La normativa ha estat validada en la sessió de comú celebrada aquest dilluns. I ha rebut el suport tant de la majoria de Consens com de la minoria de Demòcrates. D’aquesta forma, la corporació es vol assegurar que quan s’atorguin aquestes condicions avantatjoses, sigui realment per tirar endavant projectes que permetin crear pisos “que la gent d’Andorra pugui pagar”. I aquí és on s’ha optat per quantificar exactament què vol dir una renda “assequible”.
La fórmula, ha avançat Gili, servirà també per altres mesures, com ara possibles bonificacions fiscals a aquells propietaris que no abusin amb el preu dels seus lloguers
El càlcul s’ha fet amb la creació d’una fórmula que parteix del salari mínim, segons ha explicat la cònsol major, Rosa Gili. “Vam fer la reflexió de si una persona que el cobra ha de poder pagar un lloguer i la resposta va ser clarament afirmativa”, ha apuntat. A partir d’aquí, també es tenen en compte altres elements com ara la superfície necessària per donar servei a una família de quatre membres (80 metres quadrats) i el fet que no superi el 33% dels ingressos de la unitat. Això dona com a resultat 11,35 euros per metre quadrat. Per exemple, si el pis en té 80, el lloguer no podria superar els 906 euros.
La bonificació suposarà estalviar-se el 70% de l’impost de construcció. Per tant, a l’hora d’entrar el projecte, la promotora s’hauria de comprometre a posar al mercat el 80% de la superfície de la construcció a un preu que no sigui superior a aquesta xifra. I a fer-ho mantenint les condicions -més enllà de l’actualització de l’IPC- durant deu anys. En cas contrari, hi hauria una penalització: caldria tornar la xifra bonificada amb interessos (2 punts per sobre del legalment establert en cas de mora).
El reglament també estableix quin ha de ser el preu “assequible” per a un aparcament i per a un traster. Amb una fórmula similar, basada igualment en el salari mínim. Aquest és fixa en 11 euros per metre quadrat en el primer cas i en 9,17, el segon.
El reglament ha estat aprovat per unanimitat. Els consellers de Demòcrates han donat suport tot posant en relleu, en paraules d’Anna García, que “el lloguer és una de les preocupacions més grans de la ciutadania”. La mesura, assegura, “suma en tot el que està treballant i implementant el Govern al llarg dels darrers mesos”.
Per la seva banda, Gili no ha amagat la voluntat d’intentar evitar projectes més especulatius. “No els impedirem, però tampoc els regalarem res”, ha afirmat, a la vegada que ha recordat que “el luxe no és el que necessita la nostra població el dia d’avui”. Per això, “el que no farem és incentivar-ho”. També ha avançat que la fórmula ara plantejada pot servir per a altres mesures en l’àmbit de l’habitatge, com ara bonificacions fiscals a aquells propietaris que no cobrin preus abusius de lloguer. “Segurament ho plantejarem de cara a finals d’any, quan parlem de la nova ordinació, però potser ho podem fer abans”, ha indicat la cònsol major.
PETICIONS PER ACCEDIR A PISOS
Gili i Dolsa, per cert, també han expressat certa “sorpresa” per les xifres d’inscrits que, segons va avançar el cap de Govern, Xavier Espot, tenia l’executiu de cara a optar a un pis públic de lloguer. Les va xifrar en un centenar. L’astorament ve del fet que, segons han explicat, el llistat que té el comú i que es va obrir arran de les demandes que els arribaven des de l’anunci del projecte a l’avinguda Pessebre són ja 160.
“Vista la pressió que hi havia, perquè havíem rebut una allau de trucades, vam demanar a Socials que anessin apuntant la gent que ho demanava, que no vol dir que tothom compleixi”, han explicat. I això, han remarcat, “sense haver fet cap crida oficial”, fet que, ha reflexionat Dolsa, fa pensar que “potser tenim un problema més greu del que ens estem pensant”. També han avançat que la tria es farà a través d’un jurat binari amb representació comunal i de Govern.