Hi ha el convenciment, es digui amb la boca més o menys oberta, que la Massana ha crescut molt en pocs temps. O millor dit, que s’hi han bastit darrerament moltes construccions. Però tothom vol fer la seva, i ara es tem que siguin els grans propietaris, amb més capacitat tècnica, els qui el primer dia d’any posin damunt la taula del comú tants projectes com necessitin i això col·lapsin la situació, es mengin la quota, i frenin altres projectes menys ambiciosos, més discrets, però igual o més necessaris. Com a mínim per als seus promotors.
L’opció dels llindars aprovada en solitari per la majoria comunal planteja molts dubtes de forma majoritària. Entre els que són obertament crítics i entre els que reconeixen que cal buscar mesures per frenar però no acaben de veure quins haurien de ser aquests mecanismes i es troben que “acabarà amb els mateixos sempre fent o desfent, encara que faran o desfaran en menys quantitat, però la resta ens ho haurem de mirar com a simples espectadors fins i tot quan vulguem aixecar una petita casa pels fills o els néts”.
I el que sí que hi ha o ho sembla és poca informació directa. Hi ha dubtes per desconeixement. D’aquí que alguns dels propietaris consultats reclamen amb urgència, i a poder ser abans de les vacances d’estiu, una reunió de poble on s’expliquin sense embuts, d’una banda, les mesures adoptades en matèria d’urbanisme; d’altra banda, quin és l’enfoc que es vol donar a la revisió del POUP. I, finalment, també voldrien saber els resultats de l’estudi de capacitat de càrrega que, en gran mesura, és el detonador de tot plegat.
“Si s’estan adoptant mesures inèdites fins ara, i sense fins i tot entrar a valorar si són més bones o menys bones, hauríem de saber què hi ha per poder, alhora, valorar en conseqüència, per tenir detalls més objectius que ens permetin aclarir si calia anar tant lluny o si es podrien buscar solucions intermèdies”, asseguren algunes de les fonts consultades, que admeten que l’escenari, en general, és prou complex.