En l’informe, corresponent als comptes de l’exercici 2021, el Tribunal parla obertament de “nomenaments de personal interí no ajustats a l’ordinació comunal ni a la Llei de Funció Pública”. Per tant, la tibada d’orelles és important. Així, es recorda que la legislació preveu el nomenament d’aquests eventuals “en els supòsits de l’existència de vacants, mentre es desenvolupa el procediment de provisió, per la substitució provisional del funcionari o treballador públic que té assignada la plaça, per la cobertura de funcions estructurals i periòdiques, per l’execució de projectes de caràcter temporal, amb un límit de dos anys ampliables a un més, o per l’excés o acumulació de tasques per un termini màxim de nou mesos dins del període de dotze mesos”. També s’apuntat que l’ordinació “estableix que la contractació per ocupar una plaça vacant o de nova creació subjecta a procés selectiu, pot dur-se a terme, per un període màxim de nou mesos, i en tot cas, fins a la cobertura de la plaça vacant o de nova creació corresponent”.
L’òrgan fiscalitzador també alerta de mancances en el control del bon ús de les subvencions a entitats privades i en l’administració del cens emficèutic
En canvi, els redactors de l’informe alerten que “s’han detectat, en dos dels supòsits revisats, la contractació de personal interí per a places que han de ser cobertes mitjançant un procediment selectiu, sense que consti que les referides contractacions s’hagin efectuat mitjançant processos que respectin els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència”. A banda, se supera el termini màxim previst a la normativa del mateix comú i “no consta que s’hagi iniciat el procediment per a la provisió definitiva del lloc de treball”.
Un altre avís que fa l’òrgan fiscalitzador fa referència a les pèrdues continuades que suporta la societat Funicamp, gestora del giny mecànica. El 2021, van ser d’1,555 milions, que se sumen als 1,342 del 2020, als 741.000 euros del 2019 o als 1,714 del 2018. Segons el Tribunal això fa que “es pugui qüestionar la viabilitat de la societat sense el suport del comú i, conseqüentment, la valoració per la qual hi figura comptabilitzada aquesta inversió a l’actiu”.
Un altre punt que, segons l’informe, ha de millorar la corporació encampadana és en el control del bon ús de les subvencions que atorga a entitats privades. En aquest sentit, s’indica que “la intervenció comunal ha d’elaborar un informe escrit amb totes les observacions i conclusions que se’n dedueixen” i, en canvi, “no tenim constància que s’hagi realitzat”. També es detalla que la corporació té fins a 23 caixes on es gestiona diners en metàl·lic i s’entén que caldria “implantar mesures de gestió o de control que minimitzin els riscos que deriven de la gestió d’efectiu”.
Un aspecte diferencial del comú encampadà és l’existència del cens emfitèutic. L’informe del Tribunal de Comptes apunta que “els procediments que utilitza l’entitat presenten disfuncions i deficiències de control intern que podrien comportar errades o omissions en la seva administració i en el seu adequat reflex comptable i pressupostar”. Per exemple, es veu que “la subadministració està feta amb mitjans ofimàtics i la moneda funcional no és uniforme pel que determinats imports no hi tenen una conciliació amb els registres comptables”. Per això, “es recomana l’adopció de procediments i mecanismes que permetin garantir l’adequada administració d’aquests drets del comú”.