La documentació, tal com ja van admetre els responsables comunals, és força esquemàtica. Tot just deu pàgines de les quals dues es dediquen a plànols de l’actual concessió i de la nova, si així acaba acceptant el comú. Aquesta engloba el domini actual, però incorpora un nou sector entorn el Pic Maià, amb dues àrees de 1.250 i 140 hectàrees respectivament. En canvi, allibera les 1.080 del Cercle de Pessons i Emportona. Per tant, el total de la nova zona a gestionar seria 2.632 hectàrees.
Totes elles, lògicament, es farien servir per “les activitats pròpies d’una estació de muntanya”, tal com la defineix la legislació aprovada recentment. Justament, el fet que fa poc s’aprovés aquest text és un dels motius pels quals Saetde justifica la conveniència de disposar d’una nova concessió que seria per 50 anys. “És, doncs, un moment especialment oportú pel seu atorgament” i perquè aquesta ·s’adapti als nous requeriments legals”.
Sobre aquest punt, Saetde defensa que el projecte ha de permetre “la compatibilització d’usos del camp de neu, fent plenament compatibles la pràctica esportiva de l’esquí i la preservació dels valors naturals i paisatgístics i mediambientals en un context de sostenibilitat”. Això és possible gràcies a “la nova configuració de la superfície concedida, retornant alguns espais a l’ús comú general i incorporant alguns altres a l’ús privatiu que tota concessió de domini esquiable implica”.
Per justificar la decisió d’iniciar el procediment de concurrència de projectes, Saetde posa de manifest que “el termini que resta de concessió és insuficient per a l’amortització de les inversions que cal fer per mantenir i millorar els dominis esquiables (...) com una referència internacional d’alt nivell de qualitat”. Per fer-les, afirmen, es requereix més temps que s’assolirà amb la nova concessió en la qual, afirmen, “l’estratègia s’ha de focalitzar cap a una evolució del model tradicional que passi, no per una mera prolongació de l’extensió temporal de dret de concessió, sinó per una nova conceptualització del projecte turístic”.
Un cop desgranats tots aquests arguments, la societat fa un document molt esquemàtic del projecte. Ja s’ha explicat quins terrenys demana i per quant temps. Pel que fa als compromisos, adopta el de pagar al comú un cànon anual -no especificat- i altres contraprestacions, a banda del dividend “que li correspongui en la seva condició d’accionista”. Amb les inversions, no parla d’una xifra concreta, però sí que estableix cinc grans àmbits d’actuació.
El primer, el desenvolupament del nou sector al Pic Maià. El segon, l’esperada dinamització de l’àrea del Pas de la Casa, especialment el sempitern i, fins ara, mai abordat de reformar tot el peu de pistes. També es prometen millores als serveis que es donen a Grau Roig i de l’oferta turística a Encamp. El cinquè i darrer ja és més general: “compromís amb la sostenibilitat”.
I un compromís que pot ser clau és el fet que es posa negre sobre blanc la proposta “d’alliberar el comú del cost de l’explotació del Funicamp”. Fins ara, cal recordar, la corporació sempre ha assumit el resultat negatiu de la gestió del giny. Al llarg de la història, hi ha hagut exercicis que el dèficit ha estat considerablement elevat, molt per sobre dels dos milions d’euros. Els darrers anys s’ha situat en uns 880.000 euros.
Per últim, i segons el document, en cas que s’accepti la seva proposta, Saetde “renunciarà als drets econòmics (valorats en més de 50 milions d’euros per un expert independent) derivats de les vicissituds històriques de l’actual concessió”. Per la resta d’elements, la societat espera a presentar-los “una vegada s’hagi donat publicitat del procediment i s’hagi convocat la concurrència”, ja que aquests “constitueixen factors de competència”.
Des que ara fa uns dies l’inici del procediment es va publicar al BOPA, els possibles interessats a presentar una proposta alternativa disposen de dos mesos per fer-ho. És el mateix temps que té Saetde per presentar la definitiva per part seva. Tot s’ha de dir, sembla complicat que pugui sortir algun interessat, ja que, en cas d’haver més d’una oferta i que la guanyadora no fos l’actual gestora de les pistes, queda fixat que aquesta hauria de ser indemnitzada pels 17 anys restants de la concessió actual, un rescat que s’ha valorat en 130 milions d’euros; i això sense comptar la possibilitat que s’allargui via la disposició prevista al pressupost pel 2022 per compensar les pèrdues provocades per la pandèmia.
Comentaris (8)