Després de diversos intents d’intentar reactivar l’associació de comerciants de la parròquia, el comú torna a fer una aposta per intentar de nou que aquesta entitat tiri endavant. En aquest sentit, com ha reconegut el cònsol major de la parròquia, Josep Majoral, el problema principal és no disposar de la figura d'un interlocutor “que ens ajudi a comunicar i a treballar conjuntament per tirar endavant la revitalització de la parròquia”.
L’encàrrec de liderar el projecte va recaure en la minoria, concretament en la consellera Maria Àngels Aché, que ha exposat totes les accions dutes a terme fins ara. Per la seva part, el líder de Desperta Laurèdia, Cerni Cairat, ha exposat els punts que els han comentat els comerciants, com “la necessitat de tenir més places d'aparcament" per facilitar l’accés als turistes i residents al nucli urbà o “Naturland no està tenint l'efecte desitjat quant a retorn indirecte”. Precisament, Majoral ha volgut incidir en les places d’aparcament que es poden guanyar amb la construcció del centre comercial al centre del poble o les que ja s’han guanyat amb el nou vial.
Ampliar les places d'aparcament o el baix retorn en els comerços lauredians, algunst dels aspectes assenyalats pel sector per millorar
D'altra banda, la corporació també ha aprovat per unanimitat la remodelació de les voravies de Francesc Cairat per 212.830 euros. Una reforma que, des de la majoria, han insistit que "és urgent perquè en alguns punts està trencat i els vianants podrien fer-s'hi mal". "És una intervenció que no pot esperar i que començarà al més aviat possible", ha assegurat Majoral que, d'aquesta manera, ha justificat la rapidesa en què s'han fet els tràmits i que farà que no sigui harmònica amb altres vies del nucli de la parròquia i és que "no es pot esperar per treure un concurs per harmonitzar-los tots a la vegada".
Tot i el vot a favor, des de la minoria, Cairat s’ha mostrat disconforme en la manera de fer perquè “creiem que si anem actuant d'aquesta manera anirem fent petits pegats. Amb una trama urbana, sobretot de voreres, amb unes voreres d'una manera i d'una altra. I entenem que perquè el nucli embellit ha de ser harmònic en aquest sentit”.
A banda d’aquesta intervenció també s’ha donat el vistiplau a l'eixamplament de la carretera de la Rabassa, que suposaran una inversió de 246.149 euros.
L’envelliment de l’entorn i la revitalització econòmica pot provocar un creixement de la població a la parròquia. En aquest sentit, Majoral ha assegurat que a "Sant Julià de Lòria no farà invents", referint-se als límits en el creixement urbanístic que ha imposat altres parròquies com Ordino. El cònsol ha reconegut que, "per sort o per desgràcia, els permisos que hem donat nosaltres són molt pocs" i, per tant, “el creixement urbanístic de Sant Julià, en comparació a la resta de parròquies, és ridícul”. “Anirem a fer urbanisme on es pot fer", ha conclòs.
En aquest àmbit, tot i que s'està acabant de redactar, i noi s'ha compartit a la resta de consellers, Majoral ha avançat que la revisió del pla d'urbanisme lauredià introduirà certs canvis a nivell normatiu i ha posat com a exemple que "es vol intentar introduir cobertes planes perquè puguin ser vegetals, sempre pensant amb l'òptica del medi ambient".
Liquidació 1r trimestre 2022
La sessió també ha servit per aprovar la liquidació del pressupost del primer trimestre amb un saldo positiu de 171.182,5 euros. En concret, la corporació ha registrat 2,9 milions d'euros d'ingressos, el que representa l'execució del 17,18% del pressupost, mentre que la despesa s'ha situat en els 2,8 milions, amb un 14,61% executat.
La dada més destacada, però, ha estat la reducció de l'endeutament a 31 de març del 2022, que s'ha reduït en 27 punts passant del 89% al 62%. En números absoluts, dels 12,8 milions d'euros s'ha pogut rebaixar fins als 9.042.000 euros.
Finalment, tot i no estar dins de l'ordre del dia, Cairat ha volgut preguntar sobre la possibilitat que es projecti un complex esportiu a la zona d'Auvinyà. Majoral ha assegurat no tenir més informació que "contactes tècnics per conèixer les capacitats legals a nivell urbanístic de la zona". El conseller de Desperta Lauredia, però, ha manifestat la seva voluntat de conèixer els detalls perquè "ens preocupa per la ubicació que s'està parlant per les dificultats d'accés o per si és l'entorn més adequat".