Antoni Duró va ser representant de Sant Julià al consell general el 1970-71 amb Joan Jordi, Bartumeu Riba i Lluís Call. El 1972-73 els altres consellers lauredians van ser Òscar Ribas Reig i Ladislau Baró. Durant aquells anys, el síndic general era el també lauredià Francesc Escudé.
Els anys 1974 i 1975 va ser comissionat al comú de Sant Julià de Lòria amb els cònsols Josep Miño i Antoni Ribot. El comissionat era l'encarregat de controlar els comptes del comú. Aquest càrrec va ser instituït pel decret de Nova Reforma de 1866 i els comptes anuals no podien ser aprovats sense la seva conformitat. En cas de disconformitat, hi havia d'intervenir el consell general.
Duró ha estat un home molt implicat en la vida de la parròquia sobretot en l'àmbit cultural quan les activitats es duien a terme a l'església. Va treballar de procurador. Home afable i amb molts coneixements, era també un gran conversador. Durant molts anys al final del ball de la Marratxa disparava salves -també conegudes com 'galejos'-, des del balcó de casa seva. Antigament ho feia el jovent a la plaça.
Per altra banda, durant la primera dècada del segle XX algunes de les sessions del comú van tenir lloc als baixos de Cal Senzill, a la plaça Major. Va ser abans que l'any 1914 es decidís la construcció del local de la Casa Comuna i Estudi. A Cal Senzill hi va viure Francesc Viadiu, autor d''Entre el Torb i la Gestapo', crònica de les xarxes d'evasions de soldats aliats que fugien de les tropes alemanes.
Comentaris (1)