Remolins ha explicat que fa vuit anys que està perseguint l’accés a les esmentades memòries atès que, establint com estableixen, almenys sobre el paper, els resultats científics d’unes excavacions, donen pistes als professionals per on orientar nous treballs. D’aquí l’interès per poder consultar aquests documents. “La situació s’ha enquistat i l’administració no vol veure el problema tècnic que hi ha al darrere excusant-se en arguments banals”, explica l’arqueòleg.
De fet, l’excusa de mal pagador és que Remolins manté una creuada contra el departament, més o menys. O que si vol ser més que ningú. Però el fet és que el ministeri, que Patrimoni Cultural, ha d’externalitzar totes les intervencions que ha estat fent des de fa quatre anys cap aquí. La llei estableix que els informes sobre una intervenció arqueològica s’han de fer, s’han de tancar, en un termini de divuit mesos. Si això no es compleix, el responsable de l’informe en qüestió queda suspès, per dir-ho així, i no se l’autoritza a fer un nou treball. Les sospites de Remolins sobre el fet que no s’han fet adequadament les feines tenen tota la versemblança del món.
I davant tant d’enquistament, “la millor solució és que la Batllia es pronunciï”. “Fa vuit anys que hi estic darrere i sempre em donen excuses”. En conseqüència, haurà de decidir la Justícia si el Govern, ocultant les memòries, hi siguin o no, està respectant (o no) el reglament d'activitats arqueològiques i paleontològiques del 2010. De moment, la Batllia ja admès la demanda administrativa a tràmit. Mai millor dit, l’admissió és un pur tràmit. Però en la via administrativa cal publicitar-ho al BOPA -com s’ha fet aquest dimecres- per si hi ha algun altre interessat en afegir-se a la causa. Remolins no descarta que altres professionals s’adhereixin a la demanda. O fins i tot l’Associació Professional d'Arqueòlegs i Historiadors d’Andorra, de la qual ell mateix forma part.