Els cònsols de la parròquia, Laura Mas i Jean Michel Rascagneres han explicat el procediment i han defensat que s’adequa a la llei, tot i ser una novetat al país. Es tracta d’una fórmula inclosa als articles 104 i 105 del Codi de l’Administració i que permet la sol·licitud per part de privats de fer una ocupació en règim de concessió de terrenys públics comunals. I és el que ha fet Saetde.
La societat reclama poder gestionar el domini esquiable, 2.632 hectàrees, durant un màxim de 50 anys. Per tant, si s’atorgués enguany, s’anul·laria l’actual, que encara té 17 anys de durada i es faria una de nova fins al 2073. Aquesta seria, a més, “adaptada als temps actuals”. I suposaria, segons Mas, “aportar un futur econòmic per a la parròquia més enllà del que tenim aquí, una riquesa per a tot el teixit comercial, econòmic i social d’Encamp i el Pas”.
El terreny sol·licitat presenta diferències importants amb l’actual. Entre altres motius, per adaptar-se al canvi climàtic. S’abandonen les parts més baixes i es busca que l’estació creixi en altura. A banda, Saetde renuncia a la zona de Pessons, ja no explotada i on el comú podrà tirar endavant el projecte d’un parc natural, i, en canvi, es vol poder convertir en pistes el pic del Maià. La proposta també inclou un cànon i el compromís de tirar endavant les inversions incloses en l’acord d’intencions signat per comú i societat ara fa uns anys -com ara el peu de pistes al Pas- i altres actuacions.
Per ara, és “esquemàtica”, segons Mas. Ara, s’obre un termini de dos mesos. Durant aquest, Saetde ha de presentar la proposta definitiva. I, paral·lelament, si hi ha altres interessats a obtenir la concessió, poden demanar la informació presentada per l’actual gestora i elaborar-ne les seves. Un cop finalitzat aquest temps s’hauran d’analitzar totes les propostes sobre la taula i decidir. “Quan acabi el termini veurem quines propostes hi ha a la taula i decidirem si l’atorguem, a qui o si no l’atorguem”, ha comentat Rascagneres.
Amb la proposta de Saetde, s’abandonen les parts més baixes i es busca que l’estació creixi en altura; es renuncia a la zona de Pessons, ja no explotada i on el comú podrà tirar endavant el projecte d’un parc natural, i, en canvi, es vol poder convertir en pistes el pic del Maià
Aquests possibles aspirants, però, hauran de tenir en compte un detall important. Molt. Si Saetde guanya, cap problema. Si ho fa un altre candidat, haurà d’assumir el cost de la indemnització pel lucre cessant que suposa deixar en no res els 17 anys que encara queden de la concessió actual. La valoració feta, en aquest sentit, supera els 100 milions d’euros, segons han revelat els cònsols. I això sense comptar un altre punt: la disposició addicional que permetia l’allargament per compensar les pèrdues produïdes durant la pandèmia.
Saetde ja ha presentat la sol·licitud. I tot i que, segons els estudis, per refer-se del cop Covid caldrien 17 anys de pròrroga, el límit (el 20%) és de 14 anys. Per tant, el temps es podria allargar fins a 31 anys. I, lògicament, també la indemnització.
“Volem una nova concessió que garanteixi el desenvolupament de l’estació a la parròquia”, ha apuntat Mas. La mandatària s’ha mostrat convençuda que el procés “finalitzarà amb una concessió de 50 anys, millor que l’actual i amb la contrapartida que suposarà per a Encamp en canons i per les noves inversions i millores”.
Tant la cònsol major com Rascagneres han apuntat que el procediment emprat és perfectament correcte. “Tenim l’informe favorable de dos catedràtics”, han indicat. De fet, “existeix a França i Espanya; aquí, també, però no estava regulat, però això no impedeix que no es pugui fer servir”, ha comentat el mandatari. La fórmula, ha indicat, serà “més àgil”, però respecta tres principis claus en aquests processos: “la concurrència, la transparència i la publicitat”.
Rascagneres i Mas defensen una fórmula més àgil, que compleix els principis de “concurrència, transparència i publicitat” i que permet al comú no haver de vendre les accions a la societat que actualment gestiona l’estació
Preguntat sobre la possibilitat que, com en anteriors decisions vinculades a la concessió i a Saetde, alguns ciutadans de la parròquia decideixin fer recursos, el cònsol menor s’ha volgut mostrar tranquil. “Si hem trigat tant és per treballar-ho amb totes les garanties”, ha afirmat. Ara bé, ha admès que “qualsevol és lliure d’impugnar als tribunals”. I també ha tirat d’ironia: “Afegiria que tothom és lliure de perdre diners, perquè totes les impugnacions fins ara les han perdut”. En definitiva, ha assegurat “tenir la certesa que el procediment és regular i no presenta cap problema jurídic”.
A més, la fórmula tindria un altre avantatge: el comú no haurà de sortir de l’accionariat de Saetde, com sí que hauria estat necessari en cas d’un concurs, ja que “no podíem ser part i padrí”, ha recordat Mas. Ara, “aquest procediment no impedeix seguir amb les accions i ens hi sentim molt còmodes”. És una mena de “win win”. Si la concessió se la queda Saetde, el comú seguirà sent part de la gestió de l’estació i rebent beneficis de l’activitat esquiable. Si acaba en altres mans, percebrà la part proporcional de la indemnització pel lucre cessant. Tot i això, la cònsol ha volgut deixar clar que “l’important és el que suposa pel futur d’Encamp i del Pas de la Casa i que serà el nou motor de la parròquia”.
De fet, Mas ha volgut treure pit de l’èxit que, al seu entendre, ha suposat el model de gestió pel qual es va apostar, fa dècades, per a les pistes de la parròquia. “Altres estacions dels comuns han acabat integrant-se a aquest sistema”, ha recordat. Per tant, “no ha de ser tant dolent”. I és que, ha remarcat, “l’estació no té deutes, ha generat riquesa i està ben posicionada”.
Comentaris (14)