La mesura aprovada per la majoria comunal se suma a la suspensió de llicències per a desenvolupar nous plans parcials que ja es va aprovar el passat 24 d’abril. Aquesta darrera suspensió és per un any. El topall màxim anual en l’atorgament de llicències per construir en sòl consolidat es mantindrà fins que no s’aprovi la revisió del pla urbanístic. Però la cònsol major, Eva Sansa, ja ha advertit que “és una mesura que ha arribat per quedar-se” i ha indicat que “és un dels mecanismes” que han de servir per garantir un creixement sostenible i en funció de la capacitat de les infraestructures existents. “És quelcom molt innovador. És una fórmula que es fa servir a Suïssa i pot ser molt positiu per al nostre país”, ha mantingut la cònsol després d’una sessió de consell de comú amb molta matèria i amb pugna dialèctica amb la minoria d’Amb Seny.
Una vegada aprovat el decret només es podrien desenvolupar, més enllà dels que s’han autoritzat fins ara, 3.105 metres a la Massana, 3.300 metres a l’Aldosa i 1.368 metres a Erts; i a la resta de quarts massanenca ja ha quedat esgotada la quota
En efecte, els consellers Guillem Forné i Laura Bragança han manifestat el seu malestar pel fet que no han rebut la informació fins a darrera hora i malgrat mostrar-se a favor del fons, i del fre a la construcció, consideren que pot no ser encertada del tot la forma. Per múltiples raons. Una, per exemple, pel fet que s’han fixat els 22.548 metres quadrats a desenvolupar per any. I, enguany, ja s’aplica de forma retroactiva fins a l’1 de gener amb la qual cosa una vegada aprovat el decret només es podrien desenvolupar, més enllà dels que s’han autoritzat fins ara, 3.105 metres a la Massana, 3.300 metres a l’Aldosa i 1.368 metres a Erts. El topall s’ha establert a partir de diversos càlculs i la mitjana de metres quadrats desenvolupats des de l’any 2000 al 2022.
Aquesta mitjana ha estat criticada especialment per Bragança, que ha lamentat que no s’hagi tingut en compte només un període on amb un ritme econòmic normal o fins i tot bo, els metres quadrats que es van autoritzar fossin inferiors a la voràgine dels últims temps, amb la qual cosa la mitjana màxima anual encara seria inferior als 22.548 metres previstos en el decret que s’ha aprovat aquest divendres. La cònsol major ha explicat que en 22 anys hi ha hagut moments per a tot i si bé al 2022 es van autoritzar en sòl consolidar 45.000 metres quadrats, el 2004 se n’havien permès 94.000. “Ara proposem unes quotes de 23.000 metres perquè volem planificar el creixement”, ha insistit Eva Sansa.
La minoria també ha criticat el fet que les autoritzacions s’atorguin per ordre d’arribada, el que pot suposar que els permisos els acabin obtenint “sempre els mateixos”. Forné i Bragança han fet aquestes apreciacions, aparentment, sense saber què deia un decret que, han explicat, encara anit s’estava acabant de redactar. La cònsol, que s’ha envoltat de tots els consellers de la majoria en comparèixer davant els periodistes després de la sessió de consell per simbolitzar la unitat i el consens que hi ha a la majoria, ha admès que hi haurà un ordre cronològic i una llista d’espera. I que pot passar que un any es mengi el següent i tot en funció dels metres que se sol·licitin.
“NO HO PODEM TENIR TOT”
Sansa, tot i assegurar que “no tenim una bola de cristall”, ha mig reconegut que pot arribar a passar que amb aquesta mesura s’encareixi encara més el preu de l’habitatge. Però “no ho podem tenir tot” i “nosaltres volem un creixement moderat”, marcat, a més, per les mancances que ha detectat l’estudi de càrrega, especialment en matèria hidràulica i de capacitat de la depuradora, entre altres circumstàncies ja menys destacades.
Sansa: “Propietaris, constructors i promotors han de veure la mesura com quelcom positiu, perquè així podran treballar de manera més ordenada i donant suport i servei a tothom”
Demanada per qüestions més d’ordre tècnica o de matís jurídic, Sansa ha explicat que el sostén legal de la mesura adoptada, del topall aprovat, és el fet que “en cap moment la Llei d’ordenació general del territori i l’urbanisme (LOGTU) no et diu que no ho puguis fer”. El que sí que no es pot fer és generar diferències. “No podem discriminar”, ha exclamat la cònsol quan se li ha demanat si no es podien prioritzar llicències associades a una tipologia o altra de construcció. “M’hauria agradat afavorir l’ús propi per davant de la venda, per exemple, però no ho podem fer”, ha deixat clar Sansa.
La màxima mandatària comunal massanenca, demanada també per quina mitjana es farà servir més enllà del 2024, i si també serà la resultant del període 2000-2022, ha recordat que una qüestió com aquesta l’haurà de fixar la revisió del pla d’urbanisme que, ha remarcat en clara al·lusió a Ordino tot i deixar clar que no volia fer comparació amb ningú, no contemplarà canvis de tipologies de sòls. És a dir, terrenys que en l’actualitat es permeten edificar no passaran a ser no edificables. Ara bé, “els propietaris no podran construir quan vulguin”.
Finalment, i demanada per la possibilitat que es trobi amb una reacció contestatària per part de propietaris o altres agents de la societat civil, Sansa ha respost amb convicció: “Propietaris, constructors i promotors han de veure la mesura com quelcom positiu, perquè així podran treballar de manera més ordenada i donant suport i servei a tothom.” “És un pas endavant”, ha deixat clar la cònsol. “Una mesura innovadora” que caldrà veure si fa taca d’oli i si altres administracions també secunden.
PARCS SOLARS
La sessió de consell de comú també ha servir per aprovar la suspensió temporal de llicències per instal·lacions de parcs solars, amb l’objectiu d’avaluar la necessitat d’un estudi d’impacte ambiental i paisatgístic, que permeti determinar les condicions per autoritzar aquestes instal·lacions i adaptar el pla d’urbanisme en conseqüència. Sí que es podran instal·lar plaques solars a les cobertes. En aquest cas, hauran de ser de color negre per harmonitzar l’impacte paisatgístic, tal i com s’ha aprovat aquest divendres.