Sant Serni de Canillo ja torna a tenir la campana Bàrbara a lloc

Operaris del comú ajudats d’una grua de grans dimensions han pujat la peça de 120 quilos de pes al tercer pis del campanar i l’han ajustat “al mil·límetre” perquè pugui tornar a repicar

La campana Bàrbara abans de ser col·locada a lloc.
La campana Bàrbara abans de ser col·locada a lloc. Comú de Canillo / Xavier Pujol

Ara sí, operació completada. La ‘Bàrbara’ o campana ‘Trencada’ ja torna a lluir al tercer pis del campanar de Canillo, acompanyant les altres tres peces que repiquen al poble. A primera hora d’aquest matí, ajudats d’una gran grua, operaris del comú, el campaner Robert Lizarte, el restaurador de la peça i tècnics de patrimoni s’han encarregat de tornar-la a lloc. Una operació que no és tan senzilla, ja que ha de quedar encaixada “al mil·límetre” per assegurar-la i que pugui tocar amb tota la seva esplendor.

La satisfacció de Lizarte, que va ser el gran impulsor de la restauració de la campana, ja era evident aquest dilluns al vespre quan explicava el procés de restauració. Però l’alegria ha estat completa aquest dimarts quan finalment la Bàrbara ha tornat al seu lloc i ara sí, ja pot repicar.

Un cop pujada, amb l’ajuda de la grua, “s’ha assegurat i s’ha posat a lloc, que és el moment més crític i complicat, perquè ha d’anar al mil·límetre”, ha detallat Lizarte. I és que recordin, són 120 quilos de campana que no els fas moure amb facilitat.

Grans i petits han volgut comprovar com sonava la campana Bàrbara.

Relacionat

La Bàrbara ja torna a sonar “fina, fina”

Després d’aquesta jornada històrica, però, els canillencs sembla que poden estar tranquils i pensar que tindran campana per anys. “Si les cuides, duren de per vida”, assenyala el campaner, que remarca que les de Meritxell tenen “700 anys”.

I ara que ha acabat aquesta empresa, què? Lizarte ja té en ment un altre projecte. Arreglar el jou de la campana de Sant Miquel de Fontaneda. “És un exemple del que no s’ha de fer”, afirma. Un jou metàl·lic que no es correspon. “El jou ha de ser de fusta, allò va ser una improvisació de l’època, una d’aquestes coses del passat que hem d’intentar arreglar”, exposa, convençut que trobarà el suports necessaris tant al comú de Sant Julià com a Patrimoni per tornar a engegar una de les seves aventures per mantenir el patrimoni del Principat.

Comentaris (4)

Trending