Indignació al comú de Canillo per l’increment dels salaris polítics

L’administració canillenca és la que en general té els sous més baixos entre els funcionaris, que quan poden postular a algun concurs de mobilitat entre institucions ho miren d’aprofitar

Un moment de la sessió de consell de comú de Canillo. Albert Sanjuan

L’increment salarial dels càrrecs polítics a Canillo s’ha posat molt malament entre el personal de la corporació, que més enllà d’assabentar-se per tercers de la decisió no explicada de la junta de govern han vist com a diferència del comú d’Escaldes no hi ha actualització salarial per als funcionaris. I es que es dona el cas que en molts llocs de treball, i de forma comparativa, el comú canillenc és el que té les remuneracions més baixes, fins al punt que els darrers temps s’han produït diverses baixes.

No és pas anormal que els funcionaris de Canillo tinguin ofertes d’altres corporacions o que es presentin, si és del seu interès, a concursos de mobilitat horitzontal entre administracions i mirin de fer el canvi. I molt sovint la raó del salari sol ser bàsica en aquests casos. En l’intent de buscar sortides millor remunerades per una feina igual o molt similar. Fonts del comú de Canillo han admès que feia dies que corria la brama d’un increment de sou dels càrrecs electes.

El comú de Canillo apuja ‘en la intimitat’ un 9% el sou dels cònsols i un 8% el dels consellers

De fet, han explicat altres fonts, ja durant la primera reunió de cònsols del mandat, celebrada protocol·làriament precisament a Canillo, els cònsols locals van plantejar la necessitat d’establir una graella que servís per equiparar sous entre els mandataris comunals. Consideraven Jordi Alcobé i Marc Casal que els sous de Canillo comparats amb la mitjana de la resta estaven desfasats, una situació que també hauria defensat l’escaldenca Rosa Gili tenen en compte que dirigeix el comú de la segona parròquia amb més població del país.

En fi, que si la brama ja corria abans de la celebració del comú d’Escaldes que va servir per aprovar un increment salarial total del 10% -total perquè implica els càrrecs polítics però també el personal funcionarial-, una vegada es va saber l’acord escaldenc i va transcendir que a Canillo feia un mes que hi havia hagut una decisió molt similar però només circumscrita en l’àmbit polític i feta per junta de govern per tal que transcendís el mínim possible, la indignació ha sigut molt remarcable.

Les graelles de la discòrdia

De fet, tot just el personal s’està adaptant a unes noves maneres de fer, a unes directrius molt diferents entre les que pretén posar en pràctica Alcobé i les que va dur a terme durant quatre anys Francesc Camp, i ara aquest increment salarial unilateral dels càrrecs electes, doncs tot plegat no s’està posant gens bé. I malgrat que certament potser al seu dia no es va recuperar el ‘poder adquisitiu’ dels salaris polítics, el fet que s’al·ludeixi a una actualització del cost de la vida “es veu com una justificació barroera”. “Si fos així, perquè la puja dels cònsols és del 9% i la dels consellers es queda en poc més del 8%?”, es pregunten les fonts consultades.