La transformació que està experimentant el fons de la vall canillenca és espectacular. Es tracta sense cap mena de dubte d’una actuació privada que s’ha accelerat els darrers mesos. El comú de Canillo respon amb silenci quan se li demani si l’actuació arquitectònica gaudeix dels permisos corresponents. Ningú no té clar si dita construcció disposa dels estudis d’impacte ambiental favorables. Perquè d’impacte, en causa.
De fet, aquesta és la queixa dels naturalistes i altres amants d’una vall esplèndida a la parròquia de Canillo. “La borda està quedant molt bé, només amb el que deu costar el llosat, altres s’hi farien un xalet sencer. Però estèticament xoca amb l’entorn. És el mateix que s’hi plantessin una construcció així al bell mig de la vall d’Incles. Algú clamaria al cel i amb raó”, expliquen fonts veïnals. Altres lamenten que “amb diners i amics, tot s’hi valgui”.
Els darrers mesos, les darreres setmanes, el ritme constructor s’ha enfilat. De fet, les imatges que acompanyen aquestes línies hauran quedat com aquell que diu, obsoletes. Des de la borda principal i un edifici annexe que s’hi està fent, almenys amb l’estructura de fusta, fins a un parell de murs que s’han fet, al costat del riu i al costat de la carretera. Tot plegat amb una incidència brutal -amb l’aprovació o no dels experts ambientals de l’administració- en el paisatge original.