el procés de càlcul del ‘hash’ suposi unes 4 hores”.
El responsable d’Ibermática Miguel González respon aquell mateix 20 de març que ell mateix portarà el disc i que estarà a les 10 en punt a la porta de l’ambaixada, al carrer Prat de la Creu. I just el dia abans de l’entrega, el cap de seguretat lògica de BPA, Josep Molina, explicita que serà ell mateix i l’esmentat González que duran el disc i que “estem redactant el document d’acusament de rebut del disc”, un nou indicador que no hi havia cap control judicial perquè en cas contrari, és evident que ningú que no fos l’autoritat judicial no havia d’aixecar acta de res.
L’endemà, és a dir, el 24 de març, i tal i com ja va avançar dijous passat l’Altaveu, es va procedir tal i com s’havia acordat. I segons el servei de seguretat de l’ambaixada espanyola al Principat, els dos policies que havien de rebre el disc van arribar a la legació diplomàtica poc després de 2/4 de 10 del matí i els dos informàtics vinculats a BPA i amb el disc dur de gran capacitat en una maleta van arribar a l’edifici quan passaven pocs minuts de les 10 del matí. La trobada entre tots quatre es va dur a terme al despatx de l’agregat d’Interior, Celestino Barroso, i la reunió no va finalitzar fins nou hores i mitja després, sense que pel mig es constatés l’arribada de cap altra persona externa a la missió diplomàtica.
Per tant, a l’ambaixada no hi va haver cap autoritat judicial ni policial andorrana. I, de fet, ningú no va controlar legalment l’extracció de les dades que va fer Ibermática, que era qui tenia en dipòsit com a gestor informàtic extern de BPA la informació que la policia espanyola perseguia.
Cinca passa la pilota a la Justícia i lamenta que es “reeditin les mateixes preguntes"
El ministre portaveu i titular de Finances, Jordi Cinca, s’ha escudat en la Justícia per rentar-se les mans en relació amb l’afer de l’entrega de dades de Banco Madrid a l’ambaixada espanyola. Pocs minuts abans que apareguessin a l’Altaveu noves informacions sobre aquest lliurament, Cinca ha estat preguntat per la filtració de les dades de la filial espanyola de BPA i ha assegurat que el Govern “pensa el mateix” que pensava el 2015 quan en seu parlamentària se li va demanar per la qüestió. “No cal reincidir i reeditar. La resposta és la mateixa.” El portaveu governamental ha lamentat que hi hagi un suposat interès per “reeditar les mateixes qüestions” tot ignorant les importants novetats documentals aparegudes. Cinca ha intentat justificar que tot estava controlat judicialment en dir que “estem en un Estat de dret” i, per tant, “hi ha qüestions que el Govern no pot respondre perquè a més no en té la resposta”, passant així tota la responsabilitat a la Justícia.
Comentaris (2)