L’acte ha comptat amb un nombrós públic. Així, han assistit el conseller encampadà Benjamí Rascagneres, l’ex cònsol menor Ester París, l’antic mossèn de la parròquia, ara a Escaldes, Antoni Elvira -amb qui Lizarte havia compartit nombrosos projectes de recuperació de patrimoni religiós-, l’arxiver canillenc, Domènec Bescompte, o el conseller general Cerni Escalé.
El cònsol, Jordi Alcobé, ha assegurat que avui és un dia “important” tant per al Robert [Lizarte] com per al comú. D’ell ha destacat que allà on va deixa petjada i s’ha mostrat convençut que a Canillo “ho farà molt bé”. Després de repassar la seva trajectòria professional, ha indicat que “apassionat” és la paraula que millor el defineix i que és capaç de “motivar els més escèptics amb la cultura”. Agafant una expressió de Quim Valera ha indicat que “Canillo és un diamant en brut” i que encara hi ha molts aspectes per descobrir. “A Andorra tenim molt talent historiador i avui en teníem la sala plena, per tant, tenir algú com el Robert al comú que ens acompanyi és un luxe i un plaer”, ha afirmat.
Agafant una expressió de Quim Valera, Alcobé ha indicat que “Canillo és un diamant en brut” i que encara hi ha molts aspectes per descobrir.
Ja davant els periodistes, el nou director ha remarcat la voluntat de “fomentar encara més la cultura i les tradicions”, tot remarcant que “fins ara s’ha fet feina”, però ara es vol potenciar més. Això, ha indicat, “és un repte”. Així, ha posat en relleu que un dels principals objectius és “fer recerca històrica i de patrimoni”, quelcom que, lamenta, “és una pota oblidada de la cultura”. Així, es vol “buscar als arxius informacions i coses que no hem mirat massa o, fins ara, han passat desapercebudes i posar-les en relleu”. Una de les prioritats, ha avançat, serà recuperar tradicions. “El dia 31 cremarem el gener i aquest any parlarem de recuperar el Mai, que es fa al maig”.
La seva sortida del comú d’Encamp, on era tècnic i responsable del museu Casa Cristo, ha causat una important sorpresa. En aquest sentit, ha assegurat que “la decisió ha estat molt difícil” perquè “era casa meva i durant 24 anys hi he treballat molt a gust”. Finalment, però, va optar per acceptar la proposta canillenca. “Vaig fer la reflexió que els canvis són positius i vinc a donar tot el que sé i a fer-ho el millor possible per servir la parròquia i Andorra”, ha sentenciat.