El concurs es va dur a terme durant el primer semestre del 2016. I un dels participants, que va quedar fora després de la primera prova escrita, va recórrer contra la decisió. A nivell administratiu no se li va donar la raó. Tampoc la secció administrativa de la Batllia va considerar que hi hagués motius per anul·lar el concurs. El recurrent, entre altres coses i essencialment, va al·legar que alguns dels membres del comitè de selecció no estaven degudament acreditats. És a dir, que no reunien els requisits per formar part del tribunal avaluador. I el Superior, de manera clara i fonamentada, va concloure que, certament, membres del comitè no gaudien de l’acreditació corresponent i, per tant, no haurien hagut de valorar res. D’aquesta manera, la sala administrativa del TS anul·lava el concurs i tornava el procés just en el seu inici. És a dir: posava el comptador a zero.
El Govern en general i Educació en particular van posar el crit al cel però, almenys de portes en fora, van mostrar sempre el seu convenciment que el procés s’havia fet bé i que els tribunals ho acabarien reconeixent. El Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) també va mostrar la seva preocupació davant el fet que hi havia una vintena de professionals de l’educació, molts afiliats, que podien veure trontollar la plaça que havien aconseguit feia ben bé un any i mig o més. L’executiu, el maig, va decidir promoure un recurs d’empara al TC al·legant que la decisió del TS no estava ben fonamentada. I, per tant, pretenen que traient la raó al Superior s’acabés donant per bo el concurs.
L’Alt tribunal ni tan sols ha decidit admetre el recurs d’empara amb què el Govern pretenia salvar la mala composició del comitè tècnic de selecció
Encara no dos mesos després, i en un procediment certament excepcional, els mestres que havien aconseguit consolidar a fixa la plaça eventual també van acudir a l’Alt tribunal. Formalment s’adherien al recurs d’empara presentat per l’executiu. En essència, però, venien a dir que no podia ser que per error d’altri i sense que ningú els hagués demanat l’opinió ni s’haguessin pogut defensar durant tot el procediment judicial, ara es quedessin sense un lloc que ells, legítimament, estaven convençuts d’haver guanyat.
Aquesta setmana, el Tribunal Constitucional (TC) ha notificat la seva decisió. D’una banda, resol no admetre a tràmit el recurs d’empara del Govern. És a dir, la sentència ferma de la sala administrativa del TS no vulnera cap dret de l’administració i està perfectament raonada i motivada. En conclusió, la decisió d’anul·lar el concurs i els motius amb què es justifica dita anul·lació són correctes. Alhora, però, i de manera certament excepcional, el TC decideix acceptar el recurs presentat pels docents. I no només això. L’accepta amb efectes suspensius, que es diu tècnicament. Això vol dir que, per ara, no es pot fer efectiva l’anul·lació del concurs.
L’aute en relació als mestres
L’aute que admet a tràmit el recurs d’empara dels docents comença dient que “hi ha motius per no considerar admissible a tràmit” l’escrit en qüestió. Per diversos motius. I és que, en el sentit literal del terme, els recurrents en aquesta ocasió mai no havien estat part en tot el procediment. I, a més, van dirigir-se al TC fora de termini. Però la resolució de la qual ha estat ponent el magistrat Josep Delfí Guàrdia també deixa clar que els mestres “no han pogut defensar amb plenitud els seus drets” com a conseqüència “de no haver estat correctament emplaçats”. És a dir, l’Alt tribunal creu que durant el procediment judicial s’havia d’haver donat la paraula no només al concursant que va quedar fora del procés de selecció si no també a aquells que finalment van ser triats.
El TC, de forma excepcional, suspèn que es faci efectiva l’anul·lació del concurs i sota el pretext de garantir el dret de defensa dels qui van superar les proves busca una solució per a tothom
“Es tracta de garantir que tots els ciutadans tindran com a mínim la possibilitat d’accedir per primer cop al procediment”. De fet, el que ‘denuncien’ els docents, que és el dret a la defensa, recorda el Constitucional que “afecta un dels vessants o una de les facetes més nuclears del dret a la jurisdicció”. I és davant de tot plegat que decideix admetre el recurs d’empara. I a partir d’ara haurà d’emetre un sentència. És a dir, s’haurà de pronunciar sobre el fons de la qüestió. Sobre el concurs, la mala composició del comitè tècnic de selecció, el docent que va quedar fora… però també sobre els mestres que van guanyar la plaça.
Fonts del SEP han mostrat la seva satisfacció pel fet d’haver aconseguit obrir una via que salvi, en certa manera, el lloc de treball que legítimament van aconseguir una vintena de companys. Ara, els mateixos dubtes que tenen al sindicat hi ha entre els docents afectats o fins i tot a nivell jurídic. ¿I ara com se salva, tot això? Caldrà esperar la sentència del TC per saber si dóna alguna pista i no s’entra en un bucle d’impossible solució. Entre altres coses, perquè el recurrent que ha forçat l’anul·lació del concurs del 2016 també ha recorregut el darrer concurs promogut abans de l’estiu. I qualsevol relliscada ho pot engegar tot a rodar.
En qualsevol cas, és clara i rotunda la plantofada del TC al Govern (ni tan sols li admet el recurs), però també sembla ferma la decisió de voler respectar els drets d’aquells que van guanyar la plaça. El dret de defensa, segur. Però ben probablement, també, el dret al treball i preservar allò obtinguts pels propis mèrits. La patata calenta quedarà al terrat del ministeri d’Educació. Segur.