Replantegen l’ampliació de l’abocador de la Rabassa i la cota 1.600 de Naturland rebrà les terres

El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha anunciat durant la reunió de poble de balanç del primer any de mandat que hi haurà canvis en el projecte heretat del mandat anterior

El cònsol Cerni Cairat donant explicacions durant la reunió de poble. A. S.

El comú de Sant Julià de Lòria replantejarà el projecte d’ampliació de l’abocador de la Rabassa, que havia impulsat l’anterior consolat d’Unió Laurediana. El cònsol major, Cerni Cairat, ha explicat durant la reunió de poble de balanç del primer any de mandat que juntament amb la direcció de Naturland “treballem en un replantejament per evitar un impacte negatiu i que ajudi a remodelar l’entorn”. D’aquesta manera, no s’hauran de talar quatre noves hectàrees de bosc, sinó que “s’integraran les terres a dins del camp” a la cota 1.600.

‘Un any de progrés’. Aquest era el títol de la reunió de poble que la majoria comunal ha convocat per fer balanç del primer any de gestió de Desperta Laurèdia al comú lauredià i s’han presentat els projectes que es volen tirar endavant durant el 2025. Cairat ha anunciat un replantejament del projecte heretat de l’anterior mandat d’ampliació de l’abocador de la Rabassa. Una acció, que segons ha explicat, s’està fent juntament amb la direcció de Naturland i que afecta la cota 1.600.

“Hem treballat una proposta que en lloc de créixer a dins del bosc i destruir quatre hectàrees de massa forestal, el que permet és integrar les terres a dins del camp d’una manera que permet tornar a configurar el terreny tan erm i pla per tornar-lo a reforestar i que torni a ser el que havia estat a l’inici, malgrat les atraccions”. Cal tenir en compte que només s’hi poden abocar les terres procedents de les obres que es construeixen a la parròquia.

Cerni Cairat i Sofia Cortesao expliquen l'acció de govern.

Pel que fa a les inversions al centre d’activitats outdoor, Cairat ha insistit que “s’ha patit una davallada de la facturació i s’ha revisat el pla de viabilitat i les aportacions comunals”. Assegura que “preveiem noves atraccions concentrades a la cota 1.600 que permetin augmentar els ingressos i l’experiència del visitant”.

PROCÉS PARTICIPATIU

D’altra banda, s’ha exposat que la construcció de la fase final del vial de Sant Julià permetrà repensar millores en l’accessibilitat al centre urbà. En aquest sentit, la cònsol menor, Sofia Cortesao, ha manifestat que al gener “es posarà en marxa un procés participatiu que ha de permetre desenvolupar un concurs d’idees per fer aquesta zona més amable. De fet, també és molt millorar el tram entre la plaça de la Germandat i Laurèdia.

Cortesao ha explicat el nou pla de reactivació econòmica per tal d’afavorir el comerç de la parròquia, acompanyar els emprenedors i campanyes per fomentar el consum interior. El cost serà de 40.000 euros.

Cerni Cairat i Sofia Cortesao explicant la darrera fase del vial de Sant Julià.

CENTRE CULTURAL

El centre cultural també ha tingut la seva part de protagonisme. Cairat ha tornat a admetre que “els treballs han agafat un ritme d’alentiment per una qüestió de control de costos i no volem que la despesa es dispari”. En aquest sentit, confia que al gener s’obrin el vestíbul, seminaris, la biblioteca i el bar. Mentrestant, es continua negociant amb l’asseguradora per al reintegrament del cost de les obres. Durant la reunió de poble s’ha aprofitat per presentar el nou logotip i les instal·lacions s’han tornat a batejar com a Centre Cultural lauredià, el nom que tenia fa 30 anys “perquè hem volgut tornar a l’origen”.

Durant la reunió de poble s’ha aprofitat per presentar el nou logotip i les instal·lacions s’han tornat a batejar com a Centre Cultural lauredià, el nom que tenia fa 30 anys “perquè hem volgut tornar a l’origen”

Els cònsols han explicat el projecte dels pisos tutelats per als majors de 65 anys que s’han de construir a la CG-1, just davant del Sant Eloi i que comptaran amb una aportació de Govern de cinc milions d’euros. En aquest sentit, Cortesao ha explicat que “ja hi ha llista d’espera per al centre de dia”. La residència universitària a l’antic hotel Pol que també ha de tenir amb pisos per a l’emancipació de joves, també ha estat present entre els projectes que l’equip comunal vol tirar endavant.

Pel que fa a la problemàtica de l’aparcament, Cerni Cairat ha expressat que “estem en converses amb privats que volen desenvolupar projectes al poble i, per això, hem refredat el projecte del Prat Gran”.

Altres inversions que es duran a terme el 2025 són l’eixamplament de la carretera de la Rabassa, millorar les captacions d’aigües afectades per les torrentades de l’estiu o mirar d’interconnectar les xarxes d’aigua del Quart d’Aixirivall amb el d’Auvinyà”. El cònsol menor també ha donat les grans xifres de l’execució pressupostària del tercer trimestre en què les inversions reals són el 25% de les pressupostades, tot i que a final d’any es preveu tancar al tomb del 60%, mentre que l’endeutament es manté en el 54% del límit permès.