El fet que s’hagi d’enretirar una mica per un tema d’alineament del carrer, fa que ca l’Andreu no en tingui prou amb el seu terreny i per tal de tirar endavant el projecte que té dissenyat necessiti guanyar espai del veí, per dir-ho d’alguna manera. Però el veí és el quart. Amb tot, però, la qüestió s’hauria més o menys acordat encara que la llevadora de la institució veïnal, Sònia Cano, voldria saber el parer dels conciutadans o, almenys, tenir el seu suport per beneir l’operació.
Però hi ha el convenciment entre una part dels veïns -o com a mínim el dubte raonable, segons les fonts- que el quart no té mecanismes per poder alinear bens de la seva propietat i, per tant, de caràcter públic. I d’aquí el rebombori que, segons els consultats, s’hauria de resoldre ben aviat. A més, segons les fonts, tot plegat posa de relleu ‘l’abandonament’ ciutadà que pateixen institucions gairebé anacròniques com els quarts.
En el cas de Sispony, ben poca activitat manté, almenys aparentment. De fet, han indicat les fonts, fa anys que no es renoven els càrrecs de direcció del quart i hi ha una deixadesa notable del veïnat cap a la institució. Ara bé, situacions com la que es viu ara, aixequen polseguera -també per eventuals diferències veïnals o possibles beneficis als uns i als altres- i generen debat, també sobre la pervivència del quart i les seves atribucions i funcions.
Comentaris (7)