Tot bé a tomb de les divergències que han sortit en relació amb la gestió de la vall del Madriu i el plantejament que està fent el comú d’Escaldes-Engordany, que cada dia que passa es manté més al marge dels altres tres comuns que també tenen terrenys al Madriu. Per evitar haver d’acudir als tribunals cada cop que hi hagi una diferència d’interpretació, la cònsol d’Andorra la Vella planteja fer “la divisió a tots els efectes” partint dels límits establerts en els convenis signats al 1988 on s’establien zones d’administració única malgrat que es mantenia indivisa la titularitat.
Marsol ha assegurat que la proposta la feia gairebé a títol personal però que aquest dimecres ho plantejarà davant el plenari comunal. “Ho explicaré als meus companys, a la minoria i si fa falta farem una reunió de poble”, però “tot a la vida evoluciona”, ha indicat la mandatària comunal que ha recordat que al 1988, arran de voler impulsar una societat que no va reeixir per muntar una estació d’esquí amb Sant Julià inclòs a claror es van fer un seguit de convenis en virtut dels quals, justament, Andorra la Vella impugna ara la darrera ordinació d’Escaldes sobre el Madriu.
Conxita Marsol ha deixat clar que parlava dels terrenys d’administració única, no pas dels d’administració conjunta. En tot cas, allò no urbà no es va arribar a dividir mai i tota la muntanya de l’antiga parròquia d’Andorra és de titularitat indivisa. 34 anys després d’aquells acords del 1988 creu la cònsol d’Andorra la Vella que ja s’ha d’haver madurat prou i estar en condicions de fer “un pas endavant” i que “cadascú es responsabilitzi d’allò que sigui seu”. Amb alguns retocs plausibles sobretot respecte dels serveis, si escau, l’ideal, ha dit Marsol, seria cenyir-se a les línies marcades quan es van definir les zones d’administració única. I convertir aquesta línia en frontera parroquial i, per tant, les zones d’administració única en titularitat, cadascuna d’elles, de cadascuna de les dues parròquies concernides.
Comentaris (14)