Els arquitectes encarregats de l’elaboració del projecte de rehabilitació de l’exterior del tempe massanenc expliquen en la memòria de la intervenció que “actualment l’església presenta un aspecte en condicions correctes, però estèticament es poden observar unes taques d’humitat al voltant de de tot el temple i en diferents altures. Aquestes taques d’humitat presentes eflorescències en diverses zones”. De fet, es pot veure a simple vista que s’han fet intervencions, on l’element a utilitzar per intentar resoldre problemes es el ciment.
“Aquest element mostra una certa incompatibilitat amb el material base del mur, a dia de avui se esta separant del parament, provocant entrades d’aigua i accelerant processos de aparició de humitats. Donat que el ciment te una porositat molt baixa, evita l’evaporació de l’aigua i altres patologies.” Per aquest motiu “a l’interior del temple es poden observar bosses a la pintura, despreniments de pintura i taques d’humitat, propis de una insuficient impermeabilització”. L’objectiu de la intervenció és, doncs, d’una banda impermeabilitzar l’edifici eclesial i, de l’altre, resoldre l’aspecte visual, estètic, de l’immoble. Els redactors del projecte ja han definit ben bé la intervenció a dur a terme. En primer lloc, caldrà retirar tot el morter de les façanes. De forma manual i sense danys a la base, que en aquest cas es considera directament la fulla exterior de mur de façanes. Prèviament, és clar, s’hauran muntat les bastides corresponents i establert els mitjans de seguretat.
Una vegada la primera part està completa, es farà una neteja i sanejament del parament base. En aquest punt, expliquen els tècnics, “és important fer una retirada d’elements impropis que poden ser localitzats com restes de morter, ciment i altres”. Eliminar també qualsevol resta existent d’elements biològics que poden donar problemes al nou morter. Sanejat el mur, es procedirà a la col·locació del nou morter. Els arquitectes deixen clar que en tractar-se d’un bé immoble protegit, queda fora de tota possibilitat actuar de forma improvisada.
Per tant, s’estableixen o s’establiran, vaja, uns criteris molt concrets que caldrà respectar. El morter a col·locar, per exemple, no arribarà al límit de terra, amb una separació de la cota del paviment de 2 centímetres. Serà en base de cal i el color l’haurà de definir la direcció facultativa. El morter s’haurà de col·locar sobre una base recomanada per l’empresa subministradora. Un cop escollida aquesta empresa, s’haurà de treballar sempre amb morter de la mateixa casa.
COBERTA I ALTRES
Si la substitució del morter és la base de l’actuació en la façana, en el cas de la coberta, primer es retiraran les peces de pissarra existents. Es farà una inspecció visual per determinar quines peces de la actual coberta es poden recol·locar, i les que no seran substituïdes per noves mantenint les característiques de les actuals.
Una vegada realitzada la tasca anterior, es procedirà a impermeabilitzar tota la coberta amb lamines de poliolefines, flexible i difusora de vapor d’aigua, amb una composició de d’un full microporós de polipropilè, amb ambdues cares revestides de geotèxtil no teixit, de 0,45 mm de gruix, per a posteriorment tornar a col·locar les peces de pissarra de la coberta i col·locar les noves.
Més enllà de l’actuació a la façana i la coberta, el pressupost establert almenys inicialment també contempla altres actuacions tals com el desmuntatge del canalons i baixants i posterior col·locació de nous canalons i baixants; el desmuntatge de fanals, magatzematge i posterior col·locació; protecció del mosaic de la façana i realització d’una rasa de drenatge per evitar humitats per capil·laritat.