La tensió ha estat evident durant la sessió. Especialment per part de Mas, que no ha amagat el seu enuig amb Avancem, a la vegada que defensava una vegada i una altra que el procediment seguit que ha portat Astrié primer a ser contractat com a funcionari i després a ser designat com a director de departament “s’ha fet correctament”. La cònsol ha volgut “lamentar que la forma d’oposició sigui contínuament posar ombres i dubtes sobre les decisions de la majoria” i ha acusat Marta Pujol i Josep Lluís Agudo de “voler ‘matxacar’ públicament” Astrié tan sols pel seu “rol institucional” a un altre comú.
La mandatària ha defensat que tot el procés s’ha fet de forma correcta. Tant el concurs que va permetre a Astrié guanyar una plaça dins del personal del comú com la decisió, “de lliure designació”, de nomenar-lo director. També la decisió d’atorgar-li un complement de 586 euros mensuals al salari que hauria de percebre. “L’ordinació de la funció pública ja preveu aquesta possibilitat en funció de quin sigui el salari de referència al mercat i la idea és poder retenir el talent”, ha argumentat. I, en aquest cas, s’esqueia, al seu entendre tenint en compte que es tracta “d’un perfil d’enginyeria que està molt demandat”.
En aquest sentit, Mas ha volgut retreure a la minoria que ara posin pegues a aquest complement i, en canvi, no ho hagin fet en anteriors ocasions. Així, ha posat l’exemple d’una altra contractació a Obres Públiques, feta tot just al gener. A aquesta persona també se li va concedir un suplement salarial. “En un cas es van manifestar d’acord i en el segon hi estan en contra i ho denuncien públicament. Quina és la diferència?”, ha preguntat la mandatària, per a qui la resposta és clara: “ho critiquem pel rol institucional que té en un altre comú”. Per tant, entén que “si no es digués David Astrié, no estaríem parlant d’això”.
Des de la minoria, Pujol ha posat en relleu que “no volem fer cap linxament de ningú”, tot assegurant que Astrié “tenia dret a presentar-se i guanyar el lloc de treball”. El problema, ha remarcat, rau en el “tracte de favor” que es fa amb el complement salarial. “Molts funcionaris no podran tenir-lo ni en deu, ni en vint ni en trenta anys”, ha apuntat la consellera.
Sobre les diferències amb una contractació anterior, ha posat en relleu que els informes encarregats sobre l’atorgament del suplement de sou tenien una diferència clau: en el cas d’Astrié no es vinculava l’atorgament a la superació del període de prova preceptiu per a qualsevol funcionari, un fet que s’atribueix a què “ja se sabia que seria director”. En canvi, pel que fa a la contractació d’una persona per a Obres Públiques, ha posat en relleu que, tal com també ha explicat Mas, “hi havia hagut tres concursos previs sense que s’ocupés la plaça”. Per tant, hi havia “circumstàncies ben definides” que justificaven el fet d’haver d’oferir aquest complement per poder fer més atractiu el lloc de treball. Al seu entendre, en el cas d’Astrié, “no està planament justificat el seu atorgament”.
La discussió sobre l’afer ha anat pujant graus. I en algun moment s’ha passat a paraules gruixudes. Mas ha volgut negar que la idea inicial fos que l’ex cònsol major de la capital acabés sent director, tot indicant que s’havia produït una situació “sobrevinguda”. En concret, el fet que el fins ara director, Cerni Areny, -que ho serà fins al 9 de juny- els va comunicar que havia de tornar al seu original de feina a Andorra Telecom. I és llavors quan “es va analitzar el seu nomenament”, tot defensant que tenia “l’experiència i els coneixements adequats” i recordant el seu bagatge al sector privat, a FEDA i al comú d’Ordino. La cònsol ha assegurat que “no respon a amiguismes, sinó a la voluntat de dotar el departament de professionals” amb els requisits necessaris.
El punt àlgid de tensió ha estat, justament, quan Pujol ha posat el focus en l’informe extern que hauria validat el complement a Astrié sense parlar en cap moment de període de prova. Per a Mas, això suposava “que ens acusava directament d’un delicte”. Per això, ha instat la consellera de la minoria a “fer el que toqui si té la convicció que ha estat així”.
El que ha quedat clar és que l’afer ha obert una profunda bretxa entre els dos grups al comú. De fet, ho evidencia, més enllà de la tensió viscuda, un altre fet. Habitualment, després de cada sessió de ple, l’equip comunal fa un sopar tots junts. Aquest dijous, però, ha quedat suspès. Caldrà veure si la relació s’acaba o no reconduint en el futur.
Comentaris (17)