La signatura del contracte i la seva elevació a públic davant notari en un acte celebrat ara fa uns dies va posar fi a un llarg procés de gairebé dos anys, iniciat a finals d’agost del 2022 quan Saetde va fer arribar al comú la seva proposta d’una nova concessió. A partir d’ara, les condicions de la gestió i explotació del domini esquiable canvien de forma important. Per fer-ho possible, entre altres punts, la societat va haver de donar per finalitzat el contracte que datava del 1967, incloent-hi el fet que es renunciava a reclamar per cap concepte que se’n derivés.
Saetde accepta “la conseqüent renuncia a res més reclamar per cap concepte derivat de la concessió extingida”, però es deixa clar que aquesta “tanmateix queda condicionada pel cas que la present concessió es vegi anul·lada o declarada nul·la de ple dret”; en aquest cas, l’empresa “recuperarà els drets restants d'aquella concessió, inclòs l'allargament de la mateixa que li correspon a l'empara del pressupost pera l'exercici 2022”.
Cal recordar que l’antiga concessió expirava inicialment el 2037 -era per setanta anys-. Ara bé, en una de les disposicions del pressupost del 2022 es va aprovar la possibilitat d’allargar-la per compensar les pèrdues de la pandèmia. Per tant, el termini encara era més llarg. En cas de finalització anticipada, doncs, Saetde tenia el dret a ser indemnitzada pels anys restants que no pogués gestionar. També estaven sobre la taula els “drets històrics”, valorats en 50 milions d’euros.
A tot això, i segons es va aprovar en junta general, Saetde hi renunciava a canvi de poder obtenir la nova concessió. Ara bé, amb una salvaguarda. Tal com queda clar en el document, s’acceptava “aquesta extinció anticipada i la conseqüent renuncia a res més reclamar per cap concepte derivat de la concessió extingida”, però es deixa clar que aquesta “tanmateix queda condicionada pel cas que la present concessió es vegi anul·lada o declarada nul·la de ple dret”. En aquest cas, “Saetde “recuperarà els drets restants d'aquella concessió, inclòs l'allargament de la mateixa que li correspon a l'empara de l'apartat 2 de la Disposició Addicional de la Llei 4/2022, del 31 de gener, del pressupost pera l'exercici 2022”.
Una salvaguarda que, ara per ara, sembla complicat que sigui necessària. No sembla pas que, de moment, ningú hagi de portar l’acord entre comú i societat davant la Justícia, una vegada que Encamp ha tancat les diferències existents en el seu dia amb Canillo. Ara bé, és una clàusula de seguretat que Saetde ha volgut tenir.
LES CONDICIONS DEL NOU CÀNON
Un dels punts claus de la nova concessió és l’establiment d’un nou cànon que no només gravarà, com fins ara, la venda de forfets, sinó que també tindrà en compte altres activitats de l’estació. Com es va explicar, hi haurà una part que seguirà depenent de la xifra de facturació. Si aquesta se situa entre 35 i 40 milions anuals, serà d’un 6,5%. Si va de 40 a 45, un 7%. Entre 45 i 50, un 7,5%. I, finalment, si se superen els 50, un 8%. El comú sempre percebrà un mínim del 6% encara que no s’arribi a 35 milions.
Entre els diferents cànons i impostos -com ara el de radicació o el d’activitats econòmiques- Saetde donarà com a màxim al comú un 10% dels ingressos derivats de la venda de forfets i la corporació podrà demanar una auditoria per comprovar que les xifres donades des de la societat s’ajusten a la realitat
Aquests llindars, però, no són immòbils. Al contrari, el contracte de concessió ja té clar que aniran actualitzant-se any rere any segons la inflació que es registri a Andorra. Per tant, a poc a poc, aniran creixent. A banda, la corporació també percebrà un 2% en funció del rendiment d’altres activitats internes que es facin al domini, com ara la restauració i un 6% pels ingressos per la venda d’activitats externes.
El pacte establert al contracte, però, deixa clar que, per la banda alta, també hi haurà un límit. “L’import total que Saetde satisfarà en concepte de cànon sumat als impostos que percebi el comú d’Encamp durant l’exercici fiscal no podrà superar el 10% dels ingressos derivats de la venda de forfets”, remarca el document. En aquest sentit, es tindran en compte l’impost de radicació, el de propietat immobiliària i “qualsevol altre futur impost comunal que gravi l’activitat econòmica de Saetde o el dret d’ús dels béns situats en el terreny de la concessió (...) i en la mesura que, per no ser íntegrament deduïbles de la liquidació d’impostos estatals suposin una despesa tributària efectiva en el mateix o en exercicis fiscals posteriors”.
També es posa negre sobre blanc que el pagament d’aquest cànon es farà en dos temps. L’1 de setembre de cada any es farà una liquidació a compte per “un import equivalent al 50% del cànon de l’any anterior”. Posteriorment, l’1 de desembre, es complementarà d’acord amb “els càlculs definitius”. El contracte dona al comú la facultat d’encomanar una auditoria per verificar si les xifres declarades des de Saetde són correctes. Ara bé, si l’estudi conclou que les dades són fidedignes -o amb una diferència a favor del comú inferior al 5% del cànon liquidat-, serà la corporació qui hagi d’assumir “les despeses de l’informe així com dels recursos personals, tecnològics i de qualsevol altra natura que Saetde hagi hagut de dedicar per a la seva realització”.