Aquests treballs, el ministeri els ha assignat a l’arqueòleg Òscar Augé, que el 2014 hauria codirigit una excavació a la Coma del Forta d’Ordino -essent dels pocs, poquíssims investigadors participants que hauria cobrat- i no hauria entregat la memòria corresponent a aquella intervenció. Aquest fet, segons que estableix el reglament d’activitats arqueològiques no comporta cap sanció però sí impedeix tornar a contractar amb l’administració, segons que ha denunciat l’Associació Professional d'Arqueòlegs i Historiadors d’Andorra (APAHA).
Les diverses fonts consultades han recordat que la normativa és clara i que el fet de no lliurar la memòria -el resum executiu del treball fet- sobre una intervenció en el termini previst, d’un any i mig, et deixa en suspens. El ministeri, però, hauria obviat aquest detall i després de demanar un parell de pressupostos hauria adjudicat a l’urgellenc Augé uns treballs que ja s’han acabat. L’APAHA ha denunciat el fet perquè no vol que el ministeri comenci a aplicar una política de fets consumats. Fa i desfà, i una vegada fetes les feines, adequant-se a la normativa o no, fetes estan. No seria el primer cas. El ‘mapping’ de Santa Coloma o un projecte de museització recentment atorgat estarien en una situació molt similar.
Un dels tècnics -com en el cas de l’arqueòleg contractat pel forn de Cal Terrissaire- no ha entregat memòries i l’altre no té l’experiència necessària
Però, a més, resulta que els dos professionals de l’arqueologia que actualment té en plantilla el ministeri de Cultura -Abel Fortó i Sara Ubach- no compleixen els requisits per poder dirigir intervencions, segons que haurien explicat diverses fonts. El primer tindria memòries pendents per entregar. Diverses, no pas una de sola. I Ubach només hauria dirigit dues excavacions quan la normativa andorrana estableix que no es pot assumir la direcció de cap treball al Principat si no s’ha participat abans en la direcció de tres treballs.
D’aquí, expliquen les fonts, que al final, tot s’hagi d’externalitzar o fer uns treballs mig d’amagatotis com s’hauria provat de fer, inicialment només, en el cas de la rasa de Santa Coloma. D’aquí també que els responsables tècnics del ministeri confiïn treballs, com el cas del forn del Camp de Perot lauredià, amb tècnics de la seva confiança. El que en una terminologia més planera seria allò de l’amiguisme o el favoritisme com, suposadament hauria estat el cas amb Augé -preus a banda, que també haurien jugat el seu paper-, amb el qual s’hauria passat per alt el detall invalidant de no haver lliurat les memòries.