La majoria es va plantejar la reactivació de l'ACEL com una part del seu programa de govern, i figura també en aquest full de ruta anomenat 'pla de reactivació de la parròquia'. No és fàcil endinsar-se en un comerç lauredià que combina el tancament de botigues històriques com el Musical Andorrà amb l'expansió d'altres com és el cas d'una dedicada a la venda de productes de càmping. A més a més, es viu una tendència cada cop més evident per part del comprador a moure's per un sector que va entre les places Major i Laurèdia amb la de la Germandat pel mig, i l'avinguda Verge de Canòlich i els carrers Doctor Palau i Escoles. No és d'estranyar que dos bars de la zona servissin la gran majoria de racions durant la passada Ruta de la Tapa.
Allà on hi ha les escoles andorrana i francesa hi ha vida com ho constaten els negocis que hi ha al voltant com pastisseries, farmàcia, fruiteria, peixeteria, bars, supermercats o perruqueries. Fora del rovell del l'ou ja és una altra història. Funcionen les botigues especialitzades com una de roba, una d'esports i bicicletes, o l'abans esmentada d'articles de càmpig i caravanes. En el tram final de l'avinguda Verge de Canòlich en sentit Andorra la Vella el panorama és trist. Els diversos comuns han buscat solucions per dinamitzar-la, la darrera d'elles la creació del mirador sobre el riu conegut com Espai Rocacorba. Abans (2011-2015) van ser les fires a Rocacorba, que van originar discrepàncies entre el comú i les diirigents de l'ACEL que van acabar amb la dimissió d'aquestes i la desaparició de l'associació.
Les relacions entre l'ACEL i el comú mai no han estat senzilles i això que han passat diverses juntes i diversos projectes com la campanya 'Comprar a Sant Julià té premi' o la 'Queda't a Sant Julià' o iniciatives com el concurs d’embelliment floral dels balcons de Sant Julià, la participació en les activitats de La Marató de TV3 o l'organització de fires com l'outlet. En algunes etapes s'havia comptat amb un dinamitzador.
La repercussió de Naturland sobre el comerç del poble també ha estat objecte de divergències. Ja l'any 2009 l'aleshores president de l'ACEL, Joan Capdevila advertia que tot i les inversions que s’havien dut a terme a la Rabassa “no hi hagut cap impacte econòmic” entre els habitants del nucli lauredià. El mateix debat es manté i contiua ben vigent 13 anys després.
Recuperar l'associació costarà malgrat que s'ha insistit molt en que estigui activa. Fa quatre anys i en una jornada al Centre Cultural i de Congressos Lauredià es va arribar a la conclusió que les entitats de comerciants, són una bona eina per la competitivitat.