També pretén el comú d’Encamp el domini, la titularitat, de més de 54 hectàrees a la part alta de la mateixa zona, al tomb del Padern, i que en aquest cas afecten tant terreny massanenc com indivís entre Andorra la Vella i Escaldes. Segons els encampadans, el que hauria de valdre són les rodàlies de 1728 i 1744. En canvi, tant la Massana com la capital i Escaldes, consideren que no cal anar tan enllà. I que n’hi ha prou amb atendre’s al que es va fixar en una rodàlia del 1974. La pugna és ferma i, en certa manera, promoguda pels ‘descobriments’ fets pel departament d’administració del comú encampadà.
El plet va per llarg. Aquest dilluns s’ha celebrat l’audiència prèvia davant una de les seccions civils de la Batllia, la comandada per la batlle Laura Rodríguez, en què s’han fixat, per exemple, els fets controvertits i s’han posat sobre la taula totes les proves a practicar -com una inspecció sobre el terreny, per exemple- abans que es faci la vista oral, que no serà una realitat fins d’aquí una bona colla de mesos. La batlle també ha adoptat un parell de decisions prou importants per a les parts i que, així d’entrada, semblaria que podrien beneficiar Encamp.
Mentre els encampadans sustenta la seva demanda en rodàlies del 1728 i 1744, els comuns que es defensen consideren que la delimitació bona és la que es va establir en unes visures del 1974
No obstant, de sortida la situació pot canviar i molt perquè la pugna, ja s’ha dit, es preveu d’allò més agra. La responsable judicial ha considerat una qüestió de fons la prescripció de l’acció al·legada per la Massana, Andorra la Vella i Escaldes. Els representants d’aquests tres comuns pretenien que aquesta petició, la de prescripció, es resolgués aquest mateix dilluns tenint en compte que la darrera rodàlia té pràcticament mig segle “i l’empriu no s’us des de temps immemorials”. La batlle, però, ha acordat resoldre aquesta discrepància en el marc de la sentència que haurà de tancar, almenys en primera instància, la qüestió.
L’altra qüestió que s’ha resolt és el referent al litisconsorci passiu necessari. És a dir, la Massana recorda que entre el terreny que Encamp pretén com d’empriu no només n’hi ha de titularitat comunal, també afectaria dos quarts (el Mitger i el d’Anyós) i fins a setze privats. “I no és el mateix un terreny lliure que afectat ni que sigui al voltant per un empriu”, ha indicat el representant legal del comú massanenc durant l’audiència. El comú d’Encamp, però, ha recordat que “en el dret d’ús no abastaria l’empriu terrenys privats” amb la qual cosa “no considerem necessari” la participació dels particulars.
La discussió, que ha servit fins i tot per posar sobre la taula el paper i la regulació dels quarts, pretenia en certa manera fer aturar el plet fins que els particulars i els quarts no hi diguessin la seva. La batlle ha decidit no donar lloc a la litispendència. Però, en canvi, sí que s’ha compromès a notificar de l’existència del procés als dos quarts i a tots els particulars per si tenen interès en sumar-se al procediment, fet que, per dir-ho d’una manera senzilla, complicaria una mica més encara el debat, malgrat que alguns dels privats ja han contactat amb el comú de la Massana per saber de quin mal haurien de morir.
AL·LEGATS
La batlle, abans d’iniciar l’audiència pròpiament dita, ha instat les parts, conscient, però, de la poca adhesió que rebrien les seves paraules, d’intentar arribar a un acord extrajudicial. L’encoratjament, però, no ha sorgit massa efecte i, de fet, les parts, o algunes d’elles almenys, han indicat que ho havien intentat sense massa sort. Per tant, els representants de cada comú han exposat el motiu pel qual estaven allí abans de fixar els motius de controvèrsia.
Ara s’haurà de comunicar el plet als setze particulars massanencs i als quarts d’Anyós i Mitger per si es volen afegir al procediment, i en sentència es decidirà si l’acció està prescrita o no
Encamp, que inicialment exigia a la Massana un empriu en 240 hectàrees en xifres rodones, ha ampliat la petició a partir de les al·legacions fetes pels massanencs en prop de 50 hectàrees més. En tot cas, el comú encampadà hauria trobat noves creus a partir d’un treball fet pel departament d’administració de la corporació, que dona força a les rodàlies, s’ha dit ja, del 1728 i el 1744 i resta importància a la visura del 1974 perquè en cas contrari la història, segons el representant encampadà, seria “inamovible”. “És una delimitació fluixa, no es va fer una visura de creus, no es pot fer una pretensió d’inamovible”, ha dit l’advocat que representa els interessos d’Encamp, que ha justificat que segon què no ho pot provar atès que no disposa de segons quina documentació perquè l’arxiu comunal es va perdre majoritàriament arran dels aiguats del 1937.
Encamp manté que si la delimitació del 1974 fos correcta, Ordino i la Massana no tindrien un conflicte territorial també obert i no accepta, com defensa per exemple Andorra la Vella, que el punt de confluència, de connexió entre les tres parròquies sigui el pic de Padern. La Massana, Andorra la Vella i Escaldes mantenen que, en tot cas, la línia divisòria és al capdamunt de la serra, just en la carena. I Encamp pretén que sigui més avall. En fi, que la discrepància és evident. “El desacord és molt gran”, ha afirmat la representació massanenca, que ha lamentat que Encamp ataqui l’historiador Jacinto Bonales, que durant molt temps havia estat el referent històric encampadà.
La Massana ha lamentat “que es vulgui crear una línia imaginària” i “que es vulgui fer passar les creus d’empriu com a creus de terme” i unes altres creus, dobles creus en algunes ocasions, que es converteixin en creus d’empriu. Les defenses massanenca, de la capital i escaldenca van en una línia molt conjunta. I es manté que “la divisió de 1974 es va fer bé” per molt que tot sigui “qüestionable”. Però l’ocupació que es pretén, segons les defenses, és “una autèntica barbaritat”. Encamp, com s’ha apuntat, pretén delimitar el territori baixant a mitja vessant del Padern “en lloc de passar per la carena”. De fet, des de la Massana es lamenta que els encampadans pretenguin “baixar gairebé fins al poble d’Anyós”.
Andorra la Vella i la Massana han advertit que “no es pot canviar el significat de les creus i canviar la toponímia”. I encara més, canviar de lloc els llocs, per dir-ho així. Han qualificat tots plegats d’“inverosímil” la demanda que fa el comú d’Encamp i, fins i tot, contradictòria. De fet, des de la representació d’Escaldes s’ha indicat que el comú d’Encamp “va contra els seus propis actes” i “ho està barrejant tot” quan, “com a demandant, hauria de ser molt clar” per “evitar aquest embolic”.
Comentaris (3)