- El 'cas Torb' manté encara massa interrogants sobre la taula i no estè gens clar que hi hagi proves irrefutables sobre per on va fugir el plantígrad
- El fet que el director i el sotsdirector del parc d'animals hagin estat acomiadats amb una indemnització a la butxaca en ser considerat el comiat com a no causal genera molts dubtes
- La policia, que espera tancar les diligències d'investigació aquesta setmana, se centra en aclarir responsabilitats, penals o no, en la mort de l'animal no pas en com es fa escapolir
¿Per quina porta es va escapar del tancat de plantígrads en ‘Torb’? La fuga de l’ós de Naturlandia i el seu posterior abatiment està esdevenint una de les serpents informatives de l’estiu. La policia tindria la intenció de completar durant aquesta setmana les diligències sobre el cas. El treball policial se centra, però, no pas en resoldre per on va poder escapolir-se l’animal si no si hi ha responsabilitat penal en l’actuació d’un dels guardes del parc, o més d’un, quan va decidir disparar amb el resultat ja sabut l’ós. O si bé, per contra, la reacció del vigilant va ser conseqüència de la legítima defensa (que inclou no només la defensa pròpia sinó, també, la protecció d’algun company).
Més enllà de les tres conclusions clares fins ara -això és, l’ós va sortir del seu tancat, va acabar morint i tres setmanes després la societat que gestiona el parc va acomiadar el director i el subdirector del parc per, suposadament, haver estat els responsables de tot plegat- hi ha moltes coses per aclarir i, és possible, que n’hi hagi més encara que quedin per sempre més en el tinter. Les fonts consultades continuen afirmant que la hipòtesi de la fugida per la porta, per una porta oberta, és la que té més adeptes des del sentit comú, que s’hi arriba per descart de la resta, més inversemblants, però que no hi ha cap prova concloent.
D’aquí els assessors jurídics de Camprabassa van decidir acomiadar Miquel Naudi i Josep Font per la via ordinària justificant una pèrdua de confiança. Això és, comiat no causal i degudament indemnitzat. Les diverses fonts consultades han assegurat que la societat gestora del parc i, conseqüentment el comú, tenien molt clar que en cas d’una demanda per acomiadament improcedent seria molt complicat poder provar la versió contundentment donada. Almenys, quant a la manera en què el plantígrad va marxar del seu tancat (mai no va fugir del recinte perimetral del parc, que d’aquí que es mantingui que hi va haver precipitació alhora de disparar contra la bèstia, de dos anys de vida, ja nascuda a la Rabassa i d’uns 140 quilograms de pes).
Les fonts consultades han assegurat que en l’accés principal al tancat dels plantígrads no hi ha cap càmera de control. La porta, en aquest cas, es tanca per ella mateixa. Una altra cosa és que s’hagi d’assegurar amb candaus. Cap de les portes del recinte no incorpora un sensor o sistema similar que pugui alertar en cas d’obertura encara que tècnicament s’hauria pogut fer i hi ha la base -el cablejat necessari- per dur-ho a la pràctica. No obstant això, segons les fonts, el fet que quedés una porta oberta -¿quina? ¿de quina manera?- és la hipòtesi més probable però no pas provada sense pal·liatius almenys per ara.
La direcció general del parc i el comú hauria formalment decidit prescindir dels serveis dels dos responsables del parc en entendre que havien falsejat la realitat. Dels dos implicats directes, només el cuidador que va disparar contra el plantígrad, i que va arribar al parc quan ja s’havia descobert l’ós fora de lloc, no ha respost davant els agents que duen a terme la investigació policíaca a partir de l’informe elaborat pels banders i de les indagacions que s’han fet després. La resta de persones que han declarat, inclòs el director del parc, els altres dos cuidadors que encara hi treballen -i que no hi eren el dia dels fets- i un parell de persones més que van ser al lloc dels fets quan es va descobrir l’animal fora del tancat o poc després, han prestat declaració en qualitat de testimonis.
Ara per ara només alguns integrants del comú, de la majoria, i de Camprabassa coneixen el contingut dels informes encomanats per la societat, per la corporació. La minoria d’Unió Laurediana (UL) ha sol·licitat per escrit els treballs però, de moment, no els han rebut. Diverses fonts han coincidit a afirmar que, com a mínim, hi ha informes de tres empreses que van participar en la direcció de la construcció del parc i la instal·lació dels elements de seguretat. Engitec, Pirineu Payma i Coidea haurien fets uns treballs, fonamentalment d’enginyeria, per repassar la idoneïtat i l’estat actual dels equips instal·lats al seu dia. I a partir d’aquests informes i una inspecció ocular un especialista català en plans de caça i acompanyament de caçadors a safaris africans hauria elaborat un altre treball més genèric que avalaria, suposadament, la teoria de la porta oberta. ¿Però quina porta?
Comentaris