Els cònsols de Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany, Cerni Cairat i Rosa Gili, que han actuat com a portaveus de la reunió de cònsols, han detallat que les corporacions locals es troben amb dificultats, per exemple, per contractar tècnics per avaluar projectes sensibles com poden ser les revisions dels plans d’urbanisme (POUP) per algunes de les clàusules previstes al codi deontològic dels arquitectes. Entre ells, el fet que si un professional treballa en la revisió d’un POUP, haurà d’estar tres anys sense poder treballar en aquella parròquia. “S’entén una mica perquè no es pot ser jutge i part, però al final costa molt trobar algú que hi vulgui treballar i això és un greu problema”, ha dit Gili. De fet, des del seu punt de vista “són clàusules que impedeixen la concurrència i els comuns ens trobem amb edictes que queden deserts”, ha detallat i tant ella com Cairat han reconegut que si per trobar professionals acaben contractant algú de fora del país, “també se’ns qüestiona”. “Veiem certes contradiccions en el seu posicionament”, ha exposat Cairat.
Davant d’aquesta situació de bloqueig es va proposar una reunió per tractar la qüestió i mirar de trobar solucions, “però no hem trobat una resposta tant positivam com voldríem”. De fet, Gili ha estat molt crítica amb les formes mostrades pel col·legi en les cartes i recursos fets -que alhora ha apuntat que els consta que no són compartides per tots els col·legiats- i les ha qualificat d’“excessives i fora de lloc”.
Tant Cairat com Gili han assegurat que tenen voluntat de “solucionar aquesta situació de bloqueig” perquè és “una situació indesitjada per part del comuns, que hem de treballar qüestions molt sensibles que necessiten avançar”. Però lamenten no haver trobat un interlocutor amb la mateixa voluntat. “Seguim esperant resposta, però no alentirem el ritme de treball per aquesta situació”, ha afirmat el cònsol lauredià, i menys pel moment de creixement que viu el país i que demana poder “impulsar revisions de caràcter més ampli dels POUP i decidir models més sostenibles”. En opinió seva la posició del col·legi “porta a un bloqueig que no beneficia ni va en pro d’avançar cap a un model més ordenat i sostenible”, per tant, ha insistit, “ens hem reunit, hem exposat els neguits i esperem resposta, però no ens podem quedar parats i continuarem treballant”.
Gili també ha estat contundent. “Nosaltres sempre estem oberts a tota aportació que sigui constructiva, però ens hem trobat amb una actitud que posa en dubte el que fem, la nostra legitimitat, i ens trobem amb un col·legi que més aviat ens posa pals a la rodes”, ha sentenciat. I és que en el cas d’Escaldes es van trobar amb un vet a la participació en el concurs pels pisos socials “perquè el col·legi considerava que el plec de bases s’havia de fer segons el que ells deien”. Finalment, però, alguns dels professionals van trencar posicions amb l’ens professional. “Si es fan aportacions per l’interès general, benvingudes sigui, però si la llei no ho diu, el col·legi no pot dir com hem de fer la nostra feina”.
I com pot acabar tot plegat? “No ho sé, nosaltres demanaríem al col·legi que canviï les formes perquè sinó els comuns tenim iniciativa legislativa i veurem on ens porta. El que demanem és treballar pel benefici comú”, ha conclòs.
LLEI DEL SÒL
D’altra banda, després d’una primera reunió amb els consellers generals de la comissió d’urbanisme i territori del Consell General, s’ha proposat la creació d’una comissió ad hoc per modificar la llei del sòl “on els comuns tinguem una participació destacada”. De moment s’està a l’espera que el Consell ho accepti i per tant, encara no s’ha detallat quina seria la representació comunal, però els mandataris han recordat que al final són competències importants en mans dels comuns i hi han de poder intervenir. “Té afectació de cara al paisatge, sobre quina és l’Andorra que volem pel futur, si la volem tota encimentada o no”, ha exemplificat Gili.
En aquest sentit, Cerni Cairat ha detallat que en l’aplicació de la llei actual “hem detectat històricament certes defectes de forma que generen dificultats que voldríem resoldre” a més de “qüestions de fons fruit del model de desenvolupament urbanístic que plantejarem”. Es vol, per exemple, disposar de més eines perquè els comuns puguin fer “més i millor urbanisme”.
Sobre la implicació que poden tenir els estudis de capacitat de càrrega en aquesta revisió legislativa, els portaveus de la reunió de cònsols han remarcat que es tracta d’estudis sectorials i que cadascun es refereix a una parròquia, bàsicament tenint en compte la situació actual. Per tant, “si se’n poden extreure dades o elements que ajudin a la modificació de la llei del sòl, bé, però no plantegem encara una relació directa d’ús dels estudis per modificar la llei. Gili per la seva part ha remarcat que “l’important és com acabarem tancant el POUP.”
Finalment, en la reunió d’aquest dimarts també ha comparegut la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, per presentar l’organisme andorrà de cooperació transfronterera i la seva posada en marxa, així com representants de la Cambra de Comerç per exposar el projecte de mediació com “una eina més de resolució de conflictes en paral·lel a l’Administració de justícia”.