En el tram indicat, tota l’aigua està desviada cap a un cantó, més o menys partint en dos el llit del riu, per tal de poder treballar en la meitat seca, on hi ha maquinària i materials. Habitualment, en hores de feina, també hi fan estada, també hi volten, uns quants obrers. Aquest dilluns, de fet, una gran grua fixada a la zona de la Rotonda havia estat ajudant els operaris a moure grans blocs de formigó que serveixen, justament, per ‘marcar’ aquesta compartimentació del llit del riu.
La intensa pluja que va caure aquesta tarda-vespre de dilluns, i que va caure ja a les capçaleres del riu, va fer créixer de forma considerable el Valira. I això es va fer notar al centre del país. La re-canalització a la zona del pont de París va quedar en no-res i la fúria de l’aigua, que tot i ser molt més notable que durant unes hores abans no era res de l’altre món, o no ho havia de ser, vaja, es va deixar notar.
Més enllà de la possibilitat que l’aigua s’acabés enduent alguns materials o, eventualment, alguna petita maquinària, que hores d’ara no consta i aquest dimarts festiu tampoc no haurà tingut un control exhaustiu, no hi va haver cap repercussió greu. Però si la sensació que, almenys en l’estat actual del llit del riu, segons quines crescudes -com la imprevista d’aquest dilluns- poden comportar alguns ensurts. Amb el pas de les hores la normalitat, relativa almenys, hauria retornat.