Tot plegat és un eufemisme i una mena de sortida digna quan no hi havia ja ni sortida possible ni engrunes de dignitat que quedessin sobre la taula. Ni sota tampoc. Certament, sí que Mortés, Josep Àngel, el cònsol, ha tingut la dignitat de trucar els dos consellers de l’oposició, Enric Dolsa i Bàrbara Pàmies, per informar-los que no hi haurà la sessió de consell que ell mateix va anunciar dijous passat. Públicament, silenci. Contactat pels canals oficials del comú, Mortés no ha tornat resposta.
La representant de Movem Ordino ha explicat que quan se la va comunicar per dir-li que no hi hauria consell de comú va demanar si es posposava per al setembre. Tampoc no hi va haver resposta. I des de la majoria, on si no callen del tot, ‘soto vocce’ miren d’oferir explicacions queda bé però que només s’aguanten en pinces, l’argumentari és que en tractar-se d’un concurs internacional, potser caldria donar sis mesos de marge perquè els possibles interessats poguessin presentar les seves ofertes. I amb sis mesos, s’escau el final del mandat.
¿I és plausible fer una adjudicació com a últim acte dels mandats Mortés? O més encara: ¿s’escauria que fos l’actual corporació la que posés un concurs i el comú següent el resolgués? La resposta de les mateixes fonts de la majoria asseguren que millor que no. Però que, això sí, la residència formarà part del proper programa electoral d’Acció Comunal d’Ordino (ACO), la marca demòcrata ordinenca. En fi, que ara mateix sembla complicat que hi hagi plec de bases durant el que resta de mandat.
Aparentment, Mortés només tindria el suport de la cònsol menor, Eva Choy, “que li deu el càrrec” en paraules del líder de X’Ordino, Enric Dolsa, i el lloctinent karateca Xavier Herver, que suposadament, segons Dolsa també, fa costat al cònsol “per qüestions que ara no vénen a tomb”. La resta d’integrants de la majoria no veuen gens clar el projecte i la insistència del cònsol. I l’han forçat a aturar-se. En cas contrari, li haurien assenyalat el camí de sortida abans d’hora. De fet, el mateix cap de Govern, Xavier Espot, hauria advertit Mortés que si posava la qüestió a votació i la perdia, hauria de plegar.
És evident el discurs de la majoria demòcrata (cal tenir en compte que entre el grup de Mortés hi ha representació liberal via Choy i de Progressistes-SDP a través de Cristina Montoliu) una vegada frenada la qüestió: “Hi ha plena confiança en l’Àngel com no podria ser d’una altra manera.” Ara bé, en la majoria “cadascú de la seva posició i la seva força”. I és evident que el cònsol, que fins i tot personalment ja deixa de residir a la parròquia, ha sortit molt debilitat de l’embat de la residència.
LES VEUS DE L’OPOSICIÓ
Més contundent Dolsa, més reflexiva Pàmies, els dos representants de la minoria, tots dos, estan en contra d’aquest projecte. Com en el cas dels membres de la majoria, tothom té clar que una residència a Ordino és una bona cosa. Una altra cosa són les formes, els interessos i l’emplaçament. Dolsa admet que tot plegat li genera “molts dubtes”. A ell com a conseller però també als integrants de l’equip de govern i a la ciutadania en general. Ningú “no hi entén res de la proposta del senyor Mortés, del senyor Toti Garcia i de l’exministre Jordi Gallardo, que són el triumvirat que defensen aquest projecte”.
Dolsa: “Jo hauria tingut més dignitat, i hauria agafat i hauria marxat. En el moment que se’m retira la confiança des de la meva pròpia majoria, convoco una sessió extraordinària i que busquin un altre cònsol. Jo me n’hauria anat cap a casa”
El conseller de X’Ordino ja va deixar clar la setmana passada que el lloc on es pretén, o es pretenia fer, el ‘geriàtric Mortés’ no és l’adequat, i tampoc no toca “el dispendi que pretenien fer amb aquest pàrquing” que, coincideix també la representant de Movem Ordino, potser més endavant caldrà, però que ara no és el moment de fer. Segons Pàmies, més val esperar quan la construcció baixi de preu, quan l’obra no estigui tan cara, i quan la demanda no sigui tan alta i calgui injectar feina des de l’administració pública.
Tornem a Dolsa, Enric. Es posa les mans al cap quan, seguint amb l’aparcament -dues places soterrànies- “ens volien fer combregar amb rodes de molí” però després que de les encara no dues-centes places que tindria l’equipament, “115 o 116 serien llogades per ells”, és a dir, per la residència per garantir-se l’espai suficient on estacionar els vehicles. En fi, que veient el cònsol, diu l’excònsol, que perdria la votació “allò normal és que s’hagi retirat. Quan perds el suport de la teva majoria, millor agafar i no convocar” la sessió plenària.
Però Dolsa va un pas més enllà que no sembla que Mortés, Josep Àngel, hagi donat ni tingui intenció de donar -aquí, segurament, el pacte de no (més) agressió amb Maria del Mar Coma, Eduard Betriu, Sam Duró i companyia-. “Jo hauria tingut més dignitat, i hauria agafat i hauria marxat. En el moment que se’m retira la confiança des de la meva pròpia majoria, convoco una sessió extraordinària i que busquin un altre cònsol. Jo me n’hauria anat cap a casa.”
Dolsa, Enric, és de sang calenta. Més reflexiva és la novella, amb tot el respecte sia dit, Bàrbara Pàmies. Substituta de Jean-Michel Armengol que al seu torn va substituir Sandra Tudó, la consellera de Movem Ordino deixa clar que si la votació s’hagués produït, hauria votat en contra. No verbalitza el no però sí un conjunt d’arguments que condueixen a una negativa clara. “Nosaltres ja vam dir que no era un plec de bases que s’hagués treballat amb prou temps i que recollís suficientment” el que hauria de recollir.
Pàmies: “Nosaltres ja vam dir que no era un plec de bases que s’hagués treballat amb prou temps i que no recollía suficientment allò que havia de recollir”
De fet, quan van saber oficialment on Mortés pretenia ubicar la residència, en un terreny rebut d’una cessió obligatòria, el primer que hom pensa, ve a dir Pàmies, és que la política sociosanitària li pertoca fer, en primer lloc, a Govern. I que, per tant, el projecte millor que sigui d’abast nacional, dirigit per l’administració central, pel ministeri d’Afers Socials, que no pas que assumeixi certes responsabilitats el comú. Per exemple, segons els hauria explicat el cònsol, al cap dels 50 anys de concessió i d’haver bastit un edifici valorat en uns 17 milions d’euros, la residència quedaria a mans del comú. ¿I ha de ser un comú qui gestioni un geriàtric?
En fi, que des de Movem Ordino tampoc no es veu que sigui el moment per haver de construir un aparcament soterrani. I els sembla “ridícul” que el cànon que se sol·liciti a l’aspirant a adjudicar-se la concessió del terreny se li demanin, només, 30.000 euros a l’any més un variable en funció de la facturació, recorda Pàmies, el percentatge del qual no s’ha fixat. “Sembla un regal, no li veiem el benefici.” I què caram, que veient com ha de créixer urbanísticament tota aquella zona, la de la unitat de la qual tothom coneix la denominació que apareix al POUP encara que ara no vingui a tomb, “millor que quedi com a zona verda”.
En fi, el ‘geriàtric’ Mortés, ara per ara, sembla mort. Enterrat hi ha cinc mesos per veure-ho. Potser els criteris tècnics es resolen amb facilitat. O potser no es resolen mai. Coses de la política. I dels interessos. Generals, suposadament.
Comentaris (10)