L’estudi, al qual ha tingut accés Altaveu, analitza diferents aspectes que cal tenir en compte a l’hora de planificar el creixement futur de la parròquia. I, entre ells, la disponibilitat d’espais per enviar la runa, les pedres o altres residus similars que es generin amb la construcció. En aquest sentit, cal recordar que a finals del 2022 es va decidir tancar l’existent a Beixalís i, des de llavors, tot el que es genera a la Massana ha d’anar a indrets alternatius, bàsicament el del Maià, a Encamp, o el de la Rabassa, a Sant Julià de Lòria.
L’estudi alerta de la situació “d’estrès” de la xarxa d’aigua i de la “saturació” del col·lector general de les residuals, a banda de posar en relleu que, si bé la desviació de la Massana agilitzarà el trànsit pel mig del poble, no estalviarà cues per baixar o pujar des de la vall central
Això podria variar en el futur, almenys segons es desprèn del que indica l’estudi de càrrega. En ell s’explica que “el comú ha determinat una sèrie de terrenys de propietat privada” i que “es decidirà la creació d’un abocador en funció del creixement previst en la revisió del POUP [pla d’urbanisme]”. Això sí, “prèviament serà necessari realitzar un seguiment dels fluxos generats per tal d’obtenir informació més precisa”.
En previsió d’aquesta possibilitat, el treball avalua diferents possibilitats d’ubicació i, sobretot, la capacitat que tindria la instal·lació. S’ha optat per escollir terrenys no urbanitzables i tenint en compte diferents criteris com ara la proximitat i afectació que poden tenir cursos d’aigua, l’impacte en la biodiversitat o el paisatge o si poden gener problemes a altres parcel·les privades. També s’han buscat zones amb més de 5.000 metres quadrats.
Amb totes aquestes consideracions, s’han seleccionat tres opcions com a “terrenys susceptibles de poder suportar un abocador de terres”. Aquests són, novament, la carretera de Beixalís -a una zona diferent de la que ocupava l’anterior-, la del coll de la Botella o els Cortals de Sispony. Són zones que, es deixa clar, “no tenen cap criteri limitant” i, per tant, “són aptes per ser reconvertides en abocador després de la realització dels estudis de viabilitat oportuns”.
La primera opció, la de Beixalís, suportaria una capacitat de 148.000 metres cúbics de tres. La del coll de la Botella, s’admet, pròxima a sòl urbanitzable, seria una mica més petit, per a prop de 143.000. L’abocador que podria ser més gran seria el dels Cortals de Sispony, amb gairebé 177.000 metres cúbics. Això sí, presenta un cert risc de perillositat d’allaus.
Per cert, vinculat amb el POUP, l’estudi sí que fa una advertència: si continua el ritme actual de construcció, caldria prendre mesures. Entre elles, esglaonar els edificis en funció del pendent del terreny, reduir les plantes en subsol o rebaixar l’edificabilitat.
ALTRES PUNTS A TENIR EN COMPTE
L’estudi de càrrega també avisa d’altres punts crítics. Un, ja reconegut des del comú, l’estrès de la xarxa d’aigua “en època de forta demanda, principalment a la vall principal (Arinsal, Erts, Xixerella, la Massana, Escàs, Aldosa i Anyós)”. També s’alerta que, si bé a data d’avui, “el recurs hídric no perilla” però que en l’horitzó 2050 i en un any sec el límit sí que podria baixar substancialment, fins a un 50%.
Un altre punt a tenir en compte és el que afecta a les aigües residuals. Aquí s’apunta que el col·lector general “està en saturació en èpoques d’afluència turística i pluges”. En canvi, es considera que no hi ha d’haver excessius problemes pel que fa al subministrament d’energia elèctrica. Paral·lelament, es posa en relleu que la futura desviació de la Massana servirà per millorar el trànsit al pas pel poble, però no evitarà les cues quan es vulgui accedir o venir de la vall central.