Sant Julià aprova un pressupost per aquest 2025 amb un superàvit ‘fictici’ de 3 milions d’euros

El comú preveu uns ingressos de 23,6 milions d’euros i unes despeses de 20,4, però sense tenir en compte el cost de la reforma dels auditoris i la façana del Centre Cultural Lauredià

Cerni Cairat i Sofia Cortesao durant la sessió de consell de comú d'aquest dijous.
Cerni Cairat i Sofia Cortesao durant la sessió de consell de comú d'aquest dijous. Albert Sanjuan

El comú de Sant Julià de Lòria ha aprovat el pressupost del 2025 que preveu uns ingressos de 23,6 milions d’euros i unes despeses de 20,4. El superàvit és de 3 milions, però s’ha de tenir clar que no s’ha inclòs el cost de la reforma dels auditoris i la façana del Centre Cultural Lauredià. El cònsol majori, Cerni Cairat, ha explicat que quan es tingui el preu del projecte s’aprovarà un crèdit extraordinari que farà que “es tanqui l’exercici amb un equilibri pressupostari o amb un lleuger dèficit”. Els consellers d’UL + DA s’han abstingut i el conseller Josep Majoral ha criticat que siguin uns comptes només de “tràmit i de gestió”.

La corporació preveu ingressar un 2,21% menys que fa un any. En aquest sentit, la recaptació per imposició directa serà de 4,2 milions d’euros, un 14% menys en relació amb el previst a l’exercici 2024, principalment per la previsió de menys edificacions. Així mateix, també es preveu una caiguda dels ingressos per la cessió de terrenys per les noves construccions fruit de la suspensió de noves llicències d’urbanització aprovada aquest dijous. Tot i això, l’estimació d’aquest capítol ascendeix a 7,8 milions.

En el cas de les despeses, s’ha pressupostat un 15,52% menys. El capítol d’inversió real és de 4 milions, però no es té en compte la fase de reconstrucció dels auditoris i de la façana del Centre Cultural Lauredià. Cairat espera conèixer el cost del projecte i es preveu que a la primavera s’aprovi un crèdit extraordinari. Tot i això, remarca que “encara disposem de partides pressupostàries que es reconduiran dels exercicis anteriors”.

Un dels projectes és la construcció de la nova deixalleria i el magatzem comunal que s’ubicaran a la zona de la Riverola, gràcies a la cessió gratuïta d’una part del terreny, el qual s’està construint un parc logístic. No descarta que la construcció i la gestió es faci a través d’una concessió

Des de l’oposició, Josep Majoral ha titllat els comptes aprovats “de tràmit i de gestió comunal perquè hi ha una part important dels projectes que venen dels mandats anteriors”. En aquest sentit, troba a faltar partides que “marquin una visió de parròquia”.

Cerni Cairat ha rebatut les crítiques, tot assenyalant els 720.000 euros que es transferiran durant tres anys a la Fundació Laurus per a la construcció dels pisos tutelats per  la gent gran. Ha parlat de la remodelació de l’entorn urbà i, més concretament de la plaça de Calonge “amb l’objectiu d’avançar cap a un eix més central més amable amb el vianant com a prioritat”. Un altre dels projectes és la construcció de la nova deixalleria i el magatzem comunal que s’ubicaran a la zona de la Riverola, gràcies a la cessió gratuïta d’una part del terreny, el qual s’està construint un parc logístic. No descarta que la construcció i la gestió es faci a través d’una concessió i s’evitarà pagar el lloguer dels espais actuals. Altres millores previstes fan referència a la carretera d’accés a Juberri i a Aubinyà.

La partida de despeses de personal s’incrementa prop d’un 7%, principalment per l’aplicació de l’IPC i els nous triennis. S’ha previst la contractació d’un cuiner per a la Llar de Lòria que permetrà la reobertura del programa ‘La Cullera de la Llar’. Durant la sessió de consell de comú s’ha aprovat avalar una nova línia de crèdit de 670.000 euros a la societat Camprabassa que gestiona Naturland. Es destinarà a despeses corrents, noves inversions i millores en el parc.

Durant el debat, Cairat i Majoral han evidenciat les diferents maneres de fer en la prevenció de riscos naturals. El conseller de la minoria considera que hauria de ser el comú qui faci un estudi per evitar situacions com les que es van viure amb la DANA a la Comunitat Valenciana. “No escatimem recursos, fem el treball i després ja veurem quim paga la factura”. Mentrestant, el cònsol major ha posat en relleu que “el senyor Majoral va ser cònsol i no va fer res”. És partidari que l’executiu faci la part que li pertoca i el comú ja farà la seva.

TELETREBALL

Un altre dels punts que s’han aprovat és el reglament que regula el teletreball i que actualitza el que es fa fer el 2020 per la pandèmia. Com ja va avançar l’Altaveu, s’obre la porta a obtenir una autorització d’un any prorrogable si hi ha acord entre el comú i el treballador. En aquest sentit, des de la minoria s’ha criticat que “ens sorprèn que una persona el pugui fer des de la platja i les grans multinacionals l’estan traient”. Majoral no es mostra contrari que es permeti fer als empleats que hagin de tenir cura de familiars.

L'edifici del Molí de Sant Julià acull les dependències administratives de la corporació laurediana.

Relacionat

Sant Julià obre la porta a permetre el teletreball de llarga durada, si hi ha acord entre les parts

Per la seva part, el cònsol major ha deixat clar que “en cap cas suposarà una desbandada de  funcionaris dels seus llocs de treball i s’analitzarà cas per cas”. Pensa que permetrà una millora de la conciliació de la vida laboral i familiar i contribuirà a l’eficiència. Així mateix, també s’ha donat el vistiplau al pla d’igualtat.

Comentaris

Trending