Així ho ha explicat a Altaveu l’enginyer Cristian Cerqueda, responsable de l’empresa Bitalic, una de les que ha elaborat l’estudi. En ell, cal recordar, s’analitzaven tres indrets que, a l’entendre dels autors del treball, serien adequats per ubicar nous abocadors: el primer, un altre cop Beixalís; el segon, als cortals del Sispony; i el tercer, al coll de la Botella. S’escrivia directament que “el comú ha determinat una sèrie de terrenys de propietat privada”.
Des de la corporació, però, s’ha deixat clar que no és pas aquesta la intenció. Que la Massana, almenys l’actual equip comunal, considera que no s’ha d’obrir cap més abocador a la parròquia. Així ho va remarcar en declaracions a Altaveu.
Cerqueda explica que, efectivament, les propostes dels abocadors van sorgir dels responsables de l’estudi. Apunta, això sí, que no va ser pas per iniciativa pròpia sinó que, justament, era part de l’encàrrec. Més concretament, del que s’havia marcat des de l’executiu a l’hora d’establir els criteris amb els quals s’havien d’elaborar els treballs. “L’encàrrec era de Govern i ens demanava dir quines eren tècnicament les ubicacions viables”, indica.
L’enginyer, però, també deixa clar que una cosa és analitzar possibles llocs i una altra de diferent és que s’acabi fent allà un abocador. “Després és una decisió política i de negociació amb Govern. Tècnicament, es poden fer allà, però és una decisió política i econòmica”, comenta. A la vegada, admet que és perfectament comprensible que un comú com la Massana prefereix no obrir-ne cap de nou. “Entenc que es pensi que tenir un abocador suposa un cost econòmic i també mediambiental”, afirma.