No hi ha hagut parlaments ni res de res. Suñé, Espot i Marín escortats per quatre consellers generals -Joan Carles Ramos de DA, Pere López del PS, Ferran Costa de Liberals i Carles Naudi de Ciutadans Compromesos- més el delegat personal del Copríncep francès a Andorra, Pascal Escande, han dipositat el ram de flors i tots plegats han fet una mena de minut de silenci entre la curiositat d’algunes de les moltes persones que aquest matí festiu a Espanya transcorren per l’eix comercial del país.
Alguns dels turistes, informats sobre què representava aquell esdeveniment, sí que han recordat el malaurat succés d’ara fa 25 anys. Per a d’altres, el record era inexistent. No pas per exemple per a la cònsol escaldenca, que reconeixia recordar perfectament què feia aquell dia i què va fer just abans i just després de saber que hi havia hagut el sinistre mortal. Quan una dona fora de sí va arribar a les instal·lacions de la CASS, on treballava llavors Marín, l’ara cònsol feia poc que hi havia arribat amb alguna altra companya per iniciar la jornada de tarda després de dinar. Havia baixat poc abans per la mateixa avinguda.
El ram avui mateix, malauradament, caurà en l’oblit. De fet, just després de l’acte formal, oficial, en els esglaons que permeten arribar als establiments del ‘complex’ de Casa Montanya, les flors ja han estat arraconades fins a l’entrada d’un dels locals que hi ha allí mateix. Ni tan sols una petita placa no hi ha hagut temps en 25 anys de col·locar al lloc per recordar el brutal impacte del camió carregat de sucre. Ja ha passat un quart de segle d’aquella malaurada tragèdia.
Comentaris (3)