De fet, tres parròquies o potser quatre, perquè Andorra la Vella també s’ha adherit a la demanda com a demandat en considerar que els terrenys comunals de l’antiga parròquia d’Andorra, abans per tant de la creació d’Escaldes-Engordany, són indivisos. En tot cas, i pel que fa als límits que afecten directament Encamp i la Massana, el comú ara presidit per Laura Mas i Jean-Michel Rascagneres posa en dubte els límits entre les dues parròquies a la zona de Beixalís. Reclama com a propis uns 470.000 metres quadrats, és a dir, 47 hectàrees.
El comú de la Massana, asseguren les fonts comunals consultades, té clar que els límits de propietat actuals són els correctes. Aquests límits seguirien la línia coneguda com a Serra Serrana (aigües vessants), i així ho ha contrastat la corporació massanenca tant amb els serveis tècnics del comú com amb propietaris de la zona i tècnics especialistes. La Massana considera que hi ha una interpretació errònia per part del comú d’Encamp entre creus de terme i creus d’empriu i altres creus que delimiten altres drets. És el mateix que considera Escaldes, a qui a la zona del pic de Padern el comú encampadà li reclama unes 5 hectàrees de terreny
A més, i com ja s’ha apuntat, el comú d’Encamp reclama un dret d’empriu molt ampli, de 2.300.000 metres quadrats, és a dir, 230 hectàrees, que afecta molts privats de la parròquia de la Massana. Tan gran és la zona que reclama que gran part dels propietaris de terrenys de l’Aldosa i Quart Mitjer estarien obligats, segons el comú d’Encamp, a haver de permetre les vaques encampadanes a péixer en els seus terrenys privats. El comú de la Massana considera que aquest dret d’empriu està prescrit i que a més no s’ajusta a la zona inicial de l’empriu, molt més reduïda.