“Ha estat un procés participatiu a mitges tintes”

Els excònsols s’han decantat per la proposta que ja van defensar i promoure quan lideraven el comú lauredià i que finalment no ha estat elegida per un conjunt de persones que, en general, han estat contentes de poder intervenir en l’elecció

Visita al Centre Cultural del jurat que ha escollit el projecte de la façana. Comú de Sant Julià de Lòria

El procés participatiu per triar la futura façana del centre cultural de Sant Julià ha satisfet la majoria d’assistents, contents d’haver pogut veure l’estat actual de l’equipament i de tenir veu i sobretot vot en l’elecció. L’excònsol i actual conseller de la minoria Josep Majoral s’ha mostrat lleugerament crític amb el procés vist l’expectació inicial que havia aixecat Desperta Laurèdia. “Per mi això és a mitges tintes”, ha afirmat Majoral, totalment coincident amb l’excònsol menor Mireia Codina, que també ha participat en l’acte.

“Un procés participatiu en el qual només hi ha 36 persones de les quals dotze són del comú és un procés participatiu de mitges tintes”, ha remarcat Majoral, que ha explicat que “la proposta triada no és la que jo he votat però respecto la decisió de la majoria i ara espero veure el resultat final un cop la façana estigui construïda i acabada”. Codina ha indicat, sorneguerament, que els ja havien votat “aquesta façana -la que no ha estat escollida- abans d’acabar el consolat”. I és que la proposta no elegida és la que havien promogut, en aquell moment com a única possibilitat, la majoria anterior, la que lideraven Majoral i Codina.

Cairat: “En comptes de queixar-se, el que hauria de fer Unió Laurediana és predicar amb l’exemple perquè han tingut quatre anys per fer-ho”

L’actual majoria comunal, abans d’arribar al càrrec, va apuntar que faria una votació popular a l’engròs. Però quan va arribar al lloc de comandament va veure que per un tema de dades i no encallar més el projecte, no podia ser. I va buscar una fórmula híbrida que és la que s’ha dut a terme i que és la que ha rebut les crítiques dels anteriors cònsols. Ara bé, la majoria d’Unió Laurediana no preveia cap mena de consulta ciutadana. De fet, l’actual cònsol, Cerni Cairat, ha remarcat el fet que “la majoria d’Unió Laurediana la seva proposta de façana que finalment no ha guanyat la van triar nou persones a porta tancada i no van comptar ni tan sols amb la minoria. En tot cas, en comptes de queixar-se el que haurien de fer és predicar amb l’exemple perquè han tingut quatre anys per fer-ho”.

Més enllà de gustos estètics, la majoria de participants en el procés, representants d’entitats i ciutadans, estaven contents d’haver pogut acudir a la cita. El veí Pere Casal, l’home que va fer la pregunta més aclamada durant la reunió de poble de fa algunes setmanes, insistia en la necessitat que es mantingui la fulla que ha dotat de personalitat la façana que té tres dècades i espera que es pugui també respectar el rètol amb la denominació de l’equipament. Però això no és gens clar.

Una façana “corba i que jugarà amb la perspectiva” per al Centre Cultural lauredià

En tot cas, tots els participants tenien motius per estar orgullosos. Des d’Andorra Lírica, per exemple, el baix baríton Guillem Forné, curiosament conseller d’una altra corporació comunal, indicava que “ha sigut molt interessant, ens han fet la visita pel centre amb l’explicatiu de com quedarà i després hi ha hagut força preguntes respecte a les dues propostes. Pot semblar una tonteria, però fa il·lusió una iniciativa com aquesta”. Fa o no fa deia el director artístic de l’Esbart Laurèdia, Jaume Torra. “És d’agrair que s’hagi comptat amb l’opinió de les entitats culturals i m’he sentit orgullós d’haver estat el representant de l’esbart.”

El director de l’esbart manté, a títol personal, que “les dues propostes eren molt correctes i vàlides però poc atrevides i poc funcionals ja que m’ha sabut greu que cap de les dues contemplés l’opció de fer-hi dansa vertical”

Torra feia un parell d’apunts més a tenir en compte. “Ha estat interessant visitar les instal·lacions i escoltar de primera ma les explicacions dels tècnics”, ha explicat el director de l’esbart, que, des de l’òptica personal -circumstància que ha aclarit i remarcat- ha fet una altra aportació prou rellevant, ara respecte de la façana pròpiament dita: “He trobat poca diferència entre les dues propostes. Molt correctes i vàlides però poc atrevides i poc funcionals ja que m’ha sabut greu que cap de les dues contemplés l’opció de fer-hi dansa vertical…”. Amb tot, “ara ens cal paciència perquè, sense pressa però sense pausa, tot es torni a posar a lloc”.

Des de la Colla Laurediana, el seu portaveu, Jordi Blanco, valora positivament “la realització d’aquest proces participatiu crec que són fonamentals per fomentar la democràcia i la cohesió comunitària” i manté que “és una forma de potenciar un sentiment de pertinença i responsabilitat, creant una societat més inclusiva i equitativa. A més, que la diversitat d’opinions enriqueix els debats i ajuda a trobar solucions més completes i sostenibles als diferents problemes locals”

Blanco remarca que més enllà d’aquest procés en concret hi ha “la iniciativa dels pressupostos participatius que va arribar fa 4 anys amb el mandat del senyor Majoral” que espera que continuï “sent un eix central de les polítiques lauredianes, en definitiva, la participació ciutadana és la clau per construir un poble més vibrant i connectat”. El portaveu de la Colla Laurediana es refereix a la visita al centre cultura com “una barreja d’emocions”.

En efecte, Blanco explica que es va sentir emocionat “en poder tornar a entrar al que és la casa de la nostra cultura, però també he sentit llàstima de veure l’estat en què es troba el centre cultural i que el nostre desig és que quan abans possible pugui tornar a ser el centre neuràlgic de la vida de la nostra estimada parròquia”. Finalment, quant a la façana escollida, el responsable de la Colla Laurediana diu que “les dues propostes tenien els seus pros i contres i almenys per mi ha estat una elecció difícil. Però tant una com l’altra eren bones decisions per seguir embellint la parròquia que crec que ens fa falta i me¡és en un punt tan central com es la plaça de la Germandat”.