L’informe que el Tribunal ha fet sobre el tancament de comptes del comú per a l’exercici 2022 assenyala diferents punts que, al seu entendre, no s’adeqüen a la normativa vigent. Entre ells, el fet que la corporació pagui íntegrament el cost de dues prestacions de les quals gaudeixen els seus funcionaris. Per un costat, una assegurança de vida; per l’altre, una de complementària de les despeses mèdiques de la CASS.
L’informe apunta que “el cost de l’externalització d’aquestes prestacions és assumit pel comú al 100%, ja que no utilitza cap mecanisme per finançar part d’aquest cost a través dels empleats beneficiaris”. L’òrgan fiscalitzador adverteix que “aquest fet contravé l’article 79.2 de l’ordinació comunal de la funció pública, en el qual s’estableix que el comú pot establir millores a les prestacions passives de la CASS però que, en tot cas, els funcionaris beneficiats han d’aportar almenys part del finançament d’aquests fons mutuals”.
En l’informe també es posa en relleu que el comú canillenc “no aplica la totalitat” dels impostos que podria fer aplicar, ja que no fa pagar ni el de la propietat immobiliària ni el de rendiments arrendataris, fet que fa que “no exhaureixi la seva capacitat recaptatòria”
Un altre retret que es fa al comú -llavors encapçalat per Francesc Camp- és el fet que el reglament de jubilació voluntària aprovat el novembre del 2020 comportava, segons els càlculs del comú, una despesa propera a 469.000 euros entre el 2022 i el 2030. En canvi, “no s’observa que l’entitat hagi provisionat comptablement aquest import”.
Un altre punt que genera preocupació és la situació econòmica de la societat del Palau de Gel. En aquest sentit, el Tribunal recorda que, entre 2017 i 2022 el comú va haver de fer aportacions per valor de 4,75 milions d’euros per les “pèrdues continuades” que suporta. Això “fa que es pugui qüestionar la viabilitat de societat sense el suport del comú i, conseqüentment, la valoració per la qual figura comptabilitzada aquesta inversió a l’actiu”.
També es posa en relleu un altre detall. Empresa i corporació “tenen un conveni pel qual aquesta ha de satisfer el preu pagat pel comú en concepte de renda de lloguer de la finca on està bastida la instal·lació”. De moment, però, no consta que la societat hagi pagat o reconegut aquest deute ni que des de l’administració s’hagi reconegut cap dret de cobrament.
Altres aspectes que el Tribunal considera que cal millorar són la forma com es verifica la legitimació dels empresaris per contractar amb el comú o deficiències de control en els comptes a cobrar. També es parla de “deficiències en els requisits d’atorgament i control de les subvencions” o del fet de fer servir “modalitats de pagament no expressament contemplades dins la normativa”.
En les al·legacions, ja signades per Jordi Alcobé admet que tindrà en compte les consideracions exposades sobre les assegurances dels treballadors i el pla de jubilació voluntària. Sobre aquest darrer punt, però, es defensa que l’import apuntat pel Tribunal (468.676 euros) era “l’estimació que es va fer suposant que tothom s’acollís al programa” i que “de seguida es va veure que les despeses reals serien molt inferiors”.
Un altre punt que posa en relleu l’informe és el fet que Canillo “no aplica la totalitat” dels impostos sobre els quals els comuns tenen potestat. Més concretament, a la parròquia no es paga ni per la propietat immobiliària ni pels rendiments arrendataris. El Tribunal considera que això fa que la corporació “no exhaureixi la seva capacitat recaptatòria”. En la rèplica d’Alcobé, es recorda que la Llei “estipula que és potestatiu aplicar els diferents impostos”, tot destacant que, en canvi, hi ha altres figures com ara la taxa d’higiene pública i la d’enllumenat pels no residents i que aquestes “generen més ingressos”.
Comentaris (3)